Administració d'Empreses, Gestió de Negocis, Administració i Direcció d'Empreses, Business Economics, Empresa Internacional... Aquests graus tenen nomenclatures que s'assemblen però, segons cada universitat, són disciplines diferents. El principal inconvenient, segons l'informe que ha elaborat l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), és que resulta "insuficientment intel·ligible": no queda clar per als estudiants, famílies, empreses i administracions què són exactament i les diferències entre ells.

Aquest dimarts l'OSU ha presentat les principals conclusions de l'estudi: des que es va començar a implantar el Pla Bolonya l'oferta d'estudis universitaris a Catalunya, ara en graus, ha crescut un 30% respecte el 2007 quan l'estructura era de diplomatures, llicenciatures i enginyeries. En les universitats públiques, el creixement és del 29% mentre que a les privades, el 31%, una tendència clarament diferent a la de la resta del sistema universitari espanyol. Així ho destaca el darrer informe de l'Observatori del Sistema Universitari (OSU), que apunta que en deu anys, l'oferta a les universitats espanyoles ha crescut un 13%, un 2% a les públiques i un 66% a les privades. 

El membre de l'OSU i coautor de l'informe, Albert Corominas, ha explicat que el creixement ve explicat per la crisi econòmica: "les universitats, veient que calia captar estudiants per sobreviure, van decidir ampliar l'oferta amb més graus". L'inconvenient és, segons Corominas, que totes les universitats van seguir la mateixa estratègia. "Això explica el punt on som: la Generalitat, que és qui autoritza la creació de nous estudis, com que no n'ha coordinat la proliferació, hi ha graus que actualment es repeteixen fins a nou vegades en institucions diferents", diu Corominas. 
 
En conseqüència, l'informe aconsella revisar que tots els graus compleixin els objectius de formació generalista, "n'hi ha que ofereixen una formació molt específica que podria encaixar més en una FP" diu Corominas; reduir el nombre de graus a través d'una planificació i cooperació entre universitats i administracions; suprimir els graus propis; i repensar "críticament" l'oferta de graus múltiples (o doble-graus). 

Una radiografia dels graus

L'octubre del 2017 constaven al Registre d'Universitats Centres i Títols (RUCT) 560 noms diferents de graus universitaris. Els graus amb els 20 només que més es repeteixen suposen el 33% de l'oferta total (per exemple, Dret hi apareix 68 vegades i ADE, 66), davant dels 345 noms que apareixen només una vegada (i que representen el 13% de tota l'oferta). A Catalunya es van oferir, al curs 2017-18, 530 graus a les universitats del territori, el que representa el 18,6% del conjunt de l'oferta total de l'estat.

Les universitats privades, segons consta a l'informe, concentren la seva oferta principalment en àmbits de Ciències de la Salut i Ciències Socials i Jurídiques. Per exemple, els graus en ciències pures dins les universitats públiques de tot l'estat representen el 10,4%, mentre que les privades només ofereixen el 2,6% en aquesta disciplina. 

A Catalunya, la mitjana de graus que ofereixen les universitats és del 44% a les catalanes i el 35,7% respecte al conjunt d'universitats de l'estat espanyol. Catalunya té un total de set institucions públiques i 5 privades. Seguint la tònica de l'estat espanyol, també a Catalunya les universitats privades gairebé no ofereixen estudis en Ciències. 

Segons l'informe, totes les universitats han incrementat la seva oferta excepte la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha més que duplicat els seus estudis. 

"L'autonomia de les universitats és una fal·làcia"

La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, critica que les universitats públiques haurien de tenir autonomia a l'hora de decidir títols però que a la pràctica molts dels estudis que s'impulsen "acaben sent compravenda dels partits polítics per a fer campanya". Segons la rectora, les universitats i les administracions han de fer "una reflexió" i planificar conjuntament la continuïtat o desaparició de determinats graus.

Avui dia, hi ha estudis que es poden cursar en diferents universitats que compten amb menys de 40 alumnes per aula, "una representació d'una mala gestió econòmica", creu Arboix.  A parer seu, "autonomia fa referència a dotar els centres de recursos per decidir, de manera acompanyada i amb els instruments pertinents, quins graus es volen i poden oferir". 

Més enllà d'això, Arboix apunta que troba a faltar un replantejament de quin paper han de tenir les universitats i els nivells de formació. Segons la rectora, "hi ha titulacions que són absolutament específiques i això no respon al que estipula la llei". Afegeix que les universitats han de proporcionar un aprenentatge més general i que no poden donar "només una visió d'una part del mercat de treball". La rectora defensa que les universitats han de formar ciutadans oberts i flexibles capaços d'assolir canvis, "igual que les universitats", i que les especialitzacions corresponen als postgraus o Formació Professional (FP).