La superfície de Nova Zelanda és només una petita part d’un setè continent de quasi cinc milions de quilòmetres quadrats –la qual cosa equival a dos terços d’Austràlia o aproximadament a la totalitat de l’Europa occidental-. Així ho afirmen científics del centre neozelandès GNS Science, que han publicat el descobriment de Zelàndia (anomenat com Zealandia en anglès), a la revista de la Societat Geològica d’Amèrica (GSA), dues setmanes després que es trobessin restes d’un altre continent sota l’oceà Índic.

L'equip de GNS Sciene va començar a investigar la possible existència del continent fa 20 anys, però tan sols ara ha aconseguit provar que Zelàndia reuneix les condicions necessàries per ser qualificat de continent: elevació sobre la zona circumdant, geologia distintiva, una àrea ben definida i una escorça més gruixuda que el sòl oceànic normal. Tot i així, el 93% del continent es troba sota l’aigua. Tan sols unes poques illes i tres masses importants de terra són visibles a la superfície: les illes del Nord i Sud de Nova Zelanda i Nova Caledònia.  

Els investigadors sostenen que Zelàndia es va formar després de la desintegració del súpercontinent Gondwana, des de fa 85 milions d’anys fins fa uns 30 milions d’anys. Segons Nick Mortimer, líder de la investigació "es tracta del continent més fi i petit mai trobat".  "El fet que estigui submergit però no fragmentat el fa útil per explorar la cohesió i desintegració de l'escorça continental", explica Mortimer. 

L'estudi de Zelàndia també servirà per explicar els orígens de la flora i la fauna endèmiques de Nova Zelanda i Nova Caledònia. El conjunt de dades dels satèl·lits i bucs d’investigació que mapen tot el planeta denoten que ja no hi ha cap altre lloc per ocultar un continent submergit, almenys no un de tan gran com el que han trobat els científics neozelandesos. “És possible que es trobin micro continents, sobretot a l’oceà Índic, però no continents”, escriuen els investigadors.