És un personatge de la mitologia grega. El seu nom significa «dona forta de mena». I tot i així, la seva vida és una tràgica tragèdia.
Era la filla gran del rei Agamèmnon, rei d’Argos (o Micenes), que segons la Ilíada va participar en la guerra de Troia i va esdevenir un dels màxims dirigents de l’exèrcit
aqueu assetjant la ciutat. La seva mare era Clitemnestra, esposa d’Agamèmnon. La mare ja és víctima de violència sexual perquè va néixer dels ous postos per la seva mare, la reina Leda, després de ser violada per Zeus. En algunes altres narracions, a Ifigènia, se li atribueixen com a pares Teseu i Helena.
Àrtemis, una de les deïtats gregues més venerades, era la deessa de la caça, dels animals salvatges, de les terres verges, els naixements, la virginitat, les donzelles... Es representava com una caçadora que portava arc i fletxes i el cérvol li estava consagrat. Per això, després que Agamèmnon matés un dels seus cérvols sagrats i s’hagués vantat de ser millor caçador que ella, Àrtemis el va castigar: va encalmar tant els vents, que les barques no podien sortir cap a Troia per recuperar Helena. I va ser llavors que el vident Calcant, considerat el millor en les seves prediccions, erròniament, li aconsellà a Agamèmnon que per poder apaivagar l’ira d’Àrtemis, sacrifiqués la seva filla Ifigènia.
La majoria de les fonts afirmen que Agamèmnon va sacrificar-la. Ifigènia a Àulida és el títol d’una tragèdia d’Eurípides de l’any 409 aC i representada uns anys després, quan l’autor ja era mort. En arribar el moment del sacrifici, Ifigènia suplica abraçada als genolls del seu pare que no la mati. Però Agamèmnon respon que, si es nega a permetre el sacrifici, no sols morirà ella sinó que la resta de l'exèrcit matarà tota la seva família. Al final de la tragèdia, un missatger conta a Clitemnestra, la mare, els successos ocorreguts durant el sacrifici: Ifigènia havia ofert el seu coll amb noblesa i quan el sacerdot es disposava a degollar-la, de sobte va desaparèixer raptada per algun déu i en el seu lloc va aparèixer-hi un cérvol degollat.
Al Teatre Lliure de Barcelona s’ha pogut veure aquesta temporada una adaptació d’Albert Arribas, amb direcció d’Alícia Gorina, de la tragèdia grega. Els protagonistes han estat Emma Vilarassau i Pere Arquillué.
La primera part és fidel a l’argument i l’esdevenir de l’original d’Eurípides: Agamèmnon s’enfronta al dilema d’actuar com a líder guerrer o com a pare amant.
Un cop més una noia verge és sacrificada. En coneixem d’altres d’històries literàries de donzelles sacrificades. Com la llegenda de Santa Úrsula (quan les donzelles só martiritzades i sacrificades per negar-se a les apetències sexuals dels bàrbars) O les cent donzelles lliurades pels seus pares per aconseguir el rescat de Galceran de
Pinós...
I és que, a partir d'Ifigènia, que Emma Vilarassau interpreta com el que ella creu el primer personatge femení víctima de violència, matrimoni i sacrifici queden enllaçats en moltes històries.