Opinió

Protegir espais naturals, sense mitjans suficients

Joan Roma i Cunill
19 d'agost de 2024, 07:56

Des de fa molts anys, he estat implicat de manera directa o indirecta, en la planificació i gestió d’espais naturals, fos en qualitat d’alcalde, o en els meus anys de diputat al Parlament. Com alcalde, m’ha tocat participar de forma directa en la protecció i gestió de la Riera de Merlès, en aquest cas amb altres vuit alcaldies. I com diputat, vaig intervenir en els debats i propostes sobre altres espais propers ,com la Ribera Salada ( Solsonès) o el Torrent de la Cabana ( Ripollès). També en altres de Catalunya, però agafo aquests tres espais, com referència pel que vull exposar.

Després d’anys de preocupació, planificació i gestió, queda clar que el Govern de la Generalitat no pot portar al Parlament, noves propostes de protecció d’espais naturals, sinó van acompanyats de mesures concretes per a fer-ho viable. Què vull dir ? Doncs, que qualsevol nova proposta, ha d’anar acompanyada d’un reglament clar d’usos dels espais protegits, la seva quantificació de recursos necessaris per a dur a terme la protecció, i finalment l’aportació de finançament, si l’encàrrec de gestió és derivada cap els ajuntaments o consells comarcals.

Evidentment que abans de crear-ne de nous, s’han de resoldre els vigents. Ho dic, perquè en els meus temps de diputat, ja vaig avisar, en la Comissió corresponent, que els ajuntaments no podrien encarregar-se de la protecció dels espais que volíem protegir, per falta de possibilitats tècniques, de personal i econòmiques. Anys després, ho podem comprovar en tots els espais, abans esmentats, als quals hi podríem afegir un centenar més, arreu del país.

Es que, a més, és injust. Si el Govern decideix protegir un espai, té dues possibilitats: fer-ho ell directament, creant un consorci, agència o organisme que faci totes les funcions, com si es tractés d’un “ espai natural d’interès nacional”, o delegar les funcions en un ajuntament o diversos, segons sigui la grandària de l’espai. I, si ho delega, ha de fer-ho en les degudes condicions, que vol dir, previ estudi de costos, dels quals se’n faci càrrec íntegrament. 

Ara mateix, petits pobles ,amb escassos recursos, es troben confrontats a fer front a despeses immenses per les seves arques. Però, no és ja solament una qüestió econòmica, és que els toca fer gestions i tramitacions que els compliquen enormement la vida. Contractar seguretat, organitzar neteja, tramitar sancions, planificar espais d’aparcament, etc, és una feixuga feina, en pobles amb poca disponibilitat de personal administratiu i de serveis. 

En resum, a la vista dels resultats d’aquests anys, ha d’haver-hi un replantejament dels espais, i sobretot de les mesures per garantir la seva protecció. Cada any ,augmenta la pressió perquè el país va creixent i les onades de gent, a la recerca d’espais per passar el dia son més i més intenses, com també un cert grau d’incivisme que costa de frenar i eradicar. Per aquests motius ,ha d’haver-hi una entesa entre institucions, per planificar a curt i mitjà termini les mesures a emprendre. Queda clar que els ajuntaments o consells comarcals, no tenen suficients mitjans, i només amb la implicació directa de la Generalitat, es podrà entomar la continuïtat de la gestió. I si algú té algun dubte sobre la necessitat de frenar i controlar l’accés a aquests espais, que hi vagi a donar una volta, ara, en ple mes d’agost. 

El més llegit