El Consell portarà a aprovació l’homenatge als deportats a camps nazis

Amb la instal·lació de llambordes a la plaça del Consell dins el marc del projecte Stolpersteine

Publicat el 11 de novembre de 2021 a les 12:42
Actualitzat el 12 de novembre de 2021 a les 08:47
Al Ple del Consell Comarcal del Solsonès es tractarà l’acte d’homenatge a les persones de la comarca que van ser deportades a camps nazis. Aquesta actuació, dins el marc del projecte “Stolpersteine”, és una iniciativa de recerca i dignificació d’una memòria oblidada que es centra en dos aspectes claus, la recerca sobre la deportació dels solsonins, dades, actualització de noms, contrast de la documentació i elaboració d’un informe històric; i la proposta d’una actuació sobre l’espai públic a instància del Consell Comarcal, el Centre d’Estudis Lacetans i l’Observatori Europeu de Memòries, on es pugui reconèixer, commemorar, recordar i dignificar públicament la memòria d’aquests deportats.

[blockquote]Aquesta actuació,, busca dignificar i recuperar de l’oblit les persones que van ser conduïdes a camps d’extermini[/blockquote]


Vist que l’actuació de marcatge de la memòria dels deportats en l’espai públic és una forma
cívica i justa d’homenatjar els nostres conciutadans que van ser deportats, s’han fet les
gestions preliminars i contactes tant amb Colònia com amb la Generalitat per incloure Solsona i el Solsonès
en les ciutats i comarques que demanen les llambordes del projecte Stolperstein, per la qual cosa es sol·licitarà al Memorial Democràtic l’elaboració de 12 llambordes (una per cada deportat) per a ser ubicades a la plaça del Consell Comarcal del Solsonès.

Aquest projecte es planteja en base a la localització de les 12 persones el nom de les quals
s’estableix a continuació, nascudes al Solsonès, que foren deportades als camps de
concentració nazis com a conseqüència de l’exili i de la guerra civil:
1.- Fornell Call, Lluís. Nascut a Solsona (Solsonès), el 27 de novembre de 1906. Mort a Gusen, el 7 de juliol de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
2.- Frutos Otón, Pedro. Nascut a Solsona (Solsonès), el 24 de novembre de 1911. Mort a
Cabestany – Perpinyà (Rosselló), 15 de novembre de 1999. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
3.- Jordana Tarque o Jarque, Miquel. Nascut a Solsona (Solsonès), el 20 d’abril de 1917. Va estar al camp de concentració de Mauthausen i Passau I.
4- Nosàs Augé, Josep. Nascut a Solsona (Solsonès), el 15 de març de 19181. Mort a Gusen, el 21 de gener de 1942. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
5.- Orriols Cots, Francesc. Nascut a Solsona (Solsonès), el 2 de juny de 1919. Mort a Verdun (Arieja), el 20 d’octubre de 1971. Va estar als camps de concentració de Buchenwald, Flossenburg i Beneschau.
6.- Real Ventura, Jaume. Nascut a Solsona (Solsonès), el 4 d’agost de 1914. Mort, a
Chambourcy (Yvelines), el 28 de juliol de 2010. Va estar al camp de concentració de
Mauthausen.
7.- Riba Orrit, Josep. Nascut a Odén (Solsonès), 27 de desembre de 1897. Mort a Gusen, el 30 de setembre de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
8.- Call Plana, Miquel. Nascut a la Valldora de Navès (Solsonès) el 17 de novembre de 1915. Mort a Gusen el 7 d’abril de 1941. Camps de concentració: Mauthausen i Gusen.
9.- Muntada Villaró, Pere. Nascut a Lladurs (Solsonès), el 16 de novembre de 1905. Mort a Gusen (Alta Àustria), l'1 de desembre de 1941. Va estar als camps de concentració de
Mauthausen i Gusen.
10. Hidalgo Pérez, Pedro. Nascut a Nava del Rey (Valladolid), 30 d’abril de 1905. Mort a
Gusen, 13 d’agost de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
11. Costa Cardona, Agustí. Nascut a Guixers (Solsonès), el 25 d’agost de 1907. Mort a Gusen, el 7 de novembre de 1941. Va estar als camps de concentració de Mauthausen i Gusen.
12. Miquel Jordana Tarqué, nascut a Solsona el 20-04-1917 i que també consta com alliberat del camp de Mauthausen el 5 de maig de 1945.

Aquesta actuació suposa un reconeixement a les persones de la comarca que van ser
deportades i que van patir, en primera persona, els camps d’extermini del règim que va
ocasionar una de les guerres més mortíferes de la història de la humanitat.