La relació entre menjar bé i tenir una bona salut és directament proporcional. Els experts fa temps que ho avisen i la ciència, cada vegada, troba més evidències en aquestes afirmacions, tant per la tipologia d'aliments que posen en risc el benestar personal, com per les hores en què aquests s'ingereixen. Un nou estudi posa el focus, precisament, en el sopar. Així ho explica el doctor Aurelio Rojas, cardiòleg i divulgador que acumula milers de visualitzacions a les xarxes socials.
D'acord amb les dades de l'estudi clínic publicat enguany, Rojas assegura que "menjar saludable" per sopar pot ser contraproduent per a la salut si es fa massa tard: "Pot estar danyant greument la teva salut", assevera el cardiòleg. En referència a la investigació científica, els autors de l'estudi han analitzat la reacció al cos de dos grups de persones que feien la mateixa dieta, amb la mateixa aportació calòrica. També feien la mateixa activitat física. La única diferència és que, entre els dos grups, un d'ells menjava tres hores abans d'anar-se'n a dormir.
En el cas del grup que deixava passar més temps entre l'àpat i posar-se al llit, els experts van poder comprovar que es reduïa el nivell de cortisol nocturn i, per tant, s'afavoria al descans. També es registrava una menor pressió arterial i una millor regulació del sistema nerviós. Tots ells paràmetres que indiquen que la salut del cor és correcte: "No només importa què menges, sinó que també és important quan ho fas", assegura el cardiòleg i divulgador.
Més enllà dels beneficis de deixar reposar tres hores el menjar abans d'anar a dormir, l'expert també apunta que no fer-ho té un impacte negatiu per a la salut. En concret, l'especialista en cardiologia assegura que sopar massa tard incrementa el risc de patir un infart. Per aquest motiu, el doctor Rojas recomana tenir cura sobre els tempos dels àpats.
Altres recomanacions d'Aurelio Rojas
Les recomanacions de Rojas van més enllà de les hores en què és més saludable fer l'últim àpat del dia. En un altre dels seus vídeos, l'expert posa el focus en la creatina, el suplement que s'ha popularitzat gràcies a la seva gran exposició a les xarxes socials. Arran de la seva popularització, nous estudis s'han centrat en els seus efectes i conseqüències. Un d'ells és la relació entre aquest suplement i la progressió del càncer. "Tothom està molt preocupat per aquest estudi, però a mi el que em preocupa és que molta gent s'aprofita per fer-se virals amb titulars enganyosos", lamenta.
L'estudi científic detecta una associació entre la creatina i un augment de les metàstasis en diversos models amb ratolins. Els investigadors també identifiquen un possible mecanisme que podria explicar aquesta relació, vinculat a una major activació de les plaquetes, elements de la sang que participen en la coagulació.
Ara bé, hi ha una diferència fonamental que cal tenir en compte abans d’interpretar aquests resultats: els ratolins ja tenien càncer "o se l'havien inoculat" abans de dur a terme les proves. Per tant, l’estudi no demostra que prendre creatina provoqui càncer ni que afavoreixi les metàstasis en humans. "El que van demostrar és que aquests ratolins, que ja estaven malalts, desenvolupaven més metàstasis als pulmons", explica Rojas.
