Els resultats d'un estudi internacional liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) indiquen que les poblacions amb ascendència genètica americana i europea tenen un risc més elevat de patir toxicitat d'una àmplia varietat de medicaments. En canvi, els individus amb ascendència de l'est d'Àsia, i en menor grau, les poblacions oceàniques, mostren un risc més baix.
L'estudi, publicat a iScience, revela dades clau sobre la influència de l'herència genètica en la toxicitat dels fàrmacs. Mitjançant intel·ligència artificial, l'equip ha analitzat 1.136 variants genètiques lligades a la toxicitat d'alguns grups de fàrmacs en 3.714 persones arreu del món.
Les reaccions adverses als medicaments (RAM) són una de les principals causes de malaltia i mortalitat al món. Tot i que la genètica pot influir en la seguretat i eficàcia dels tractaments amb fàrmacs, molts cops aquesta informació no es té en compte a l'hora de prescriure'ls. Ara, aquest estudi apunta al potencial de la informació genètica d'individus i poblacions com a recurs clau en el disseny d'estratègies de medicina personalitzada.
Per a dur a terme la seva anàlisi, l'equip ha estudiat els gens amb funcions clau per a l'absorció i transport dels fàrmacs al cos. En particular, han utilitzat eines d'intel·ligència artificial que se serveixen d'algoritmes d'aprenentatge automàtic per a fer una anàlisi genòmica a gran escala de 1.136 variants farmacogenòmiques en 3.714 individus dels cinc continents.
Els europeus, més tòxics a immunosupressors i anticancerosos
Els resultats indiquen que les poblacions americanes també mostren major risc als medicaments antidepressius i analgèsics, mentre que per a les europees són més tòxics els tractaments immunosupressors i els anticancerosos. Per una altra banda, les poblacions oceàniques i asiàtiques van mostrar un risc menor en tots els grups de fàrmacs, a excepció d'alguns individus d'Àsia central que presenten un risc elevat per als analgèsics.
L'investigador principal del grup d'Algorismes per a la genòmica de poblacions de l'IBE que ha liderat l'estudi, Òscar Lao, ha descartat un biaix mèdic com a motiu dels resultats, ja que molts fàrmacs de l'estudi s'han provat en individus d'ancestria europea abans de ser comercialitzats. Si hi hagués un biaix per aquesta estratègia, s'esperaria que els fàrmacs fossin més segurs en aquestes poblacions que en d'altres, però s'observa el contrari. Lao afegeix que tot apunta al fet que les diferents freqüències entre poblacions d'aquestes variants genètiques poden tenir una explicació evolutiva.
D'altra banda, l'estudi assenyala la farmacogenètica com a eina clau per a la medicina personalitzada. Els investigadors apunten que en el futur es podrien desenvolupar proves genètiques senzilles que, combinades amb la intel·ligència artificial, permetessin identificar els pacients vulnerables a efectes secundaris greus d'alguns medicaments. En darrera instància, es podria plantejar incloure un perfil farmacogenètic i d'ancestria de cada pacient, com a part de l'historial clínic.