Davant les dades publicades per l'Ajuntament de Manresa, que indiquen que la ciutat té 18.147 persones estrangeres empadronades, que representen el 22,28% de la població total, Junts Manresa ha emès un comunicat on expressa la seva "preocupació" i insta l'equip de govern "a reaccionar i liderar la situació per donar-hi una resposta".

El grup municipal entén que la Llei del Padró, tal com està concebuda actualment, condemna els municipis a "assumir responsabilitats que no poden afrontar amb els recursos disponibles". Raonen que aquesta situació està deixant les "polítiques públiques a la seva sort", provocant el "col·lapse dels serveis públics", amb els centres d'atenció primària, les escoles i els serveis socials "completament desbordats" i generant una "situació de precarietat" que no beneficia ningú. Aquesta manca de capacitat d'actuació no només afecta la qualitat de vida de tota la ciutadania, sinó que també obre la porta "a discursos dogmàtics, populistes i d'extrema dreta, que aprofiten el buit institucional per fer demagògia i dividir la societat", exposa.

Junts Manresa reclama amb urgència una reforma de la Llei del Padró que permeti als ajuntaments "condicionar l'empadronament a la capacitat real de la ciutat" per garantir una "acollida digna", amb serveis dimensionats i adequats. Els juntaires reclamen que l'acollida sigui "ordenada, justa i possible", per "responsabilitat i per preservar la cohesió social", i per tenir una "planificació adequada" en àmbits com l'habitatge, l'educació, la sanitat i els serveis socials.

Junts considera que Manresa "no pot continuar absorbint sola" les conseqüències d'un sistema de padró "desfasat" i d'un model migratori "absolutament descontrolat". Entén que les administracions locals estan saturades, sense eines ni recursos suficients per fer-hi front, "i davant d'aquest escenari, el govern de la Generalitat i l'Estat miren cap a una altra banda".

Per tot plegat, Junts Manresa fa una crida a una reforma urgent de la Llei del Padró, que permeti als ajuntaments tenir més marge d'actuació i "no veure's obligats a empadronar tothom automàticament, sense cap mena de filtre ni control". També que la Generalitat ha d'assumir lideratge, deixar de gestionar "des de despatxos allunyats de la realitat, i posar-se al costat dels ajuntaments que patim aquest creixement desmesurat sense recursos".