YouTube no està mort, només estava esperant que la gent es cansés de veure directes de 10 hores mentre consumeix reels, TikToks o els seus propis shorts amb durades de pocs minuts o segons. És evident, i no descobrirem que la Terra és esfèrica (per a molts sí, una abraçada), que l'auge de la plataforma xinesa o d'aquesta mena de contingut segueix triomfant sense aturador. Tenim dades que ho corroboren, també a Catalunya. Però fa uns mesos que corre un nou mantra a les xarxes socials.

Una espècie de sensació que a poc a poc s'ha consolidat amb el moviment de pesos pesants de la indústria dels influencers que ha acabat de consolidar aquest presagi: la voràgine de directes a Twitch, Kick, Instagram o TikTok decau per tornar a obrir pas al format antic, el dels vídeos llargs a YouTube. Contingut de qualitat que premia l'espectador pacient, fidel i amb ganes de mantenir-se, setmana a setmana, al costat dels seus creadors de contingut preferit.

Tot plegat va quedar demostrat, encara que es barregessin decisions personals, pel pas d'Ibai Llanos. L'streamer i creador basc va anunciar a tothom que deixava de fer tants directes a través de les plataformes per poder gaudir de realitzar vídeos de més qualitat, temps i amb més intenció discursiva al seu canal de YouTube. Encara que fos un dinar amb el seu germà i el seu avi a l'Asador Etxebarri, però l'edició, la qualitat audiovisual i la durada li semblaven un contingut molt més interessant per a invertir. En quin escenari ens situa, això? Que el mateix Internet ha devorat Internet. L'huracà de continguts amb el qual els usuaris es veuen bombardejats cada dia és insostenible. Si a sobre aquests han de consumir les plataformes de contingut en streaming, veure sèries, anar al cinema i després seguir programes com La isla de las tentaciones, la gent acaba saturada. No poden més.

És normal i comprensible. Ningú pot arribar a tot. Cap persona que no sigui adolescent o no tingui feina pot seguir directes d'hores i hores i hores de manera activa. En aquest sentit, la indústria ja està reconeixent un fet que fins ara només havien mantingut creadors (no eren pocs, però) amb una audiència fidel, immensa, que havia anat creixent al llarg dels anys.

Del romanticisme a l'èxit, retornant a una època en què YouTube era reina i senyora d'internet, de la creació de contingut i de la promoció de les personalitats digitals. Jordi Wild no estaria triomfant amb un pòdcast multiplataforma sense haver estat una de les figures de major renom a YouTube. Com molts ho van aconseguir a Twitch o Kick. La nostàlgia i un canvi d'estratègia s'apoderen de la creació de vídeos. I segur que ho heu notat.

Fins la setmana vinent!