Les dades de l'enquesta d'usos lingüístics corresponent al 2023 presentada aquest dimecres pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, mostren un clar descens de l'ús del català com a llengua habitual entre els ciutadans del país. Encara que les xifres presentades mostren que es guanyen 117.000 persones que parlen la llengua pel creixement demogràfic, un dels indicadors més destacats és el descens entre els joves d'entre 18 i 25 anys. És en aquesta forquilla on el català recula més. Vila ha posat de manifest que els joves són el col·lectiu en el qual es barregen més els nouvinguts i les persones que ja vivien al país, i això explica que és un dels àmbits en els quals es parla més el castellà.
"Hem d'elevar la xifra de nous parlants", ha assegurat Vila. "Hi ha un procés de creixement amb predisposició a aprendre la llengua. Calen més recursos per a docència i formació, i reforçar l'aprenentatge a l'escola. I cal que la societat civil i les persones tinguin molt present que el principal incentiu és tenir una relació significativa amb algú que parli la llengua", ha assenyalat el conseller, que forma part de l'executiu del PSC com a independent.
El desembre del 2023, les dades de l'enquesta a la Joventut de Catalunya també mostraven la pèrdua de força de la llengua entre els més joves. L'ús del català va caure fins a 18 punts, situant-se en el 25%. Com a contrapartida, augmentava l'ús del castellà: del 39% al 45%. El 2007, en canvi, el català era la llengua principal del 43% dels joves.
El Govern, entitats culturals i iniciatives privades han treballat els darrers anys per implementar propostes per arrelar el català i promoure'n l'ús entre els més joves del país en diversos àmbits. Òmnium ha interpel·lat des de la Generació Z amb la iniciativa Treu la llengua! o una guia per cuidar el català en el seu entorn; Plataforma per la Llengua ha impulsat activitats i iniciatives per fomentar el seu ús en espais com la música, carregant contra aquells que ho fan en anglès o castellà "per arribar a més gent" i aprofitant el bon estat de salut d'alguns gèneres musicals al país. Un parèntesi: molts artistes urbans joves van sortir al pas de la qüestió del català i es van posicionar en contra d'erigir-se en puntals de la llengua.
Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, departaments com Cultura o Política Lingüística -erigida en conselleria des de l'arribada de Salvador Illa al Govern- han empès projectes i estudis on es marquen les línies a treballar perquè el català arreli amb força, un altre cop, entre adolescents i joves. Un informe del 2023 aportava fins a 40 passos a seguir per reivindicar la nostra llengua entre aquest col·lectiu demogràfic, amb diversos punts a destacar:
- Perquè poder fer servir el català sempre que vulguis et permet desenvolupar la teva vida a Catalunya plenament i sense limitacions.
- Perquè et dona accés directe a una part de l’oferta cultural que potser t’estàs perdent: música, sèries, teatre, llibres, festes, etc
- Perquè el català ha patit diversos processos històrics de repressió i minorització i és just per als seus parlants intentar revertir-ne les conseqüències.
- Perquè en l’actual context de globalització parlar una llengua local és un acte de resistència contra l’homogeneïtzació cultural.
- Perquè tens dret a gaudir de tota mena de productes i serveis en català i a exercir els teus drets com a consumidor.
- Perquè les dades demostren que, entre català i castellà, la llengua que està en una posició més feble, també a Catalunya, és el català.
Creadors de contingut que impulsen el català
Malgrat la negativitat de les dades, existeix un auge de creació de contingut en llengua catalana en un marc global com és el de les xarxes socials o les plataformes. Exemples no en falten i a l'Hola Nació hem recopilat molts perfils en aquest sentit. En diversos programes, com a La Turra de SomEVA, tres joves castellanoparlants van reivindicar el fet d'aprendre català o la comunicadora Juliana Canet va formular un discurs contundent contra tots aquells que fan servir la llengua a mitges a l'hora de crear contingut.
Un altre escenari d'acció ha estat les plataformes com Netflix, Amazon Prime o HBO Max. Davant la manca de contingut en català i l'elevat consum d'aquestes per part de la població més jove, el Govern ha treballat en els darrers anys per incorporar doblatges, subtítols i altres títols directament fets en català en aquests serveis. Ara bé, la comparativa s'agreuja si es fa l'escenari que es vivia fa un parell de dècades, on la majoria del consum audiovisual en català provenia dels canals públics televisius del 3Cat. La situació actual és diferent, però els hàbits de consum també ho són. El català ha reculat amb molta força entre els joves, però diversos sectors segueixen remant per revertir la situació.