Els Miquelets de Catalunya han participat en la jornada de portes obertes del Castell de Cardona. Foto: Laura FígulsEl conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que el Castell de Cardona és "un dels emblemes de la història col·lectiva del que va ser la lluita ferotge d'uns homes i dones a favor de la seva llibertat" i l'ha reivindicat com "un actiu de la memòria, de la mirada endavant i del projecte de país". Mascarell ha posat les obres de reforma que s'han fet al castell com a exemple de "la voluntat de fer el país que els ciutadans lliurement i democràticament volem construir". La reforma, que s'ha inaugurat coincidint amb el Tricentenari, ha consistit en la senyalització turística, la museïtzació de l'espai Casamata, l'adequació dels baluards i la impermeabilització de la Col·legiata de Sant Vicenç.
El Castell de Cardona (Bages) és conegut com el darrer baluard de les llibertats catalanes, ja que va capitular el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona, com una de les principals imposicions del mariscal duc de Berwick. Un dels objectius de la reforma arquitectònica i de la museïtzació del monument és "fer evident el valor del castell com a fortalesa inexpugnable i últim baluard", tal com ha assenyalat Marina Miquel, de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i responsable de la gestió del castell.
En la inauguració de les reformes al castell, aquest dissabte, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que la fortalesa té un "gran valor simbòlic" perquè "mai i mai" va ser conquerida i perquè "representa la dignitat més alta que van aconseguir els defensors de les constitucions i d'aquelles idees que governaven la voluntat de mantenir aquella independència davant del reis Borbons".
El conseller també ha assenyalat que el castell és un lloc "en què estem invertint molts recursos per fer possible que segueixi mantenint aquesta funció essencial de memòria viva i alhora que atrau el turisme i que significa moltes coses per a la vila de Cardona". El comissari de la Generalitat pel Tricentenari, Miquel Calçada, ha destacat que Cardona té un "protagonisme totalment merescut" en la commemoració de 1714.
Mascarell ha afirmat que "la millor manera de mirar el que va succeir entre el 1711 i el 1714 és no deixar de pensar ara com ara [el castell] és un actiu del nostre país" i ha assenyalat que la feina de restauració que s'ha dut a terme a la fortalesa "indica que estem mirant endavant".
"L'expressió més extraordinària dels dos motllos enfrontats"
Mascarell també ha destacat que el castell és "l'expressió més extraordinària dels dos motllos que es discutien entre el 1711 i el 1714". "El que aparentment va guanyar avui està en crisi i el que aparentment va perdre està en primer pla", ha dit. Pel conseller, el motllo que "va guanyar i avui està perdent" és aquell que "venia a dir que es podien substituir les constitucions d'un poble per idees, tradicions i constitucions imposades i jerarquies d'una matriu diferent que la del poble català volia i sentia com a pròpies".
El conseller ha contraposat que l'altre motllo, en canvi, és el que "partia de les mateixes tradicions i constitucions" i el que "molt probablement ens hauria conduït molt més aviat i amb molt menys sofriment a la construcció d'una societat lliure, democràtica, oberta i pròspera, que és el que finalment desitgem".
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, també s'ha pronunciat en la mateixa línia i ha afirmat que "la victòria" de 1714 és que "avui som aquí" i que "hi som altre cop en un moment clau per a la història del país". "Ara la història ens torna a convocar; siguem-ne conscients i no defallim fins a completar plenament la victòria de 1714", ha pronunciat l'alcalde.
Un castell "més sòlid" i "més gràfic"
El director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma, ha destacat que les obres de reforma han fet possible que el Castell de Cardona sigui "més sòlid i garanteixi la seva pervivència" i a la vegada "més gràfic, s'expliqui millor i permeti entendre quin paper ha jugat en la història de Catalunya, Europa i Cardona i construir interès en el seu coneixement i visita".
El Departament de Cultura ha materialitzat les obres a través de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i han suposat una inversió de 223.000 euros. Pel que fa a les actuacions arquitectòniques, s'ha impermeabilitzat la coberta de la Col·legiata de Sant Vicenç, afectada per filtracions d'aigua i despreniments de pedres. També, s'han finalitzat els treballs de restauració dels baluards i s'ha posat en marxa una nova línia elèctrica per millorar la instal·lació de llum.
Quant a la museïtzació de la fortalesa, a l'espai de la Casamata, es relata la història del castell a través del recorregut dels plafons i de recursos audiovisuals. A més, la nova senyalització turística incorpora 36 elements que identifiquen els punts d'interès principals del Castell de Cardona.
