Un cap de biga Foto: Aj. Solsona
Les obres de construcció de la biblioteca comarcal han suposat la restauració d'alguns dels seus elements més emblemàtics, com els caps de biga. Els arqueòlegs que els han restaurat han pogut constatar la seva originalitat ja que es conserven des del segle XVIII i que han sobreviscut a atacs tant diversos com del foc o d'insectes.
El procès que ha seguit la conservació i restauració dels caps de les bigues de la casa de Cal Morató ha consistit en primer lloc en el serrat de les bigues, atès que només s'ha conservat la part externa que sobresurt a la façana, substituint la biga de fusta interna per una de formigó, més resistent i segura.
Es va procedir a netejar la pols i les partícules superficials, i els fragments que perillava que es separessin o trenquessin van ser adherits. També es va fer una neteja mecànica i química, consolidant el suport, alhora que es va aplicar una desinsectació i es van farcir les fissures i forats. Allà on va ser possible, es va reintegrar el volum de les figures i finalment es va aplicar una capa de protecció amb un bernís especial.
La relació de danys que patien els caps de biga, segons els restauradors, i que en van afectar l'estat de conservació, van ser el pas del temps (són elements originals del segle XVIII), les condicions d'exposició (variacions climàtiques, pluja..) alteracions diverses com l'atac per xilòfags, calcinació i fums provocats per l'incendi durant la Guerra Carlina.
A causa d'aquests factors, el suport físic patí fisures, trencaments, atacs xilòfags, pèrdues de matèria, pudrició i calcinació.
Pel que fa a les capes pictòriques, restes de policromia vermella al tremp, perdues i ressecament, i les capes de superfície mostren pols, brutícia, teranyines i nius d'insectes, així com sutge de l'incendi, resina de la fusta i excrements d'aus.
Un altre cap de biga Foto: Aj. Solsona
