L’alcalde i el bisbe de Solsona, David Rodríguez i Xavier Novell, han signat avui el conveni que permetrà adequar i museïtzar les restes de la muralla del segle XIV i del fossat que unes obres al jardí del Palau Episcopal van posar al descobert el 2009. Per primera vegada, es podrà ampliar l’itinerari patrimonial d’interpretació de la història solsonina fent visible un tram del vall que dóna nom al passeig d’aquest indret. Aquesta serà una de les darreres intervencions del Pla de barris solsoní.
 
L’objectiu de l’adequació d’aquestes restes arqueològiques és donar a conèixer l’amplada i la profunditat del fossat, que era de quatre metres d’alt i ample, i l’accés a la font que el bisbe Lasala va fer construir el segle XVIII, coincidint amb la portada de l’aigua a Solsona, per nodrir el seu jardí, així com donar constància de la rellevància de les fortificacions que va fer aixecar Ramon Folc X, vescomte de Cardona. Les obres consistiran a adequar els vestigis, pavimentar-ne el voltant amb pedra i construir una passarel·la i una plataforma que permetran veure les troballes des de dalt.
 
L’alcalde agraeix al bisbat la “predisposició per tirar endavant un projecte que a partir d’ara donarà un ús públic a aquest espai” . David Rodríguez celebra que l’actuació “embellirà clarament aquest punt de la ciutat i enriquirà l’oferta turística i cultural de Solsona amb un element insòlit” . També mostra la seva satisfacció per l’acord rubricat el bisbe, Xavier Novell. A més d’ampliar el patrimoni del conjunt catedralici solsoní, el prelat ha destacat que “gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, es podrà adequar un espai que durant molts anys havia estat mal endreçat amb un projecte que millora la proposta inicial” . 
 
El projecte, redactat pel despatx d’arquitectura solsoní Relleu Associats, ha estat promogut per l’Ajuntament i aprovat inicialment per la Junta de Govern Local amb el vistiplau de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central, ja que afecta dues construccions catalogades com a béns culturals d’interès nacional (BCIN), el Palau Episcopal i la muralla. Les obres tenen un termini previst de quatre mesos i estan pressupostades en 74.782 euros i seran finançades a parts iguals pel consistori i el bisbat.
 
Diàleg de la ciutat amb la diòcesi
 
Novell ha manifestat el seu “goig perquè, una vegada més, la ciutat i la diòcesi dialoguen i troben camins per millorar el patrimoni de Solsona” . Tant ell com l’alcalde han reconegut la tasca que va dur a terme l’anterior regidor d’Urbanisme, Martí Abella, per avançar en la negociació del projecte amb la Comissió de Patrimoni dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central.Sense avançar-ne detalls, el bisbe també s’ha mostrat convençut que a partir de l’any que ve tiraran endavant nous projectes fruit del consens amb l’Administració local.
 
Es construirà una terrassa plana al nivell de la font de Palau i del garatge amb accés des de la plaça de Palau per veure totes les restes, que seran protegides amb una capa de geotèxtil i un farcit de grava. L’espai que quedarà sota la llosa de formigó de la terrassa es taparà amb un tancament de formigó deixant preservades les troballes situades al nivell inferior.
 
A més, tal com ha explicat l’arquitecte, Ramon Padullés, el mur actual del recinte, que es veu des del passeig de les Moreres, serà substituït per un reixat que deixarà visualitzar tot el conjunt arqueològic des de l’exterior sense necessitat d’accedir-hi. Així mateix, es marcarà el paviment amb senyals metàl·lics que ajudin a interpretar el traçat de l’antiga muralla que unia el complex eclesiàstic amb la torre més propera.   
 
També s’habilitarà un accés amb una escala metàl·lica al fossat per al seu manteniment. Finalment, s’instal·larà un pou amb una bomba submergida que permeti buidar l’aigua de la pluja i de les possibles escorrenties properes.
 
Segons estableix el conveni, una vegada finalitzats els treballs, el bisbat facilitarà l’accés de les visites guiades que organitzi l’Ajuntament, ja sigui de manera directa o bé a través de la Societat Municipal de Promoció Turística. El manteniment i la neteja del conjunt històric anirà a càrrec dels serveis municipals. D’altra banda, l’ús públic de l’espai no suposa la modificació del seu caràcter privat.
 
Pere Cascante, arqueòleg municipal, posa en relleu la particularitat del fossat que ha sortit a la llum: “Es va conservar perquè el segle XIX va ser cobert i utilitzat com a dipòsit públic d’aigües brutes i se’n pot documentar tant l’amplada com la profunditat” . A més, a la muralla hi havia la boca d’una canalització que aprofitava els muntants d’una possible porta i que Cascante atribueix a l’antiga “porta de Palau” del monestir de Santa Maria, del període baix-medieval, segurament del segle XV, per on entraven els abats quan eren nomenats.
 
Al voltant del 1600, el fossat es va cobrir amb una sèrie de galeries, arcs i voltes per un sistema de drenatge i amb un estat de conservació que l’arqueòleg qualifica d’ ”excel·lent” . Entre els vestigis descoberts al jardí de la seu del bisbat, també hi ha l’entrada d’un corredor subterrani del segle XVIII relacionat amb les obres de construcció del Palau Episcopal. Aquest pas, segons explica Cascante, hauria conduït fins a l’actual Hort del Bisbe.
 
Les últimes reformes d’aquest indret daten del segle XIX, quan el bisbe Ramon Riu i Cabanes (1895-1900) va decidir construir una volta i una galeria a la part superior, que comunicava la torre de la muralla amb el Palau i que va ser destruïda durant la Guerra Civil.