Aquesta és una còpia de l'original transcrita bé i fidelment a la ciutat de Solsona del document públic de la creació i erecció de la ciutat de Solsona per un reial privilegi; escrit en pergamí i subscrit pel rei, amb el qual hi apareix un segell gran de cera vermella penjant amb una tira de color groc i vermell. I amb les signatures de registre i altres formalitats. El document és expedit de la següent manera:
NOS Felip, per la gràcia de Déu, rei de Castella, Aragó, Lleó i així mateix de Sicília, Jerusalem, Hongria, Dalmàcia, Croàcia, Navarra, Toledo, València, Galícia, Mallorca, Sevilla, Sardenya, Còrdova, Còrsega, Murcia, Jaén, Algarve, Algeciras, Algèria, Gibraltar, illes Canàries i, així mateix, les Índies Orientals i Occidentals, les illes de les terres dels confins dels mars dels oceans. Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, Brabant, Milà, Atenes, Neopàtria, comte d'Hamburg, Flandes, Tirol, Barcelona, Rosselló i Cerdanya, marquès d'Oristany i Gociani.
És propi de nostra majestat no solament de proveir la utilitat dels súbdits sinó la comoditat
i utilitat dels cònsols i dignitats seculars sinó, també, instituir viles en castells i castells en
ciutats; segons els mèrits.
Així, erigim solemnement, amb tot i singular estudi, seguint curosament el testimoni fidedigne, distingim l'oppidum de Solsona, en el nostre Principat de Catalunya i sempre fidel a nostra majestat, excel·lint en mèrits i servei. Sabent de la qualitat que té la seva
església sota la invocació de Santa Maria i és per dret del nostre patronat i sabent que té
un edifici amb campanar, ornat amb diverses campanes, orgue, cor, fonts baptismals i
amb diferents i santes relíquies i ornaments per al culte diví és decent i ornada i pel servei
de les ànimes, amb un palau episcopal ampli que es va construir al costat de la catedral.
Aquesta població mereix tenir l'honor i el títol de ciutat; per la multitud dels seus habitants,
amb un mercat i una gran varietat d'artesans i arts. Cal assenyalar l'existència de diferents i bons edificis i unes muralles que l'envolten i la protegeixen. És situada en un lloc pròsper
que no només dóna aliment a la seva població sinó, també, a altres atès que produeix
unes riques collites.
Per tot això volem que aquesta població porti el títol de ciutat de manera que el Papa
Climent VII erigeixi la catedral i nomeni la dignitat episcopal. Nosaltres, veritablement i en
certa ciència, per deliberació del nostre Consell i per la reial autoritat nostra i per la gràcia
especial de la nostra reialesa establim que la dita població de Solsona TINGUI EL TÍTOL,
HONOR I DIGNITAT de CIUTAT. Establim i donem coneixement a perpetuïtat a totes les
persones de qualsevol grau, qualitat i dignitat i que aquesta consideració es compleixi tant
de veu com en les escriptures, públiques o privades.
Anomenen i estipulem que gaudeixi de totes les seves dignitats, honors, jurisdiccions,
llibertats i prerrogatives com les altres ciutats del nostre Principat de Catalunya i dels drets,
NOS Felip, per la gràcia de Déu, rei de Castella, Aragó, Lleó i així mateix de Sicília, Jerusalem, Hongria, Dalmàcia, Croàcia, Navarra, Toledo, València, Galícia, Mallorca, Sevilla, Sardenya, Còrdova, Còrsega, Murcia, Jaén, Algarve, Algeciras, Algèria, Gibraltar, illes Canàries i, així mateix, les Índies Orientals i Occidentals, les illes de les terres dels confins dels mars dels oceans. Arxiduc d'Àustria, Duc de Borgonya, Brabant, Milà, Atenes, Neopàtria, comte d'Hamburg, Flandes, Tirol, Barcelona, Rosselló i Cerdanya, marquès d'Oristany i Gociani.
És propi de nostra majestat no solament de proveir la utilitat dels súbdits sinó la comoditat
i utilitat dels cònsols i dignitats seculars sinó, també, instituir viles en castells i castells en
ciutats; segons els mèrits.
Així, erigim solemnement, amb tot i singular estudi, seguint curosament el testimoni fidedigne, distingim l'oppidum de Solsona, en el nostre Principat de Catalunya i sempre fidel a nostra majestat, excel·lint en mèrits i servei. Sabent de la qualitat que té la seva
església sota la invocació de Santa Maria i és per dret del nostre patronat i sabent que té
un edifici amb campanar, ornat amb diverses campanes, orgue, cor, fonts baptismals i
amb diferents i santes relíquies i ornaments per al culte diví és decent i ornada i pel servei
de les ànimes, amb un palau episcopal ampli que es va construir al costat de la catedral.
Aquesta població mereix tenir l'honor i el títol de ciutat; per la multitud dels seus habitants,
amb un mercat i una gran varietat d'artesans i arts. Cal assenyalar l'existència de diferents i bons edificis i unes muralles que l'envolten i la protegeixen. És situada en un lloc pròsper
que no només dóna aliment a la seva població sinó, també, a altres atès que produeix
unes riques collites.
Per tot això volem que aquesta població porti el títol de ciutat de manera que el Papa
Climent VII erigeixi la catedral i nomeni la dignitat episcopal. Nosaltres, veritablement i en
certa ciència, per deliberació del nostre Consell i per la reial autoritat nostra i per la gràcia
especial de la nostra reialesa establim que la dita població de Solsona TINGUI EL TÍTOL,
HONOR I DIGNITAT de CIUTAT. Establim i donem coneixement a perpetuïtat a totes les
persones de qualsevol grau, qualitat i dignitat i que aquesta consideració es compleixi tant
de veu com en les escriptures, públiques o privades.
Anomenen i estipulem que gaudeixi de totes les seves dignitats, honors, jurisdiccions,
llibertats i prerrogatives com les altres ciutats del nostre Principat de Catalunya i dels drets,
usos i costums que tots ells puguin tenir, de manera particular i gaudint convenientment.
Per això, ho comuniquem al sereníssim Felip, príncep d'Astúries, de Girona, Duc de
Calàbria i Montblanc, ï€fill nostre i estimat primogènit que després de la nostra llarga i feliç
vida serà l'hereu i legítim successor immediat de tots els nostres regnes i dominis.
Assabentats així els il·lustres i egregis nobles, als magnífics, dilectes consellers i a tots els fidels i a qualsevol dels nostres virreis, capitans generals, vicegovernadors, ducs,
marquesos, comtes, barons i cavallers i persones que siguin regents a tots i cadascun
dels súbdits nostres, majors i menors, i a tots aquells que tinguin nomenament per
qualsevol altre activitat, ofici o jurisdicció existent al nostre regne i jurisdicció nostra. En
tots els nostres regnes constituïm, establim i manem, per curs de la nostra ira i indignació,
la pena de 5000 florins d'or d'Aragó, s'hauran d'abonar a l'erari reial en cas de contravenir el present privilegi. D'aquesta manera el nostre privilegi i concessió sigui conforme, s'observi i es tingui la inviolabilitat i observança. Tots aquells que vulguin temptar de contradir per qualsevol raó o causa anant contra el sereníssim príncep i a nosaltres a aquesta carta de gràcia, si algú anés en contra rebi la nostra indignació. I com a testimoni del present privilegi fem posar el nostre segell comú penjat.
Donat al monestir de San Lorenzo, el dia 30 de mes de juliol de l'any de la nativitat mil
cinc-cents noranta-quatre. En el quaranta-ú any del regnat de Sicília citerior i Jerusalem, el
trenta-novè any del regnat de Castella i Aragó i Sicília ulterior i el quinzè any del regnat de
Portugal.
JO EL REI
Vist pel Rigola, vicecanceller; vist pel Comte General del Tresor; vist per Baptista; vist per
Sans; vist per Tersa; vist per Covarruvies; vist per Munyos.
El senyor rei em mana a mi Jeroni Gassol. Visa per Frigola, vicecanceller; Comte General
del Treros, Tersa [...]
Subscrit pels notaris:
Miquel Pintor
Pere Màrtir Andreu
Joan Tàrrega
Per això, ho comuniquem al sereníssim Felip, príncep d'Astúries, de Girona, Duc de
Calàbria i Montblanc, ï€fill nostre i estimat primogènit que després de la nostra llarga i feliç
vida serà l'hereu i legítim successor immediat de tots els nostres regnes i dominis.
Assabentats així els il·lustres i egregis nobles, als magnífics, dilectes consellers i a tots els fidels i a qualsevol dels nostres virreis, capitans generals, vicegovernadors, ducs,
marquesos, comtes, barons i cavallers i persones que siguin regents a tots i cadascun
dels súbdits nostres, majors i menors, i a tots aquells que tinguin nomenament per
qualsevol altre activitat, ofici o jurisdicció existent al nostre regne i jurisdicció nostra. En
tots els nostres regnes constituïm, establim i manem, per curs de la nostra ira i indignació,
la pena de 5000 florins d'or d'Aragó, s'hauran d'abonar a l'erari reial en cas de contravenir el present privilegi. D'aquesta manera el nostre privilegi i concessió sigui conforme, s'observi i es tingui la inviolabilitat i observança. Tots aquells que vulguin temptar de contradir per qualsevol raó o causa anant contra el sereníssim príncep i a nosaltres a aquesta carta de gràcia, si algú anés en contra rebi la nostra indignació. I com a testimoni del present privilegi fem posar el nostre segell comú penjat.
Donat al monestir de San Lorenzo, el dia 30 de mes de juliol de l'any de la nativitat mil
cinc-cents noranta-quatre. En el quaranta-ú any del regnat de Sicília citerior i Jerusalem, el
trenta-novè any del regnat de Castella i Aragó i Sicília ulterior i el quinzè any del regnat de
Portugal.
JO EL REI
Vist pel Rigola, vicecanceller; vist pel Comte General del Tresor; vist per Baptista; vist per
Sans; vist per Tersa; vist per Covarruvies; vist per Munyos.
El senyor rei em mana a mi Jeroni Gassol. Visa per Frigola, vicecanceller; Comte General
del Treros, Tersa [...]
Subscrit pels notaris:
Miquel Pintor
Pere Màrtir Andreu
Joan Tàrrega
