Prop d’una cinquantena de persones van omplir la sala del Centre Cívic i Comunitari Xavier Jounou per escoltar tres alumnes del darrer curs de batxillerat de l'Escola Arrels que presentaven públicament els seus Treballs de Recerca, seleccionats d’entre tots els realitzats aquest curs. Tres mirades diferents, tres maneres d’investigar i un mateix fil conductor: la voluntat de preservar i reinterpretar el patrimoni.

El Treball de Recerca (TDR): una primera experiència d’investigació

El Treball de Recerca (TDR) és una investigació obligatòria per a tot l’alumnat de batxillerat. Cada centre educatiu proposa línies de treball, organitza les tutories i estableix els criteris d’avaluació. El projecte —d’unes 70 hores de dedicació— representa el 10% de la qualificació final i culmina amb un informe escrit i una exposició oral.

Però més enllà de la nota, el TDR és una escola d’autonomia, constància i pensament crític. És el moment en què l’alumne deixa de ser només receptor de coneixement per esdevenir investigador.

El llenguatge de les campanes

La primera intervenció va ser la de Berta Ribes i Tàpia, amb el treball TOCS D'HISTÒRIA. EVOLUCIÓ DE LES CAMPANES A LA CIUTAT DE SOLSONA. La seva recerca va aprofundir en la dimensió històrica, social i emocional del toc de campanes, des dels seus orígens fins a l’actualitat.

Amb suport bibliogràfic, entrevistes i una enquesta amb 128 participants, Berta va demostrar el fort arrelament d’aquest patrimoni sonor: la gran majoria de solsonins consideren les campanes part essencial de la identitat local. Especialment significativa va ser la reflexió sobre la desaparició de la figura del campaner i la necessitat urgent de preservar aquest patrimoni immaterial.

Darrere de cada repic hi ha segles de cultura i emocions compartides, va concloure l’autora, recordant que conservar aquest llenguatge és també preservar una manera d’entendre la comunitat.

La Costa Brava, escenari de cinema

Tot seguit, Èrica Pelegrina i Gangolells va transportar el públic a la Costa Brava amb UNA RUTA DE PEL·LÍCULA PER LA COSTA BRAVA.

La seva exposició va començar amb una imatge evocadora: l’arribada d’Ava Gardner a Tossa de Mar l’any 1950 per rodar Pandora y el holandés errante. Aquell moment, va explicar, va marcar un abans i un després en la projecció internacional del territori.

Amb una recerca que abasta des del 1914 fins a l’actualitat i que recull més de 140 rodatges —nacionals i internacionals—, Èrica va analitzar com el cinema va contribuir decisivament al boom turístic dels anys cinquanta, seixanta i setanta, però també com aquest llegat ha anat quedant en l’oblit.

Més enllà de la recerca històrica, el treball culmina amb una proposta pràctica: una ruta cinematogràfica de 14 dies per 25 localitzacions, amb material documental i codis QR per redescobrir escenes rodades en aquests indrets. Una iniciativa que reivindica el cinema com a patrimoni cultural i eina de dinamització.

La part pràctica del treball és especialment innovadora: una ruta cinematogràfica de 14 dies que recorre 25 localitzacions, amb un llibre que inclou 119 pel·lícules documentades, mapes i codis QR per accedir a escenes i tràilers. No es tracta d’una guia turística convencional, sinó d’una reivindicació del cinema com a patrimoni cultural.

Si avui la Costa Brava és coneguda arreu del món, part d’aquest mèrit és del cinema, va afirmar amb convicció, apel·lant a la necessitat de recuperar aquesta memòria fílmica.

Redescobrir un músic oblidat

La sessió la va cloure Jordi Montañà i Novas amb RAMON PUJOL LLANES, una investigació que ha permès rescatar de l’oblit la figura d’aquest compositor i organista solsoní de principis del segle XX.

Partint de la curiositat personal —en descobrir que el pasdoble de la Festa Major tenia un autor pràcticament desconegut—, Jordi va reconstruir una biografia rigorosa, va catalogar prop de dues-centes obres i va analitzar-ne l’estil i les influències.

Ramon Pujol, conegut com a mossèn Folia, va ser organista de la Catedral, compositor prolífic i un personatge complex, amb una personalitat polièdrica que el va portar a viure tensions en el context polític i religiós de l’època. Jordi va destacar especialment el seu paper transformador: va impulsar versions per banda dels ballets de la Festa Major i va donar classes de música a dones, un fet insòlit en aquell moment.

El treball no s’ha limitat a la recerca teòrica: l’autor va organitzar un concert monogràfic amb arranjaments propis per tal de tornar a fer sonar la seva música. Un gest que simbolitza la voluntat de restitució i reconeixement.

Una comunitat que escolta

Aquesta tradició compartida entre l’Aula i els centres educatius —primer l’IES Francesc Ribalta i ara l’Escola Arrels II és una aposta col·lectiva pel talent jove, i on el Treball de Recerca es converteix aquí en alguna cosa més: en una oportunitat per compartir coneixement amb la ciutat.

Quan una comunitat s’atura per escoltar els seus joves, no només reconeix el seu esforç; també reafirma la confiança en el futur.

I aquest dijous, a Solsona, el futur va parlar amb veu pròpia.

El perfil dels ponents

Els tres protagonistes de la sessió, Berta Ribes, Èrica Pelegrina i Jordi Montañà, alumnes del darrer curs de batxillerat de l’Escola Arrels II, van demostrar no només una acurada feina de recerca, sinó també maduresa, capacitat comunicativa i seguretat en l’exposició pública. Amb interessos que abracen la història local, el patrimoni cultural, el cinema i la música, han sabut convertir una exigència acadèmica en una aportació significativa per a la ciutat.

El rigor metodològic, la cura en les fonts i la voluntat de compartir coneixement amb passió i responsabilitat reflecteixen una generació inquieta i compromesa. Quan el talent jove troba espais per expressar-se i una comunitat disposada a escoltar-lo, el futur es construeix amb solidesa i esperança.