El finestral, a cavall del segles XI-XII, està profusament decorat amb elements propis del romànic, però amb una composició única de la qual no se’n coneixen paral•lels 
Amb la construcció del Palau Episcopal aquest tram del campanar va quedar amagat a l’interior d’un passadís estret i ara es podrà tornar a visitar per primera vegada formant part del recorregut del Museu Diocesà.
El cost total de la intervenció és de 23.353 €, i ha estat finançada pel Bisbat de Solsona i el Departament de Cultura, a través d’una subvenció, amb una aportació respectiva de 14.012 € i 9.341 €. 
 
La Catedral de Solsona mostra des d’avui el finestral romànic del campanar restaurat, després d’una actuació dirigida pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya al llarg dels darrers dos mesos. El finestral, a cavall del segles XI-XII, està profusament decorat amb elements propis del romànic, amb una composició única de la qual no se’n coneixen paral•lels. Amb la construcció del Palau Episcopal aquest tram del campanar va quedar amagat a l’interior d’un passadís estret i ara es podrà tornar a visitar per primera vegada formant part del recorregut del Museu Diocesà.
La catedral és un complex edifici que s’ha anat formant al llarg de la història com un palimpsest de múltiples ampliacions i modificacions. El seu origen es trobaria a la primitiva església romànica, de la qual es conserven encara diversos espais embeguts en la construcció actual: els absis, el claustre, part del transsepte, els primers trams del campanar, etc.
En un d’aquests elements, el campanar, hi trobem un finestral singular que havia passat desapercebut durant segles, a causa de l’annexió del Palau Episcopal sobre aquesta estructura, al s. XVIII, fent que quedés amagat en un petit passadís en desús. 
Per iniciativa del bisbat de Solsona, ara s’ha volgut recuperar aquest espai per tal d’incorporar-lo en el recorregut i discurs del Museu Diocesà, amb una nova sala que explicarà els elements romànics de la primitiva canònica de Solsona.
  
Descripció historicoartística
La singularitat d’aquest finestral és evident, i, un cop consolidat i restaurat, ara els tocarà als historiadors de l’art poder-ne estudiar les característiques i analogies amb altres elements, ja que actualment no se’n coneixen.
Es tracta d’un finestral a cavall del segles XI-XII,  format per dues finestres de mig punt emmarcades per una altra gran arcada. Els arcs reposen sobre impostes escacades que al seu torn s’aixequen sobre capitells decorats amb motius florals habituals en el romànic, composició habitual en esglésies d’aquesta època. 
La seva originalitat es basa en una pilastra central que parteix en dues parts la composició, separa les dues finestres i recolza una doble arcada amb dovelles escacades que s’aixeca com una palma. En el carcanyol d’aquesta arcada s’hi troben carreus amb decoracions de creuetes.
 
Estat de conservació
El finestral es va cremar durant la Guerra del Francès i això va provocar nombroses alteracions que posaven en entredit la seva conservació. Tant per l’efecte de les altes temperatures durant l’incendi, com per la pròpia naturalesa sedimentària de la pedra, aquesta es trobava disgregada de manera generalitzada i esclatada en molts punts, amb presència de multitud de descamacions, fissures i esquerdes.
Per altra banda, hi destacava la presència d’una capa de brutícia ennegrida, possiblement sutge i altres tipus de dipòsits, i múltiples esquitxades de calç i detritus. Al llarg del temps s’hi van fer diverses modificacions, tal i com es pot llegir per la presència forats de cap de biga i restes de guix per arrebossar el conjunt quan va quedar embegut dins del Palau Episcopal.
 
Intervenció de conservació–restauració
El procés de conservació-restauració, que ha tingut una durada de gairebé dos mesos, l’han executat els tècnics conservadors-restauradors Aleix Barberà i Silvia Marín, sota la supervisió del CRBMC.
L’interès principal ha sigut el d’aturar els processos de degradació que sofria el finestral; s’han extret afegits de ciment amb què s’havien executat algunes rejuntes i pegats sobre el finestral, ja que aquest material agreuja la degradació de la pedra. A més a més, s’ha dut a terme una primera neteja mecànica per a l’extracció de tot tipus de dipòsits de brutícia, pols, detritus, esquitxades i, fins i tot, pintades.
La neteja amb més profunditat per eliminar la capa ennegrida de sutge i concrecions s’ha fet amb l’aplicació d’apòsits de polpa de cel•lulosa amb solucions aquoses. D’aquesta manera, s’ha pogut recuperar la coloració vermellosa original de la pàtina de la pedra.
Tot i això, els principals treballs de la intervenció s’han centrat en la consolidació dels diversos elements per retornar-los la solidesa i garantir-ne l’estabilitat. S’ha aplicat de manera puntual un producte consolidant i també s’ha procedit a la injecció de morters líquids per al farciment de buits i descamacions. Finalment, s’han farcit totes les fissures, descamacions i esquerdes.