El passat dissabte 17 d’agost una quinzena de membres de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, del municipi alt urgellenc de la Vall de Cabó, visitaren l’església de l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales. 

Amb el nom “Refent Camins” l’esmentada associació organitza des de fa uns anys i dins el període estiuenc,   una excursió per alguns dels  indrets del  seu municipi.

Enguany, però, els membres de l’entitat van considerar oportú atansar-se als emblemàtics  paratges de la vall d’Ora. D’aquesta  manera coneixerien   de ben a prop alguns dels escenaris on fa més de  vuit segles tingueren lloc els conflictes que es narren al manuscrit dels  Greuges dels Homes de  Sant Pere de Graudescales, també coneguts com a Zó són clams. 

En tot moment els visitants van estar acompanyats per l’exalcalde de Navès i president de l’Associació el Babau, Ramon Clotet Vilalta. Precisament Clotet, durant els seus anys de mandat en el municipi,  fou una de les persones més implicades en la restauració de l’església de Sant Pere de Graudescales. 

Després de gaudir de l’estada a Graudescales, i de contemplar al llarg del recorregut els impressionants cingles de la serra de  Busa, el grup va dinar en un restaurant de la zona, per després visitar una serradora i un molí fariner.

La visita al patrimoni arquitectònic i paisatgístic del municipi de Navès per part de l’entitat de Cabó, s’emmarca dins d’un dels seus objectius;  la creació d’activitats i sinergies amb aquells indrets que posseeixen  en el seu patrimoni  primers textos en català. 

Tant Navès  com la Vall de Cabó compten en el seu llegat amb  documentació de caràcter jurídic del període arcaic de la llengua catalana, en concret manuscrits de  greuges. Aquests textos juridicoadministratius s’insereixen plenament en la problemàtica del món feudal i el conflicte de competències ocasionat pel control sobre la propietat. 


En el cas dels Greuges dels Homes de Sant Pere de Graudescales, escrits a mitjans del segle XII, les queixes que s’hi exposen provenen  d’una comunitat pagesa de la vall d’Ora que pateix les hostilitats provocades per un senyor feudal. 

Per contra  als greuges de Cabó, datats a les acaballes del segle XI, és un noble, Guitard Isarn, del llinatge dels Caboet, qui demanda als seus vassalls per l’incompliment d’uns pactes establerts. El pergamí  dels Greuges de Guitard Isarn es conserva a la Biblioteca de Catalunya, però des del 2014, a l’església romànica de Sant Serni de Cabó se’n pot veure un facsímil.

En el terreny lingüístic també s’observen diferències;  els Greuges de Guitard Isarn, en què el català ja predomina sobre el llatí,  són redactats en una llengua arcaica i d’expressió propera a l’oralitat. En canvi els Zó són clams ( escrits  íntegrament en català), ja mostren una redacció una mica més evolucionada sintàctica i expressivament. Aquest  manuscrit s’alberga a l’Arxiu Capitular d’Urgell.

Des de l’associació  urgellenca han expressat el seu interès en continuar creant esdeveniments de forma conjunta  amb Navès, per tal de promocionar aquesta documentació clau, tant  pel que  fa al coneixement de la llengua catalana, com de la història del feudalisme al Principat.

De la mateixa manera Ramon Clotet, qui fa un parell d’anys  visità l’església romànica de sant Serni de Cabó, manifestà que considera oportú que des del municipi de Navès es dugui a terme alguna acció amb la finalitat que el manuscrit dels Greuges de Sant Pere de Graudescales sigui conegut i valorat.