Què vol dir ser bona mare? Fer un part natural, donar el pit vint-i-quatre mesos i fer menys jornada laboral per poder estar més estones tenint cura de la criatura?
No sé de cap universitat que tingui estadístiques científiques sobre millors rendiments acadèmics diferenciats (per a aquests tipus de criatures), per aquestes tres opcions: parir sense epidural, pit de vint-i-quatre mesos o més i jornada reduïda de les mares.
Tampoc m'ha arribat a les mans cap informe psiquiàtric, amb evidències científiques d'adults amb més gran assoliment de felicitat per haver nascut d'una mare sofrent, mamat durant dos anys i haver evitat uns mesos la llar d'infants.
Per què les mares que no practiquen aquestes noves modes (que jo veig en certa manera malintencionades), s'han de sentir culpables i s'han de justificar per no fer-ho?
Per què no es posen de moda altres opcions: si ella ha gestat i parit, encarregat tu, home, d'alimentar-la. Si ella ha perdut feines per estar embarassada o l'han rebutjada per poder estar-ne, per què tu, pare també, no col·labores en la seva normalització laboral?
Tenir el títol de «bona» mare no és un problema únicament de les dones. És un problema social. Ens afecta a tots. Per què no parlem dels «bons» pares? Algú sap el seu decàleg? En quins articles se'ls insta a compensar les mares?
Tots volem i necessitem criatures. Com es paguen sinó les jubilacions, fins i tot dels que no n'han tingut?
En una entrevista, una doula que deuria tenir un mal dia o potser no s'havia repassat els problemes reals de les mares treballadores, va atrevir-se a dir que «és un escàndol deixar una criatura de setze setmanes en una llar d'infants». Un psicòloga, que potser havia confós un tractat científic amb un llibre d'autoajuda deia que «les criatures busquen la interacció amb la seva cuidadora vint vegades per minut».
Si sabeu d'algun fill o filla que passi més hores en una residència fent companyia a la seva mare perquè va parir-la amb dolor, va donar-li el pit i no va portar-la a la llar d'infants, si us plau, feu-m'ho saber.
Quan jo vaig parir, sens deia just el contrari d'ara. I això em fa sospitar, amb evidència experimental, que ser bona o mala mare, no pot dependre de modes segons els interessos socials.
Per què es tornen a posar de moda les mares tradicionals? Heu vist el 30 minuts sobre les mestresses de Trump?
Les criatures amb epidural, sense pit i amb llar d'infants neixen amb traumes? Les altres no? Una mare que després de lluitar i treballar tantíssim per aconseguir una bona situació laboral, perquè la seva feina li encanta, no queda traumada per haver de renunciar a tot? A qui li preocupen els seus traumes materns?
L'epidural permet gaudir millor de l'arribada del nadó; no tenir una criatura enganxada al pit durant dos anys, millora la qualitat de vida de la mare i alhora la del nadó; i a les llars d'infants hi ha professionals molt qualificats.
I és que s'hauria de poder escollir com es vol ser mare sense pressions de models socials ni manipulacions interessades
