A qui no li ha dit una bona amiga o la parella (aquesta menys), fa per tu, tot provant-se una peça de roba que li escau d'allò més?

 Aquestes peces de roba acostumen a ser les que més resultat donen perquè al fer per tu, fa que t'hi sentis bé.

 L'altre dia, una amiga em va acompanyar a la botiga FaPerTu al nucli antic de Manresa.

 Sabia a què anava però no sospitava que me'n faria clienta ràpidament. Si la botiga em va agradar, l'Anna, la seva propietària, em va impressionar.

  La roba és vintage i de segona mà. Són peces úniques que l'Anna selecciona amb cura perquè les valora i les respecta. Al darrere tenen històries personals que encara embolcallen més. Ella les recicla i així, una camisa de núvia, de fil blanc i amb vora foradada, es pot convertir en una camisola preciosa. Són peces bones de moda alternativa i sostenible. Tant poden ser retro com streetwear.

 En molt poc espai, l'Anna hi té de tot: abrics, collars, faldilles, camises, pantalons, jaquetes, cinturons, bosses de mà... a uns preus imbatibles. A més, també hi té el «racó del dipòsit». Un espai on hi ha artesania i decoració de peces antigues que estan en dipòsit a preus de ganga. Me n'hauria emportat moltes!

 Amb tot, el que més em va meravellar és la iniciativa d'espai comercial amb impacte social. Ella fa barri, ella ajuda. En poc temps, la seva botiga sha convertit en un niu d'acolliment. Ara ja són quaranta-vuit dones i dos homes que per whatsApp contacten i s'ajuden. Fins i tot, es poden acompanyar al metge.

 Durant l'estona que vaig ser-hi, no van deixar d'entrar-hi dones. Algunes ja s'han fet amigues i organitzen sortides setmanals. Es fan companyia i s'ajuden. L'Anna n'és l'ànima i està al cas de tot. L'edat d'aquestes dones va des dels vint-i-tres fins als vuitanta anys.

 Tot el grup, si s'escau, fan intercanvis. Un dia, tenia a la botiga una noia que es mirava un abric perquè li agradava molt. No li sobraven els diners i a l'Anna, que té mal desquena, li convenia algú que l'ajudés a casa. Com que sabia que la noia s'hi dedicava, li va proposar un intercanvi. Les dues hi van guanyar.

 També ens va explicar que uns nois que es dediquen al cinema van anar-hi a comprar un vestit antic de nuvi. La senyora que el tenia en dipòsit els va rebaixar el preu i, llavors, van convidar-la a l'estrena. Crec que, quan vagi a l'estrena, s'emocionarà d'allò més veient a la gran pantalla el vestit del seu pare.

 I és que iniciatives com la de FaPerTu aconsegueixen que els barris del nostre país, siguin llocs molt més amables per conviure-hi. Perquè si hi entres a comprar, no sols temportes una peça de roba.