Les Agrupacions de Defensa Forestal ( ADF ), van néixer com a resposta als grans incendis de l’estiu de 1986. Alguns ajuntaments teníem ja alguns elements de protecció i actuació, però aquells incendis van motivar l’activació del programa FOC VERD, per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, amb un primer pressupost que va permetre comprar i equipar equips per , primer prevenir i després actuar, en cas d’incendis. 

Es així com poc a poc, es varen anar constituint les primeres ADF, al llarg i ample del territori català. En vaig ser testimoni i alhora protagonista, juntament amb centenars d’altres components, fossin alcaldes, propietaris forestals o voluntaris. L’interessant de la iniciativa fou l’encert en trencar fronteres municipals i fins i tot comarcals i provincials per anar a les qüestions pràctiques. El territori, els seus camins, rieres, basses, punts d’aigua, eren el que importava a l’hora d’agrupar-nos per pobles. 

Poc a poc, amb ajuda de Generalitat, però també de les Diputacions, molt especialment de la de Barcelona amb ajuts anuals rellevants, destinats a material de comunicacions per no dependre de mòbils, o l’obertura i manteniment de camins i pistes forestals per tal d’arribar a tot arreu, amb una bona senyalització de cara els bombers o altres forces que no coneixen tan el territori, i disposar de planimetria posada al dia, van conformar un autèntic exèrcit, ben equipat i disposat a actuar de forma immediata, sempre tenint present que som un cos auxiliar, al servei dels bombers. Els autèntics professionals de la causa. 

I amb els pitjors incendis del segle, els de 1994, amb 78.626 Ha cremades, va quedar demostrada la necessitat de reforçar-les, equipar-les millor i també de formar-les adequadament. La gran perillositat dels grans incendis no permet deixar anar a apagar foc a persones que no estiguin preparades, formades i molt ben equipades. D’aquí la necessitat de disposar d’un carnet o altre ( groc o verd) per permetre a uns anar a ajudar als bombers, en primera línia o dedicar-se a intendència, en el segon cas. Tan importants son uns com els altres, perquè sense una bona intendència, no es pot actuar eficaçment. 

I per ser eficients, el material sempre ha d’estar a punt de revista. Mai pots confiar-te en viure tranquil els mesos d’hivern perquè per aquí dalt hem tingut uns quants incendis de grans dimensions, precisament a l’hivern, després de mesos de sequera i poca humitat. Això requereix de persones voluntàries que revisin material, sobretot vehicles i aparells de transmissions, així com constatar que es pot circular pels principals camins i pistes forestals del territori de l’ADF.

Es així com fa pocs dies es va fer una gran concentració a Sant Antoni de Calonge, amb més de 600 voluntaris, amb una immensa mostra de material mòbil, que exhibeix la seva vigència després de 39 anys d’existència. A dia d’avui en tenim 307, que agrupen 669 municipis, i actuen sobre 1.744.779 Ha ( suposa un 87% de la superfície forestal). Mirant enrere, ha valgut la pena la dedicació de milers de persones, i mirant endavant, constatem que aquells inicis, tenen continuïtat. 

Joan Roma i Cunill, ex president de l’ADF Sobrepuny ( Berguedà), actualment , en funcions de simple voluntari.