No m’agrada posar jubilat en cap enquesta, ni en cap resposta, a petició d’activitat. Si de cas, jubilat d’unes activitats, per fer-ne d’altres amb similar entusiasme i dedicació a la que tenia, abans de fer-ho. 

No m’imagino una vida contemplativa, ni sedentària, i encara menys poc activa a nivell extern. De fet, si mirem en el nostre entorn, som centenars de milers els pensionistes que continuem actius, en multitud d’àmbits i sectors. Es una bona decisió i una bona manera d’allargar la vida i alhora continuar fent aportacions en un munt de llocs. 

I és que gràcies a la voluntat de continuar sent útils, hi ha milers d’entitats, clubs, associacions, organitzacions, etc, que es mantenen, per obra i gràcia, d’aquests pensionistes que no accepten el títol de jubilats. I el treball i dedicació tenen especial mèrit quan s’ocupen i preocupen d’altres persones, moltes vegades d’edats avançades que no poden ser actives com elles. 

Per raons d’antics càrrecs i ajudes diverses a noves generacions, conec un munt de pensionistes que mantenen activitats per a ells mateixos i per a moltes altres persones del seu entorn. Qui no organitza partides de petanca, ho fa de treballs manuals, de punta al coixí, de ganxet, de lectura en grup, de caminades properes o excursions llunyanes, d’ajuda en menjadors per a la gent gran o en centres de dia, residències, o centres cívics. 

La llista d’activitats en qualsevol poble, per petit que sigui, és immensa, gràcies a tots aquests pensionistes actius, i als ajuntaments, ajudats per les diputacions i la Generalitat, per trobar tallers, cursos, conferències, mostres, exposicions....

Si miro els missatges del meu ajuntament, hi veig no menys de dues o tres activitats cada setmana, afegides a d’altres de l’associació de la gent gran o d’algun altre col·lectiu. Son activitats fonamentals per a trencar amb la soledat no volguda per una banda i per altra, facilitar activitats noves que superen la rutina i fomenten el descobriment d’altres realitats. 

Mai havíem tingut tantes facilitats per ser actius. Els ajuntaments, així, en general, han fet una molt bona feina d’habilitar locals, centres i espais adients per acollir un munt d’actes i alhora fer possible que els pensionistes actius puguin desenvolupar les seves accions. 

Queda clar que per a poder continuar s’han de mantenir els ajuts de tota mena per a la compra de material, per facilitar viatges d’intercanvi, per organitzar trobades a tots els nivells, i per inventar noves formules de col·laboració que deixin enrere la burocràcia i les traves innecessàries. I és que cada vegada som més, i moltes de les activitats només son viables si els qui les organitzen ho fan amb caràcter de voluntarietat. 

Els recursos sempre son limitats, i s’ha de saber treure el màxim de suc, amb les eines que tenim, especialment en pobles petits. Es aquí on son fonamentals les ajudes de les Diputacions i per descomptat de la Generalitat. Mirant enrere, puc afirmar, que estem en bones mans.