Ara que s'acosta la data del 5è aniversari del referèndum, vull posar en valor, allò que vam fer i va significar i, també, allò que, en aquell moment, per diverses raons, no vam poder
aconseguir.
L'1 d'Octubre del 2017, enfrontant-nos a tot un Estat com l'espanyol que, per terra, mar i aire,
volia evitar que es pogués celebrar un referèndum, finalment i, amb moltes dificultats (contínues amenaces, brutals càrregues policials...) vam autodeterminar-nos, vam votar i vam guanyar. El mandat d'aquell 1 d'Octubre, després de 5 anys, no s'ha fet efectiu. Des de la tardor del 17, la fortíssima repressió de l'Estat ens ha fet molt de mal, i dos anys de pandèmia tampoc no han ajudat gens.

La bona notícia és que, malgrat tot, i com va dir el President del Govern de l'època, un tal M. Rajoy, "los catalanes hacen cosas". L'independentisme, durant aquest temps ha continuat
treballant i formant-se, fent campanyes de consum estratègic, l'enfortiment d'un sindicat com la intersindical en molts sectors laborals, la presa de poder per part d'una candidatura
independentista de la Cambra de Comerç de Barcelona, formació en lluita no violenta, el treball incansable d’entitats com Òmnium o l’ANC, que mai no han defallit i, també, la creació i
estructuració d'una institució com el Consell per la República, amb el President Carles
Puigdemont al capdavant.

Aquest any, i després d'una manifestació l'11 de setembre, més multitudinària que ni el més
optimista podia esperar-se, cal que aquest 1 d'Octubre tornem a sortir al carrer per consolidar aquest punt d'inflexió i posar de manifest, a qui calgui, que ni ens callaran, ni ens tenen vençuts i que hi serem fins que aconseguim el nostre objectiu, la independència del nostre país. Com va dir un dels poetes valencians més importants del S.XX, Vicent Andrés Estellés, "No et limites a contemplar les hores que ara passen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu".