La menciono tan sols per relacionar-la amb les eleccions del 21D. Que aquestes eleccions, pensades i imposades pel senyor Rajoy, a mi em fan molta pudor de socarrim... però molta. Podeu pujar de peus que l’exponent ibèric de la innocència baptismal en porta una de cap, estigueu-ne segurs. No us atordíssiu pensant que hi haurà una ètica, una moral, un seny constructor, no, hi ha la típica mala llet, el rector d’aquesta proposta és l’odi acumulat en cinc segles, s’hi amaga la intenció d’emmordassar Catalunya, amb lleis castellanes i requisits constitucionals, perquè arribem a la “normalitat”, és a dir, la normalitat del nostre ofec que és on reposen a pler els governants de Madrid i els castellans, sempre i tant que vegin que no tenim oxigen nacional, nostre, per respirar. Heus aquí la “normalitat” que ambicionen amb aquestes eleccions. Tot, llevat de la normalitat d’acceptar el resultat real que manifesti la voluntat d’un poble rifat i aixafat durant més de cinc segles.
Ara bé, ells recolzen en la quinta columna per sortir amb la seva. I qui són aquests entranyables? Doncs podeu identificar-los analitzant la figura, actuacions i paraules de l’enemic de Catalunya número u, senyor Xavier García Albiol, a qui es veu l’orella d’una hora lluny. És el capità innegable de la quinta columna. La qual és engrossida per aquells que foren enviats a Catalunya per Franco i els falangistes amb el pla i la intenció que sufoquessin la llengua catalana i s’emportessin l’empara de la llei dictatorial, amb Catalunya lligada de mans, sense escola en català, sense mitjans de comunicació en català, sense ràdio, a fi que Catalunya no pogués fer res per rebre cívicament els nou vinguts i tractar d’assimilar-los. Aquest greuge tan brut, aquesta porcada dictatorial, genocida i constitucional contra nosaltres, no ha estat mai reconeguda per Rajoy –i ara!— i mai, cap govern central, ni tan sols els més “sincers” com és ara el de Felipe González i el de Zapaterto, mai, mai l’ha reconegut i n’ha demanat perdó als catalans. I ara!
Però insistim a treure la careta a la quinta columna. Que es volen fer els catalans més catalans i són una farsa, sota l’emblema del monstre híbrid de la bandera española, on va sargida, cosida, la senyera si us plau per força, camuflament hipòcrita que amaga la realitat que jeu al fons de l’agermanament macabre. En aquest apedaçament, que els enganya a ells i a algun babau que no sap quin aire respira, diguem-hi allò de Jesucrist: “El pedaç nou estirarà el vell i...” On diu “nou” llegiu-hi poderós, dominant, el pedaç espanyol estirarà el català i el farà malbé. I, com dèiem, ells ho saben això, saben que Catalunya, sotmesa a Espanya, ha begut oli, que acabarà aviat ofegada.
Aquests paios integrants de la quinta columna són aquells enviats per Franco i falangistes durant quaranta anys, protegits per la força del imperio, que aquí tenien tots els privilegis, que les decisions del Tribunal Superior de Justícia els donava sempre la raó pel que fa a la llengua, que exigien el castellà a l’escola fins i tot quan no s’hi utilitzava i ensenyava més que el castellà. Per això resulta grotesc que ara uns guàrdia civils a Lleida ploriquegin perquè diu que els mestres hi ensenyen l’odi, com si ells no en tinguessin a nosaltres, que aquest estament fou el més virulent a les ordres de Franco per atacar el drets humans dels catalans. I això després de tantes i tanes vegades com ens feren iniciar la classe cantant el Cara al sol!
Ara aquests catanyols han de ser els qui decideixin el destí dels veritables catalans. Ha de prevaldre sobre nosaltres, a casa nostra, la decisió d’uns enemics que dormen a casa, encara amb tots els privilegis de seguretat. És absurd, és normal, és Franco, és Tejero, és Rajoy.