Les paraules inaugurals de la senyora Dolors Feliu, nova presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, m’han deixat perplex. Diu que “ara costarà tornar a confiar en els partits independentistes”. No voldria pas que fossin l’expressió d’un derrotisme.

Tampoc no entenc per què ara ha de costar més confiar en els partits independentistes...
El que cal és fer-los costat, perquè se sentin suportats per nosaltres i continuïn treballant per la Sobirania de la nostra nació. Cal no oblidar que és qüestió de la nostra dignitat i de la nostra supervivència. Els americans diuen: Where is a will, there is a way, “On hi ha un voluntat, hi ha un camí”; per tant cal mantenir la voluntat ferma de ser lliures que, tard o d’hora, trobarem la conjuntura històrica que ens en farà. L’error més lamentable que podríem fer, en aquest situació, és tirar el barret al foc i donar la nostra independència per impossible. Això és precisament el que cerca l’enemic amb tant d’afany.

De tota manera demano perdó a la senyora Dolors, la saludo i li dic benvinguda i per molts anys. Perquè, si l’han nomenada Presidenta, és perquè li han afinat el carisma i vist que en fa la talla. Per tant, cal ser amb ella i seguir les seves directrius. Els catalans necessitem unió i, sí, tenir un bon dirigent que ens aglutini i ens guiï, el qual hem de seguir per treballar tots alhora i evitar pèrdues de temps, entrebancs i desorientacions.

Els catalans no ho podem oblidar mai això. Cal tenir-ho sempre en ment i, si convé, a la nit fer un petit examen per veure com ens hem portat al respecte durant la jornada.

Com més cor hi posem i més procurem encomanar els ciutadans de la nostra preocupació per la llibertat de Catalunya, més progressos hi farem i més positius guanyarem.

D’altra banda, cal considerar que el nomenament d’una altra Presidenta vol dir que el moviment es viu i que n’hi ha entre nosaltres que no dormen i estan sempre atents a l’acció més efectiva per progressar en la nostra labor de treballar per fer una Catalunya Lliure i Sobirana. Què bé que sona això! Doncs encara la nació sonarà més bé quan s’espolsi de sobre tot jou estrany i indegut que la manté paralítica i esdevingui un Estat, i ballem sardanes celebrant-ho.

Ha de venir això. No pot ser que hàgim de ser tan dissortats. A suprimir la situació que ens fa dissortats hi hem de ser tots, i si hi som tots, ens en sortirem. Ens ha de fer oi viure sota la fèrula de qui no ens estima. Ell es complau a tenir-nos sota la seva grapa i de maltractar-nos amb presons, articles com el 155 per castigar-nos i fer-nos sentir el jou que exerceix sobre nosaltres, però cal fer-li botifarra i engegar-lo a pondre.

Hi hem de ser tots. Sense vacil·lacions i ben dirigits amb normatives clares i eficients dels nostres propis superiors. Senyora Dolors Feliu, així ho esperem exactament de vós.