Sembla que aquest és l’esport preferit del senyor Rajoy. I també que és el seu estil preferit de governar. Calia sentir-lo ara, a Andalusia, embriagat de l’eufòria que li causaven les ensabonades i els aplaudiments del seus congèneres del PP, establir que el tràngol actual amb Catalunya passaria a la història com un episodi negre i que Espanya en sortiria admirada i celebrada per les nacions del món(!). I a continuació lligava amb l’altre dogma que el govern espanyol s’hi ha comportat amb perfecta democràcia i ha practicat un respecte exemplar als drets de les persones(!!).
Els dogmes polítics solen segregar-los mentalitats exaltades i totalitàries, atabalades pels fums de poder, pels afalacs dels sequaços, factors que els porten al convenciment de tenir dintre el puny els drets i el destí dels governats. També són producte de la facilitat d’il·lusionar-se amb esperances, que en plena exaltació expressen sense vergonya i a sang freda els causarien oprobi pel seu infantilisme. Per exemple, la il·lusió que es feia el rei Felip VI agraint a les nacions del món el seu suport incondicional a les mesures seguides pel govern per a impedir l’1 d’octubre als catalans —¿on els llegí Sa Majestat aquests suports?— però il·lusions que foren compartides pel senyor Rajoy en la convenció del PP a Andalusia, com hem vist, bé que aquest les anunciï com a futuribles i l’altre les doni per un fet a parte post.
Bé que per sobre de dogmes i d’il·lusions, allò que hi ha darrere i que el subconscient té ben assumit, són els tancs, les metralletes, els guàrdia civils, els policies, que són els ferms puntals de dogmes i d’il·lusions i de rodaments de cap, en plena eufòria, bé que tot plegat sigui inconscient. I plantats sobre aquest puntal, acusen els nostres que “ataquen Espanya”. Espanya no l’ataca ningú, que els catalans volem casa nostra lliure, nostra, i arreglada per nosaltres al nostre gust i segons la nostra manera de ser. Això és un dret sagrat de cada poble i ningú no s’hi pot oposar. Oposant-s’hi, el govern de Madrid és tan irresponsable com infatuat.
Però el senyor Rajoy encara en formula un altre, ara de dogma-profecia, quan diu que Espanya serà per sempre més una y unida i que els qui la volen esberlar, no hi podran fer res, diu que hem sofert un sorollós fracàs. És a dir, que ni la més mínima sospita, ni el més petit racó a considerar que el fort moviment que portem els catalans vers la nostra sobirania sempre serà un engany, sempre anirà a estavellar-se contra el massís central i hem de mossegar, si us plau per força, la nostra dissort per tota l’eternitat. ¿No hi ha marge a considerar que els catalans en puguem estar tips del tracte que ens haveu fet a través de la història, senyor Rajoy? ¿La coneixeu bé aquesta història? Perquè, compte, que d’història n’estudiàreu uns llibres escrits d’acord amb el movimiento de Franco, com la totalitat de les nostra lleva, i aquesta herència als del PP us limita i encongeix els horitzons fins fer-vos arribar a desconèixer en absolut la llei natural, els drets humans dels altres i les seves legítimes aspiracions de llibertat i de pau, de no tenir sobre seu cap jou, dissimulat o palpable, d’uns estranys que es fiquen on ningú no els demana i es creuen que els han de tenir subjectes a la seva llei per sempre més.
Pere Ortís
