El proper dimecres 30 de novembre el Consell Comarcal del Solsonès convidarà als diferents periodistes dels mitjans locals i comarcals del Solsonès a fer una visita al Parlament de Catalunya. El President del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, conjuntament amb la diputada del Solsonès, Mireia Canals acompanyaran als periodistes. Els mitjans locals invitats han estat Celsona, Solsona FM, NacioSolona i els mitjans comarcals, Regió 7, ACN, El Segre, La Mañana, tots han estat convidats per visitar el Parlament. Durant la visita, els periodistes podran conèixer els diferents espais que composen el parlament i els seus òrgans.

El grup parlamentari
És la traducció parlamentària del partit polític o de la coalició electoral té la funció de convertir el programa polític d'aquests en iniciatives parlamentàries i en programa de govern. Al Parlament de Catalunya, per a formar grup parlamentari, cal un mínim de cinc membres, que han de ser d'un mateix partit o d'una mateixa coalició electoral, encara que hagin estat elegits per circumscripcions electorals diferents; només es pot constituir un grup parlamentari per coalició o partit. Si es dóna el cas, els diputats que restin sense adscriure's en cap grup de partit o coalició electoral, integren el Grup Mixt. Els diputats que abandonin el seu grup o en siguin expulsats passen a tenir la condició de membres no adscrits durant tota la legislatura, llevat que retornin al grup parlamentari d'origen, amb el consentiment previ del portaveu o la portaveu corresponent. Això no obstant, en el cas d'expulsió del grup parlamentari de tots els diputats d'una formació política integrats en el si d'una coalició o federació, els diputats afectats han de passar al Grup Mixt.
Cada grup designa una persona com a portaveu perquè el representi amb caràcter general. Els grups tenen despatxos i mitjans materials propis a l'edifici del Parlament per a acomplir les seves tasques, i també disposen d'assessorament tècnic al seu càrrec.

Junta de Portaveus
Els portaveus de cada grup parlamentari, juntament amb el president o presidenta del Parlament, un o una dels secretaris i el secretari general o secretària general, o el lletrat o lletrada que eventualment el substitueixi, formen la Junta de Portaveus, les funcions més importants de la qual són establir els criteris que contribueixen a ordenar i a facilitar les tasques i els debats del Parlament i decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei o per a tramitar les diverses iniciatives. També hi poden prendre part la resta dels membres de la Mesa, una persona en representació del Govern i, acompanyant el portaveu o la portaveu o qui el substitueix, un membre més per cada grup parlamentari.


Mesa del Parlament
La Mesa del Parlament és l'òrgan rector col•legiat de la cambra; té una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries, càrrecs elegits, en votacions separades, pel Ple del Parlament, en el marc de la sessió constitutiva que obre la legislatura. Les funcions més importants de la Mesa són: ordenar el treball parlamentari, interpretar el Reglament i dirigir els serveis del Parlament.

Presidenta del Parlament
La presidenta del Parlament té la representació de la cambra; estableix i manté l'ordre de les discussions i del debat, d'acord amb el Reglament, i vetlla per mantenir l'ordre dins el Parlament. En casos de vacant, absència o impediment, el president o presidenta és substituït pels vicepresidents per ordre consecutiu. Els secretaris supervisen i autoritzen les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la Junta de Portaveus; assisteixen el president o presidenta durant les sessions per assegurar l'ordre en els debats i la correcció en les votacions, i també hi col•laboren en els treballs de la cambra.

Tots els diputats reunits en sessió constitueixen el Ple del Parlament. El Ple és l'òrgan suprem de la cambra, en el qual es debaten en última i definitiva instància les qüestions que segons l'Estatut són competència del Parlament de Catalunya. Per a poder adoptar acords vàlidament, el Ple ha de comptar amb l'assistència de la majoria absoluta dels diputats i trobar-se reunit a la seu del Parlament. El Ple és convocat (i desconvocat, si s'escau) pel president o presidenta del Parlament, a iniciativa pròpia o a sol•licitud almenys de dos grups parlamentaris o d'una cinquena part dels membres del Parlament. La convocatòria ha de fixar l'ordre del dia de la reunió. En les sessions del Ple els membres del Parlament seuen sempre al mateix lloc, agrupats segons el grup parlamentari al qual pertanyen. El president o presidenta de la Generalitat i els membres del Govern, o consellers, tenen destinat un banc especial al Saló de Sessions. Tots els consellers poden assistir-hi i intervenir-hi encara que no siguin membres del Parlament.

Quan la legislatura ha acabat, o la cambra ha estat dissolta, o en els períodes entre sessions, en què el Ple no es reuneix, les funcions que té encomanades són complertes per la Diputació Permanent, la qual es compon de vint-i-tres membres, designats pels grups parlamentaris en proporció al seu nombre de components, i és presidida pel president o presidenta del Parlament. La Diputació Permanent, un cop constituït el Parlament de la nova legislatura, ha de donar-li compte de les decisions que ha pres.

Comisions
Les comissions són grups reduïts de diputats que reprodueixen proporcionalment la distribució de grups parlamentaris del Ple i s'especialitzen en alguna de les matèries de què tracta la cambra. S'hi porta a terme gran part del treball parlamentari. Les comissions que constitueix el Parlament poden ser legislatives o específiques.



Són comissions legislatives les que crea el Ple de la cambra amb aquest caràcter i la Comissió de Reglament, que elabora i reforma el Reglament del Parlament. El Ple del Parlament, dins la setmana següent a la investidura del president o presidenta de la Generalitat, acorda per majoria absoluta, a proposta de la Mesa i de la Junta de Portaveus, el nombre i l'àmbit de les comissions legislatives.

Posteriorment, d'acord amb els mateixos requisits, el Ple també pot acordar la creació d'altres comissions legislatives o bé dissoldre les que ja hi ha creades.

Comissions específiques

Són comissions específiques les que tenen una funció concreta o bé la comesa de relacionar-se amb institucions o entitats públiques determinades. N'hi ha de tres tipus diferents: les creades pel Reglament, les creades per llei i les creades pel Ple (que poden ser, d'estudi o d'investigació o de seguiment). Les comissions d'estudi, d'investigació i de seguiment analitzen afers que afecten la societat, investiguen els afers d'interès públic que siguin competència de la Generalitat i controlen específicament determinades actuacions i polítiques públiques del Govern.