Les més de dues hores que ha durat el 4t Fòrum Econòmic que ha organitzat l'Associació d'Empresaris del Berguedà (ACEB) s'han fet curtes per treure l'entrellat del camí que ha de recórrer el Berguedà per crear ocupació i acabar de desenvolupar-se econòmicament. Prop d'un centenar de persones entre polítics i empresaris hi han assistit aquest dimecres al vespre, en un debat que ha comptat amb la participació de sis empresaris que han donat el seu punt de vista sobre l'atur, els motors econòmics de la comarca, la fuga de talent o l'economia submergida, entre d'altres. 

Conduït per l'empresari i periodista Xavier Güal, la taula rodona s'ha convertit, més que en una exposició experta, en un intercanvi de perspectives, doncs els empresaris participants -Joan Rovira, Maria Cosp, Joan Barniol, Joan Boix i Josep Fígols- han donat la seva personal, tot i que experimentada, opinió sobre aquests aspectes. Cadascun d'ells ha tret a la llum les problemàtiques que més afecten el seu sector i, d'aquesta manera, el Fòrum ha permès dibuixar un panorama més proper sobre l'economia berguedana i les seves mancances. 

  En el que tots han estat d'acord ha estat en les oportunitats del territori, uns avantatges que, sense cap mena de dubte, s'han d'explotar, sigui des de l'àmbit forestal, com ha indicat Boix, o bé des de l'àmbit turístic i de serveis, com ha explicat Barniol. Pel que fa al primer, Boix ha afirmat que “la situació estratègica del Berguedà és excel·lent”, un fet que la indústria hauria d'aprofitar. En el segon, Barniol ha optat per promocionar atractius de la comarca com ara els Rasos de Peguera i engegar projecte com el Parc de la Natura. 

Tots els empresaris han donat el seu punt de vista sobre els motors econòmics que haurien de liderar la comarca, arribant a una mateixa conclusió, la de conviure. Fígols ha afirmat que s'hauria de crear una connexió entre els diferents sectors perquè tots treballessin en la mateixa línia. A més, ha destacat la presència de Berga com un dels actius del Berguedà que ha de funcionar com a motor econòmic de la comarca.
 
  Però una de les aportacions més novedoses la ha posat sobre la taula Cosp. En aquest sentit, ha mantingut que la salut podria esdevenir un dels trets potencials, potser encara desconeguts, de la comarca. Segons ha explicat, la proximitat amb la naturalesa, el benestar i la tranquil·litat que proporciona l'entorn es vinculen moltes vegades amb la salut, i des d'aquí també es podria crear un punt de referència. A més, ha indicat que no només seria un turisme de caps de setmana, sinó que es podria crear una estructura sòlida d'interacció amb el sector serveis per promoure la cultura de la salut i el benestar.

Economia submergida i atur

Malgrat el descens progressiu mensual de l'atur i les bones dades del Berguedà respecte de Catalunya i Espanya -hi ha un 14% de persones aturades, quan a Catalunya són el 19% i a Espanya el 23%-, la situació de l'ocupació segueix éssent de risc, segons han coincidit tots els membres de la taula. 

  En aquest punt, s'ha destacat la fuga de talent i les dificultats dels emprenedors per crear una empresa. Les crítiques de bona part dels conferenciants han anat dirigides a la classe política, a qui s'ha recriminat que no es portin a terme accions concretes. “En aquest país, d'emprenedors no en faltarien si no fos tan difícil muntar un negoci”, ha remarcat Rovira. 

Pel que fa a l'economia submergida, han sortit diverses propostes. Una d'elles consistiria en privatitzar la gestió de l'atur. Segons Barniol, potser aquesta seria una de les possibilitats que permetria controlar millor aquest tipus de feina. L'altra, ha argumentat Cosp, passaria per una millor formació. I l'última, que ha etzibat Boix de manera irònica, seria tenir una Catalunya independent on tothom pagués els seus impostos “més a gust”. 

En qualsevol cas, no s'ha pogut obviar la difícil situació que viuen moltes famílies sense cap tipus d'ingressos i que, l'única opció que tenen, és alimentar el sistema d'aquesta economia submergida.

Campanya electoral

Els polítics també han pogut parlar en una roda d'intervencions finals on cadascun ha defensat les seves polítiques davant d'unes municipals que ja comencen a treure el cap. Per part de Convergència i Unió (CiU), hi ha assistit l'alcalde de Berga i delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau; el president del Consell Comarcal, Sergi Roca; l'alcalde de Gironella, David Font, així com el precandidat de CiU a Berga, Antoni Biarnés, entre d'altres. Aquest últim ha volgut donar un missatge optimista als empresaris i ha animat a crear empreses d'alt valor afegit. 

L'alcaldessa d'Olvan, Judit Carreras, i el de Borredà, Joan Roma, també hi han intervingut fent notar la veu socialista en una ciutat que ja no compta amb cap regidor del partit. Roma ha demanat prudència i ha afirmat que, si l'emprenedoria costa de fomentar al Berguedà, és perquè encara es tracta d'una comarca molt colonial o minera, “on tothom, fins i tot abans de néixer, tenia feina assegurada”. 

Des d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marie Kapretz ha animat a emprendre models nous d'empresa, i la regidora d'Impuls pel Berguedà i actual militant republicana, Ermínia Altarriba, ha donat el seu punt de vista sobre l'eix comercial de Berga. El Partit Popular català també ha tingut presència al Fòrum de la mà del regidor berguedà Joan Antoni López Noguera, que ha proposat aprofitar la marca Barcelona per donar embranzida necessària al Berguedà; i fins i tot Iniciativa per Catalunya Verds (ICV-EUiA) s'ha volgut fer notar amb les opinions de la diputada al Parlament de Catalunya, la bagenca Laura Massana.