Opinió

Ja queden menys dies pel dimarts de Corpus del 2025

«L'any que ve continuarem apostant per fer de La Patum una festa encara més participativa, accessible i oberta»

Ivan Sànchez copia
07 de juny del 2024

Per sort, ja s’acaba la setmana més difícil de totes les setmanes de l’any: la setmana després de Patum. Un cop hem rentat la camisa i el barret, desat les botes al sabater i plegat el mocador al calaix, aprofitem per fer una mirada enrere i valorar tot el que aquesta gran Patum que hem viscut ens ha aportat.

Podríem dir que aquesta ha sigut una Patum històrica en molts aspectes. Una Patum que ja va començar amb un Ple de l’Ascensió que quedarà gravat en la nostra memòria col·lectiva. Tal com estableix la tradició (que alguns tuitaires, grans guardians de les essències, han demostrat desconèixer), van sortir escollides les quatre parelles d’administradors de les festes del Corpus a Berga. Enguany, però, per primera vegada a la història una parella del mateix sexe sortia elegida com a representant d’un dels quatre barris històrics de la ciutat de Berga.

Aquest canvi, que celebrem amb tota l’alegria, ens marca el camí cap a la normalització. Cap a entendre que les festes i les tradicions avancen a mesura que el poble les fa avançar. El 2018 ja es van introduir canvis, de la mà de la regidora de la CUP, la Mònica Garcia, en aquest sentit, eliminant el requisit de ser una parella casada i obrint la porta a noves maneres d’entendre aquesta figura. Acostant-la molt més al nostre dia a dia.

Un altre canvi històric rellevant són els nous vestits dels Gegants, que ens han deixat amb la boca ben oberta cada vegada que teníem l’ocasió de poder-los admirar, sent un dels temes més comentats d’aquests dies. I és que aquest canvi de vestuari, impulsat el 2019 des de la regidoria de Patum i amb el suport i acompanyament del Patronat (i del Consell Municipal, posteriorment) ha permès palpar el fet que La Patum és una festa viva, que camina i evoluciona.

Però, a banda dels canvis històrics, també és important remarcar les consolidacions que ens ha aportat aquesta Patum que ja comencem a enyorar. Començant per una fantàstica Patum de la Llar que, per segon any, s’esdevé a la plaça cremada. I que per molts més anys puguem gaudir-ne! Un altre canvi consolidat és el relatiu a l’espai dels concerts, canvi proposat des de les regidories de Patum, Joventut i la comissió de Patum durant el Corpus del 2022, que han permès fer créixer la festa, creant una oferta lúdica i cultural per a tots els públics, de qualitat, gratuïta i en català, enfortint també les entitats del municipi.

Aquest any també s’ha consolidat La Patum com una festa lliure de violència sexista i lgtbifòbica. I és que el Punt Lila, introduït a la festa el 2018 (que algunes formacions polítiques entenen com una “despesa prescindible”), ha esdevingut una eina necessària i útil en la lluita contra el sexisme a la festa. La campanya Vull la Nit, juntament amb la campanya de la Patumaigua (creada el 2019) i els avenços i millores any rere any per fer accessible La Patum, han convertit la festa en pionera arreu dels Països Catalans. Finalment, també hem consolidat l’accés al balcó de l’Ajuntament de Berga. Una decisió que democratitza mitjançant un sorteig públic l’accés a un dels espais més emblemàtics de la festa a totes les persones.

L’any que ve continuarem, doncs, apostant per fer de La Patum una festa encara més participativa, accessible i oberta. Continuarem promovent una festa saludable i lliure de qualsevol mena de discriminació, i treballant de costat amb els patumaires i entitats de la ciutat per dignificar la festa i fer-la arribar a tots aquells que l’estimen, la gaudeixen i la viuen, sigui com sigui que facin Patum. Celebrem, avui, el gran èxit col·lectiu de La Patum d’enguany i que ja queden menys dies pel dimarts de Corpus del 2025.

Alcalde de Berga i conseller comarcal de Polítiques d'Igualtat i Feminismes. Ha estudiat Història a la Universitat de Lleida (UdL) i, posteriorment, Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona (UB). Ha treballat 14 anys al Museu de les Mines de Cercs. Està vinculat a diferents entitats de la ciutat i va començar a militar al món independentista l'any 1998, primer a l’ABEI i després al Casal Moragues.

El més llegit