L'Ajuntament de Gironella ha aprovat un protocol d'intervencióque regula les actuacions que pot emprendre el consistori en els casos d'ocupacions d'habitatges a la vila. Està basat en l'articulat de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge, i determina les vies d'acció en cas que s'estableixi que es tracta d'una ocupació que altera la convivència veïnal, instant la propietat a actuar o intervenint d'ofici si és un gran tenidor que no atén les demandes de la corporació. S'escau que Junts per Berga també està treballant en una proposta de reglament per a la mateixa finalitat, que la formació té previst portar a debat en el plenari de la capital del mes d'abril.
"Hem aprovat un protocol d’actuacions en els casos d’ocupacions d’immobles que generen conflictivitat veïnal. Protocolitza allò que està emparat a la llei i que posa els espais en els quals un ajuntament pot intervenir, sobretot quan la propietat no vol fer-ho o pel que sigui no ho fa", ha detallat l'alcalde de Gironella, David Font, que ha avançat que el consistori prendrà la iniciativa esprement al màxim aquells elements que permet la llei.
Durant l'any 2024, la corporació gironellenca ha tingut constància d'una desena d'intents d'ocupació en immobles del municipi, dels quals un s'hauria aconseguit perpetrar, ha apuntat el batlle. En aquest sentit, Font assenyala que han optat per protocol·litzar els supòsits que ja recull la Llei del Dret a l'Habitatge, especialment quan es tracti de grans tenidors. Aquest concepte inclou fons d'inversió, bancs i persones a títol individual que tinguin més de cinc immobles (aquesta xifra és deguda a la inclusió de Gironella a la llista de municipis amb un mercat residencial tensat de la Generalitat). "No havíem arribat a actuar mai davant d'un gran tenidor, però ha arribat un punt que identifiquem que la propietat, el banc dolent bàsicament, no actua. Per tant, és el moment de començar a actuar des de l'ajuntament amb els recursos que tenim", declara l'alcalde.
D'aquesta manera, el protocol es fonamenta en l'article 44 bis de la Llei 18/2007, i arrencarà amb la identificació de l'habitatge on s'ha executat l'ocupació, les persones implicades i la propietat de l'immoble, per part dels agents municipals. Un cop recollida la informació, serà el torn dels serveis tècnics municipals de verificar si s'està produint un ús fraudulent dels subministraments i, en cas que així sigui, notificar-ho a les companyies perquè en tinguin coneixement i actuïn al respecte. En paral·lel, l'equip de serveis socials estudiarà si les persones ocupants tenen un context de vulnerabilitat social severa detectada o si hi ha menors d'edat residint a l'habitatge, per tal d'intervenir amb els recursos habituals.
El tercer estadi implica alcaldia, qui recopilarà les dades i les traslladarà al jutjat per deixar constància de l'ocupació. També informarà la propietat, que segons el text legal, té cinc dies per acreditar el títol habilitant de la persona que ha accedit a l'habitatge o bé la documentació sobre el procediment de desallotjament. Si no es dona compliment en un termini de 30 dies, l'ajuntament quedarà habilitat per iniciar el procediment judicial per al desnonament del pis o casa afectats. A més, també podran iniciar un expedient sancionador contra la propietat. Cal tenir en compte que, en cas que el jutjat determini la recuperació de la tinença de l'immoble en qüestió, aquest podrà ser utilitzat per la corporació local durant un període de set anys, segons estipula la llei, per a l'impuls de polítiques de lloguer social. Queda recollit que els ajuntaments poden destinar el recapte de les rendes a redimir les despeses del procediment judicial i altres deutes adquirits, si bé també tenen dret al reemborsament dels costos derivats d'aquest.
Junts per Berga treballa en un protocol similar per aplicar a la capital
L'anunci de l'Ajuntament de Gironella ha coincidit amb la celebració d'una roda de premsa al carrer Harmonia de la capital per part de Junts per Berga, a càrrec del portaveu del grup, Ramon Caballé, precisament per explicar la seva proposta de reglament d'actuació davant de les ocupacions d'habitatges. L'elecció de l'escenari el justifiquen les portes i finestres tapiades per la intervenció del veïnat, que segons les dades compartides per Caballé i recopilades l'Associació de Veïns del Capdamunt de la Vila, des del febrer de 2022 comptabilitzen 34 intents d'ocupació a la zona. A més, pel de Junts es tracta d'un "fenomen creixent i preocupant", indicant que les peticions d’empadronament en pisos ocupats a Berga han passat de 20 al llarg del 2023 a 35 la primera meitat de l'any 2024, mentre que arreu de Catalunya, el nombre d'immobles ocupats ha passat de 2.186 el 2013 a 9.247 el 2023.
Entre tota la casuística, des de Junts per Berga fan una especial incidència en "els casos d'ocupacions delinqüencials que alteren la convivència veïnal", és a dir, les protagonitzades per "persones que no són ni vulnerables, sinó que volen fer negoci". "Són les que hem de fer front primerament", assenyala Caballé. Així, tenint en compte que "a Berga ens toca fer els deures" i que "des de Junts som de no recrear-nos en el problema i intentar posar alguna solució", que el grup està treballant en la redacció d'un protocol que portaran a debat per a la seva aprovació al plenari del mes d'abril de l'Ajuntament de Berga, a través d'una moció.
Tal com ha detallat Caballé, el reglament es basarà en les circumstàncies que permeten la intervenció dels ajuntaments, les accions a seguir per al requeriment a la propietat -gran tenidora- per a l'actuació, i l'inici del procediment judicial d'ofici si no s'actua pel desallotjament de l'habitatge en qüestió. "És de justícia que els que estem a l'Ajuntament intentem abordar els problemes reals amb solucions reals. No només podem venir aquí a parlar d'ocupacions i dir que són un problema, sinó que hem de presentar una solució", ha sentenciat el portaveu.