08
de novembre
de
2023, 10:55
La problemàtica de l'habitatge a la Cerdanya està presentant els primers símptomes d'impacte al Berguedà. I és que, davant d'uns preus inflats i inassumibles a la comarca ceretana, alguns dels seus veïns i veïnes opten per fer les maletes i establir-se a l'Alt Berguedà, on la proximitat i la comoditat del Túnel del Cadí fan possible que la gent pugui viure en una comarca i treballar diàriament a l'altra.
Aquest és el cas del Martí i la Sílvia, que treballen a la Cerdanya i ja fa quatre anys que busquen un lloc per viure-hi. Ara bé, malgrat que han repassat la comarca de punta a punta, no l'han trobat. "A la Cerdanya has de treballar tres i quatre vides per pagar una hipoteca", lamenta el Martí, tot assegurant que la comarca s'ha enfocat en el turisme d'alt poder adquisitiu i ja no construeix primera residència. Amb "ràbia i tristesa" ho viu la Sïlvia, nascuda a la Cerdanya, que assenyala que "estic enfadada perquè sembla que allà no ens hi vulguin".
Davant d'aquesta situació, la parella ha ampliat el seu horitzó residencial i s'han mudat a a l'Alt Berguedà, concretament a Guardiola de Berguedà. Aquí han trobat una casa a un preu assequible, comparteixen, "com a mínim, quatre cops més barata que a la Cerdanya".
_(1).jpg)
Al primer poble que hi ha passant el Túnel del Cadí, Bagà, han notat un encariment de l'habitatge els darrers anys. L'alcalde, Lluís Casas, ho atribueix al fet que el poc habitatge que hi ha, una part està en mal estat, i l'altre es destina al turisme o el compren veïns de la Cerdanya. "Els joves d'aquí han de marxar a d'altres poblacions", lamenta, fent referència a un "efecte dominó" pel context. Per tot, l'alcalde avança mesures per frenar la proliferació de pisos turístics, com apujar-los l'IBI. I és que a la vila ja en compten més de mig centenar.
Una mica més al sud, a Guardiola de Berguedà, el batlle, Ferran Sayes, celebra que hi hagi gent que vingui a viure al municipi. Hores d'ara, no parla de problema, però té clar que no volen convertir-se en una prolongació de la Cerdanya ni esdevenir una població dormitori amb nouvinguts desvinculats de la vida al poble. De fet, Sayes també fa referència a un tempteig per part d'empreses interessades a invertir amb "propostes que van en la línia de reproduir aquell model", però del qual "nosaltres en volem defugir".
Aquest és el cas del Martí i la Sílvia, que treballen a la Cerdanya i ja fa quatre anys que busquen un lloc per viure-hi. Ara bé, malgrat que han repassat la comarca de punta a punta, no l'han trobat. "A la Cerdanya has de treballar tres i quatre vides per pagar una hipoteca", lamenta el Martí, tot assegurant que la comarca s'ha enfocat en el turisme d'alt poder adquisitiu i ja no construeix primera residència. Amb "ràbia i tristesa" ho viu la Sïlvia, nascuda a la Cerdanya, que assenyala que "estic enfadada perquè sembla que allà no ens hi vulguin".
Davant d'aquesta situació, la parella ha ampliat el seu horitzó residencial i s'han mudat a a l'Alt Berguedà, concretament a Guardiola de Berguedà. Aquí han trobat una casa a un preu assequible, comparteixen, "com a mínim, quatre cops més barata que a la Cerdanya".
La Sílvia i el Martí, que treballen a la Cerdanya, s'han comprat una casa a Guardiola de Berguedà Foto: ACN / Nia Escolà
Encariment dels preus i perill d'esdevenir dormitori
Al primer poble que hi ha passant el Túnel del Cadí, Bagà, han notat un encariment de l'habitatge els darrers anys. L'alcalde, Lluís Casas, ho atribueix al fet que el poc habitatge que hi ha, una part està en mal estat, i l'altre es destina al turisme o el compren veïns de la Cerdanya. "Els joves d'aquí han de marxar a d'altres poblacions", lamenta, fent referència a un "efecte dominó" pel context. Per tot, l'alcalde avança mesures per frenar la proliferació de pisos turístics, com apujar-los l'IBI. I és que a la vila ja en compten més de mig centenar.Una mica més al sud, a Guardiola de Berguedà, el batlle, Ferran Sayes, celebra que hi hagi gent que vingui a viure al municipi. Hores d'ara, no parla de problema, però té clar que no volen convertir-se en una prolongació de la Cerdanya ni esdevenir una població dormitori amb nouvinguts desvinculats de la vida al poble. De fet, Sayes també fa referència a un tempteig per part d'empreses interessades a invertir amb "propostes que van en la línia de reproduir aquell model", però del qual "nosaltres en volem defugir".