Els ecologistes emfatitzen l'impacte ambiental i social de la central hidroelèctrica reversible

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà respon al sí del PSC al projecte retraient-los la inviabilitat de la instal·lació, els conceptes energètics i l'ús de la comarca com un territori extractiu

El Pla de Clarà, al municipi de la Nou de Berguedà, acolliria la bassa de la central
El Pla de Clarà, al municipi de la Nou de Berguedà, acolliria la bassa de la central | Grup de Defensa de la Natura del Berguedà
Redacció
21 d'octubre de 2024, 17:05
Actualitzat: 22 d'octubre, 8:42h

El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà s'ha tornat a alçar en contra del projecte de la central hidroelèctrica reversible que s'ha projectat entre els municipis de la Nou i Cercs. En aquesta ocasió, ho fan en resposta al posicionament favorable emès la darrera setmana pel PSC Berguedà, el qual consideraven profitós, estratègic i de poc impacte per la comarca. Una comarca que, de pas, descrivien com a "solidària" a l'hora de la seva sensibilitat de cara a fer un ús "social i responsable de l'aigua embassada a la Baells". Així, entre els principals contraarguments, els ecologistes destaquen la inviabilitat de la instal·lació, el cost energètic real de cara a la producció elèctrica, que no es tingui en compte l'impacte de la bassa i que es confongui solidaritat amb espoli.

L'entitat s'ha mostrat contundent en un comunicat de premsa, afirmant que "la central hidroelèctrica reversible projectada no és viable" i valorant fins i tot que pot quedar obsoleta en poc més de 10 anys. Aquesta afirmació la justifiquen amb l'evolució de les dades d'aigua embassada al pantà de la Baells, compartint que ha passat de 71,2 hectòmetres cúbics l'octubre de 2014 a 44,09 enguany. "Tot indica que la tendència continuarà així i, en cinc anys, la mitjana serà de 30 Hm3, i en 10 anys podria no arribar als 20 Hm3, deixant obsoleta la instal·lació", exposen. Cal recordar que, segons l'avantprojecte que s'ha fet públic, el sistema no funcionaria si les reserves de l'embassament estiguessin per sota del 20%, és a dir, si baixa dels 22 hectòmetres cúbics (la capacitat total de l'embassament és de 109 Hm3).

Encara pel que fa a l'ús de l'aigua i l'obsolescència que, segons argumenten, presenta aquest equipament, els ecologistes destaquen, d'una banda, la naturalesa d'aigua de boca que ha de tenir la reserva de la Baells. "Des del nostre punt de vista, guardar 5 Hm3 d’aigua per fer-ne energia és una afectació important, ja que tots aquests litres d’aigua no estarien disponibles per abastir les poblacions i els seus habitants", apunten. Sobre la seva data de caducitat ab initio, exposen la possibilitat que les grans empreses consumidores comencin a fer torns de 24 hores, fent inexistents els excedents d'energia i necessitat de reserva sobre els quals es fonamenta el projecte.

Al voltant del possible impacte que pot generar la central, el Grup de Defensa retreu a la formació que especifiqui que les canonades quedaran sota terra, però no faci referència a la bassa que es construirà: "S'obliden que al Pla de Clarà, actualment un indret d'una bellesa extraordinària, format per prades i voltat de boscos i turons arbrats, s'hi construirien tres preses que formarien la bassa d'emmagatzematge, amb la qual cosa es destruiria de manera irreversible aquest paisatge i la biodiversitat que conté". Des de l'agrupació també parlen sobre les vies de comunicació que caldrà situar per a la construcció i explotació de la central. A més, respecte de la terminologia emprada pel partit, parlant "d'energia verda", l'entitat recalca l'energia que necessitarà emprar el sistema per traslladar l'aigua del pantà a la bassa, separats per més de 250 metres d'altitud.

En darrera instància, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà critica que els socialistes parlin de solidaritat fent referència a les iniciatives històriques per fer ús dels recursos del territori, exclamant que "el Berguedà no ha estat una comarca solidària, ha estat espoliada", i lamentant que "aquest projecte la convertirà novament en una comarca extractiva". Entre els exemples actuals de l'impacte d'aquest model, l'agrupació parla de les mines a celobertla desaparició de Sant Salvador de la Vedella i el veïnat de La Baells, l'esquelet de la Central Tèrmicai els danys produïts al llarg dels anys en forma de fums tòxics i la pluja àcida, o les runes de l’antiga explotació minera "que amenacen en col·lapsar". "Ens demanem on són els límits de la solidaritat i de l’espoli i quan deixarem de veure el Berguedà com un espai per explotar i començarem a defensar i protegir els valors naturals i culturals que conté", sentencien.