L'escenari era immillorable per a la sèrie: la mort d'Elisabet II situava la ficció en uns focus inimaginables a l'inici de les seves emissions, el 2016. A més, el terratrèmol polític que viu el govern britànic ha macerat encara més les expectatives i les il·lusions per veure els nous episodis de The Crown. El llistó era molt alt, però potser massa rebombori al seu voltant i en un moment de la història en què els guionistes han decidit prendre un camí molt determinat, han acabat desfent una mica el globus i la mística que sempre rodejava la sèrie.
[noticia]241115[/noticia]
El canvi d'intèrprets -sempre amb la subtilesa i elegància que caracteritzen The Crown- posa un nou punt i seguit a la trama, que s'acosta cada vegada més als temps actuals. Potser, per aquesta dicotomia entre la nostàlgia de les èpoques passades i els problemes del present, marcats per la premsa groga, desfan lentament la màgia construïda en sis anys. Desviar el focus de Diana de Gal·les aprofundeix aquesta lànguida distància entre les temporades anteriors i la nova. Ara bé, la seva immensa bellesa audiovisual i l'excel·lent interpretació dels seus nous actors i actrius la manté per sobre de la mitjana audiovisual del seu entorn.
[h3]I Diana de Gal·les, què?[/h3]
Elizabeth Debicki substitueix Emma Corrin en el paper de Diana, en una actuació camaleònica -com va fer la seva predecessora, la primera a introduir el personatge a la sèrie-, però la càmera la relega a un segon pla, apartada de les trames argumentals principals. Si abans Diana de Gal·les era un eix vertebrador, en aquesta cinquena temporada es converteix en un oasi, un miratge, entre les batalles familiars i l'enfocament al voltant de la premsa groga que va colpejar tant la Casa de Windsor en aquella època.
Els nous intèrprets de Diana, Henry, Guillem i Carles Foto: Netflix
Perdre el fil conductor de la seva història, enfocant-la només en la seva interacció matrimonial amb el príncep Carles desfà l'aura que havia situat la trama en un escenari més global. Debicki, però, defensa la seva figura a capa i espasa amb una gran execució interpretativa.
[h3]Drames familiars en entorns de palau[/h3]
The Crown es caracteritzava per explorar el regnat d'Elisabet II en un tauler global al Regne Unit: els problemes de la monarquia, sumats a les situacions viscudes a dins de la família reial, incloent-hi la visió (i les penúries) personals de la Reina d'Anglaterra, i, tot això, explicant quina situació politicosocial vivia el país. Ara, els guionistes han decidit modificar les trames per dur l'espectador a un terreny molt més personal, de portes cap endins, en intrigues de palau que acosta la sèrie a un serial familiar que no pas a una producció dramàtica de categoria mundial.
[noticia]https://www.youtube.com/watch?v=Ej0vb8xhvbw[/noticia]
El gir de guió pot semblar gratuït o una aposta clara de Peter Morgan (el creador) i els seus escriptors, però les dificultats que genera no entrar en terrenys cada vegada més pantanosos situa la sèrie en una ficció molt més marcada. Si aquesta fuig dels escenaris històrics, el drama requereix una inventiva que abans no es notava tant. Era molt més creïble.
[h3]El canvi d'intèrprets[/h3]
Cada dues temporades es modifiquen els intèrprets dels principals personatges de la casa reial, els veritables protagonistes de tota la sèrie. Des de la tercera temporada es mantenia a Olivia Colman en el paper d'Elisabet II, però ara l'interpreta Imelda Staunton (coneguda per molts com l'actriu que interpreta Dolors Umbridge a Harry Potter i l'Ordre del Fénix).
Jonathan Pryce és Felip, duc d'Edimburg; Lesley Manville, la nova princesa Margarita; Elizabeth Debicki, interpreta Diana de Gal·les; Dominic West al príncep Carles (flamant monarca del Regne Unit) i Senan West dona vida al príncep Guillem, actual hereu al tron. Apareix, entre molts altres, John Major, primer ministre del país entre 1990 i 1997, a més d'altres membres de la família reial dels Windsor.
