31
d'agost
de
2022, 12:08
Actualitzat:
12:12h
Aquest dimecres al vespre s'enceta el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), amb una programació que amb els anys ha esdevingut de referència per al món teatral a Catalunya i que convida figures internacionals del sector.
Joan Negrié, director d'aquest festival, confessa que ja estan pensant en la següent edició, que serà la 10a. Per això, però, serà necessària més inversió de l'administració, segons explica, també amb la vista posada en l'ampliació d'espais.
- Quines són les novetats més destacades del programa?
- El més destacat és que hem aconseguit fer un FITT exactament igual que l'any passat a nivell de número de companyies i de propostes.
- Això suposava un repte?
- Sí, perquè amb el mateix pressupost de l'any passat jo vaig dir que no volia fer el mateix festival i llavors hem aconseguit que l'Ajuntament augmentés el conveni, amb 10.000 euros, i per tant hem pogut ampliar la qualitat de les propostes i també invertir aquests diners en personal, que és el que ens feia falta per organitzar aquest festival de quatre dies, que és una autèntica bogeria. És a dir, són quatre dies amb dues obres per dia, una obra itinerant...
Aquest format, que crec que és el que ha quallat a Tarragona, l'hem pogut mantenir. Hem hagut d'utilitzar equipaments nous, com cada any, sempre intentem incorporar nous espais de la ciutat perquè la gent pugui conèixer-los. Enguany hem incorporat l'Aula Magna de la URV, la Sala Eutyches i a més a més el pub Highland de la Rambla Vella.
- Hi ha la previsió en propers anys per organitzar actes del FITT fora del centre de Tarragona?
- La nostra idea sí que és aquesta, evidentment tot és una qüestió econòmica. Si realment hi ha una inversió per part d'administracions i d'entitats, nosaltres estem oberts a fer-ho. Amb aquest pressupost, ara mateix és impossible. Tinc al cap diferents espais de la ciutat.
- El Teatre de Bonavista, el de Torreforta...
- No només teatres, sinó espais preciosos: la pedrera del Mèdol, els Munts d'Altafulla, el Fortí de la Reina... Però això requereix una inversió econòmica. Si l'any que ve creix, que farem 10 anys i espero poder aconseguir aquest increment de pressupost, doncs ho intentarem.
- Aquest dimecres a dos quarts de deu de la nit es durà a terme l'espectacle inaugural: Titanas, el arte del encuentro, amb Sol Picó, Natsuki i Charlotta Öfverholm. Què hi podrem veure?
- Com sempre, serà una proposta sorprenent, a la que la gent no està acostumada dalt d'un escenari, per començar perquè no hi ha llum, però està completament il·luminat. No hi ha cap focus. A nivell de contingut, veurem tres coreògrafes de nivell internacional de primeríssima qualitat que parlen sobre la dona a partir d'una certa edat. Que segueix tenint la mateixa empenta, iniciativa i poder que anys enrere. A més, dalt de l'escenari hi haurà un cor local de dones de la URV, hem aconseguit que barregin professional i local, jo crec que serà un casament brutal i emotiu. Per tant, un espectacle molt feminista.
- Una de les principals novetats és Ballarini, dirigit per Emma Dante. Quins altres artistes internacionals visiten el festival?
- Tenim companyies de tot arreu: el Paul O'Donnell, que ve del Regne Unit; l'Ivo Dimchev que clausurarà amb un concert, que ve de Bulgària; l'Emma Dante amb Ballarini, que ve d'Itàlia; tenim la Natsuki, que ve de Polònia, la Charlotta Öfverholm i la Sol Picó, que venen de Noruega. També venen companyies de Madrid, de Burgos i de Galícia.
- La intenció és convertir Tarragona en la capital del teatre durant aquests quatre dies?
- El més bonic d'això és que som el primer festival de Catalunya, el que inaugura la temporada teatral. Després de nosaltres comença Tàrrega, arrenca el TNT de Terrassa, el Temporada Alta... El FITT és la porta d'entrada a la temporada teatral de Catalunya.
- Abans que hi hagués el FITT, Tarragona no era al mapa teatral.
- Nosaltres no creem programacions, ni a la Trono, pensant en un objectiu en concret. Nosaltres programem el que voldríem veure i el que creiem que al públic de la Sala Trono li agradaria. La Sala Trono farà 20 anys l'any que ve i el FITT en farà 10. Si podem dir que és un festival consolidat i que és de referència al nostre país, doncs millor que millor. Quan tu pretens una cosa, no ho aconsegueixes.
- Quina és la rebuda per ara d'aquesta 9a edició?
- És brutal, estem rebent moltes felicitacions per part de tot el sector. A nivell de vendes, ja hem superat les de l'any passat i encara no hem començat. Hem exhaurit el Brindis i Hoy puede ser mi gran noche, a la sala Eutyches, i la resta estan en una venda disparada.
- Quina és la tasca que es fa des dels workshops, els brindis i els laboratoris?
- L'àrea de professionals que porta el Pau Ferran, cada any venen de tot arreu. Enguany tenim provadors de Hong Kong, de Perú, de la Xina, d'Holanda, d'Itàlia... Això es tradueix en que espectacles d'aquí, que s'han fet a Tarragona, tenen vida més enllà de Tarragona. El que fa el FITT és ajudar a exportar propostes fora del país.
L'any passat, la gran majoria va tenir funcions en diferents països. A més a més, les jornades de professionals serveixen per crear sinergies entre els diferents festivals per poder crear propostes de futur. Amb els workshops també volíem que hi hagués formació, participació activa de la gent de la ciutat, no només seient a la butaca sinó formant-se. Al començament havíem de buscar la gent perquè s'apuntés, enguany ja fa setmanes que estan exhaurits, no hi ha més forats i això vol dir que hi ha una gran demanda.
Són companyies que la gent veurà i que podrà treballar amb elles. Això ha estat un gran èxit i l'any que ve ens hem de plantejar fins i tot fer-ne més. I amb el brindis volíem que hi hagués una preinauguració, perquè la gent veiés com es crea una nova dramatúrgia, és una porta oberta d'un assaig perquè pugui veure com s'inventa una proposta així. Podrà veure artistes tarragonins de tot tipus.
- Com s'està recuperant la normalitat al món del teatre?
- És una alegria, que hem desitjat durant dos anys. Per això al FITT aquest any el leitmotiv és la celebració, poder tornar-nos a retrobar. La gent té ganes de sortir, de celebrar, i que evidentment la normalitat torni. Ens agradaria que les ocupacions tornessin a les xifres pre-pandèmia i això suposo que a poc a poc ho anirem recuperant. La Sala Trono i el festival som com marcians, per sort ens ha anat molt bé, però en termes generals les xifres costen. La passada temporada teatral de Barcelona ha anat molt malament, després de Reis, però en canvi el festival Grec ha tingut unes xifres històriques. Això és un senyal que a partir d'ara tot comença a recuperar-se.
Joan Negrié, director d'aquest festival, confessa que ja estan pensant en la següent edició, que serà la 10a. Per això, però, serà necessària més inversió de l'administració, segons explica, també amb la vista posada en l'ampliació d'espais.
- Quines són les novetats més destacades del programa?
- El més destacat és que hem aconseguit fer un FITT exactament igual que l'any passat a nivell de número de companyies i de propostes.
- Això suposava un repte?
- Sí, perquè amb el mateix pressupost de l'any passat jo vaig dir que no volia fer el mateix festival i llavors hem aconseguit que l'Ajuntament augmentés el conveni, amb 10.000 euros, i per tant hem pogut ampliar la qualitat de les propostes i també invertir aquests diners en personal, que és el que ens feia falta per organitzar aquest festival de quatre dies, que és una autèntica bogeria. És a dir, són quatre dies amb dues obres per dia, una obra itinerant...
Aquest format, que crec que és el que ha quallat a Tarragona, l'hem pogut mantenir. Hem hagut d'utilitzar equipaments nous, com cada any, sempre intentem incorporar nous espais de la ciutat perquè la gent pugui conèixer-los. Enguany hem incorporat l'Aula Magna de la URV, la Sala Eutyches i a més a més el pub Highland de la Rambla Vella.
- Hi ha la previsió en propers anys per organitzar actes del FITT fora del centre de Tarragona?
- La nostra idea sí que és aquesta, evidentment tot és una qüestió econòmica. Si realment hi ha una inversió per part d'administracions i d'entitats, nosaltres estem oberts a fer-ho. Amb aquest pressupost, ara mateix és impossible. Tinc al cap diferents espais de la ciutat.
- El Teatre de Bonavista, el de Torreforta...
- No només teatres, sinó espais preciosos: la pedrera del Mèdol, els Munts d'Altafulla, el Fortí de la Reina... Però això requereix una inversió econòmica. Si l'any que ve creix, que farem 10 anys i espero poder aconseguir aquest increment de pressupost, doncs ho intentarem.
- Aquest dimecres a dos quarts de deu de la nit es durà a terme l'espectacle inaugural: Titanas, el arte del encuentro, amb Sol Picó, Natsuki i Charlotta Öfverholm. Què hi podrem veure?
- Com sempre, serà una proposta sorprenent, a la que la gent no està acostumada dalt d'un escenari, per començar perquè no hi ha llum, però està completament il·luminat. No hi ha cap focus. A nivell de contingut, veurem tres coreògrafes de nivell internacional de primeríssima qualitat que parlen sobre la dona a partir d'una certa edat. Que segueix tenint la mateixa empenta, iniciativa i poder que anys enrere. A més, dalt de l'escenari hi haurà un cor local de dones de la URV, hem aconseguit que barregin professional i local, jo crec que serà un casament brutal i emotiu. Per tant, un espectacle molt feminista.
- Una de les principals novetats és Ballarini, dirigit per Emma Dante. Quins altres artistes internacionals visiten el festival?
- Tenim companyies de tot arreu: el Paul O'Donnell, que ve del Regne Unit; l'Ivo Dimchev que clausurarà amb un concert, que ve de Bulgària; l'Emma Dante amb Ballarini, que ve d'Itàlia; tenim la Natsuki, que ve de Polònia, la Charlotta Öfverholm i la Sol Picó, que venen de Noruega. També venen companyies de Madrid, de Burgos i de Galícia.
Joan Negrié, director del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). Foto: Josep M. Llauradó
- La intenció és convertir Tarragona en la capital del teatre durant aquests quatre dies?
- El més bonic d'això és que som el primer festival de Catalunya, el que inaugura la temporada teatral. Després de nosaltres comença Tàrrega, arrenca el TNT de Terrassa, el Temporada Alta... El FITT és la porta d'entrada a la temporada teatral de Catalunya.
- Abans que hi hagués el FITT, Tarragona no era al mapa teatral.
- Nosaltres no creem programacions, ni a la Trono, pensant en un objectiu en concret. Nosaltres programem el que voldríem veure i el que creiem que al públic de la Sala Trono li agradaria. La Sala Trono farà 20 anys l'any que ve i el FITT en farà 10. Si podem dir que és un festival consolidat i que és de referència al nostre país, doncs millor que millor. Quan tu pretens una cosa, no ho aconsegueixes.
- Quina és la rebuda per ara d'aquesta 9a edició?
- És brutal, estem rebent moltes felicitacions per part de tot el sector. A nivell de vendes, ja hem superat les de l'any passat i encara no hem començat. Hem exhaurit el Brindis i Hoy puede ser mi gran noche, a la sala Eutyches, i la resta estan en una venda disparada.
- Quina és la tasca que es fa des dels workshops, els brindis i els laboratoris?
- L'àrea de professionals que porta el Pau Ferran, cada any venen de tot arreu. Enguany tenim provadors de Hong Kong, de Perú, de la Xina, d'Holanda, d'Itàlia... Això es tradueix en que espectacles d'aquí, que s'han fet a Tarragona, tenen vida més enllà de Tarragona. El que fa el FITT és ajudar a exportar propostes fora del país.
L'any passat, la gran majoria va tenir funcions en diferents països. A més a més, les jornades de professionals serveixen per crear sinergies entre els diferents festivals per poder crear propostes de futur. Amb els workshops també volíem que hi hagués formació, participació activa de la gent de la ciutat, no només seient a la butaca sinó formant-se. Al començament havíem de buscar la gent perquè s'apuntés, enguany ja fa setmanes que estan exhaurits, no hi ha més forats i això vol dir que hi ha una gran demanda.
Són companyies que la gent veurà i que podrà treballar amb elles. Això ha estat un gran èxit i l'any que ve ens hem de plantejar fins i tot fer-ne més. I amb el brindis volíem que hi hagués una preinauguració, perquè la gent veiés com es crea una nova dramatúrgia, és una porta oberta d'un assaig perquè pugui veure com s'inventa una proposta així. Podrà veure artistes tarragonins de tot tipus.
- Com s'està recuperant la normalitat al món del teatre?
- És una alegria, que hem desitjat durant dos anys. Per això al FITT aquest any el leitmotiv és la celebració, poder tornar-nos a retrobar. La gent té ganes de sortir, de celebrar, i que evidentment la normalitat torni. Ens agradaria que les ocupacions tornessin a les xifres pre-pandèmia i això suposo que a poc a poc ho anirem recuperant. La Sala Trono i el festival som com marcians, per sort ens ha anat molt bé, però en termes generals les xifres costen. La passada temporada teatral de Barcelona ha anat molt malament, després de Reis, però en canvi el festival Grec ha tingut unes xifres històriques. Això és un senyal que a partir d'ara tot comença a recuperar-se.