Un dels edificis més emblemàtics que recorden l’exili republicà és, sens dubte, la Maternitat d’Elna, situat en aquesta població rossellonesa. Propietat municipal des de 2005, gràcies a la tenacitat del batlle comunista Nicolas Garcia, descendent d’exiliats republicans originaris del Camp de Tarragona, el 2021 va integrar-se a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Els orígens d’aquest immoble tan icònic cal cercar-los en el context de la guerra civil iniciada el 1936, la Retirada i la II Guerra Mundial i el suport humanitari prestat per diferents entitats i països de majoria protestant.
A Perpinyà, Mary Elms, protestant irlandesa, hi assumí la direcció de la delegació dels quàquers, establerta primer al núm. 12 del carrer de Joana d’Arc i després a l’avinguda de les Balears, 30, per a l’ajuda a dones i infants de la població refugiada republicana. S’hi feu lliurament de llet, begudes calentes i roba d'abrigar, tant a la capital rossellonesa com a Cotlliure, Banyuls i Cervera de la Marenda. Elms sostingué també colònies d’estiu a Canet de Rosselló; a l’hotel Portugal, termal, de Vernet i a la granja la Coma de Mosset, cantines escolars a Perpinyà, la maternitat i l’hospital infantil d’Elna, la cantina “la gota de llet” al camp d’Argelers, on també fundà una biblioteca per als internats i una barraca exclusiva per als adolescents. Més endavant, acollí també gitanos i jueus i treballà al camp de Ribesaltes. L’antropòleg eivissenc Àngel Palerm, captiu al camp de Sant Cebrià, en ser traslladat en condicions físiques deplorables al camp del Barcarès, també al Rosselló, fou atès pels quàquers, amb medicaments i cures que li permeteren de salvar un braç infectat i, probablement, la vida mateixa. Els quàquers deixaren Catalunya el 1947, un cop tancada la delegació de Perpinyà, aquell juliol.
Alhora, la institutriu suïssa Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), filla d’un pastor protestant, mantingué oberta, entre abril i setembre de 1939, una maternitat a Brullà (Rosselló), on van néixer 33 infants. Però aquesta va esdevenir de seguida del tot insuficient i el 5 de desembre obrí la d’Elna, on es produïren 597 naixements de nadons fills de famílies republicanes refugiades, jueus i gitanos, fins al 1944. Abans, durant la guerra, el 1937, Eidenbenz ja havia estat col·laborant en l’ajuda als infants a Burjassot, amb el Servei Civil Internacional. Ella era voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra i davant la magnitud de l’èxode republicà i l’absència de mesures de previsió i assistència per fer-hi front per part de França, prioritzà l’atenció a les dones embarassades que fugien també de les tropes franquistes i de l’ensulsiada republicana.
Mentre els marits es trobaven internats als diferents camps de concentració, principalment a Argelers, a Sant Cebrià i al Barcarès, Eidenbenz, des de la Maternitat, s’ocupava dels tràmits administratius amb l’autoritat francesa per obtenir els permisos corresponents per a poder internar-hi les gestants, tant en el procés final d’infantament com en el període de postpart, en unes condicions d’higiene, salubritat, atenció mèdica i alimentació que no era possible de trobar enlloc més. El 5 de febrer de 1939, el govern francès havia autoritzat el pas de frontera i l’entrada de refugiats provocats per l’avenç franquista, en una xifra difícil de precisar que oscil·la entre els 450.000 i el mig milió de fugitius.
La institutriu suïssa aconseguí la cessió de l’edifici, el restaurà i el condicionà com a centre sanitari maternal. Es tractava del castell d’en Bardou, una elegant construcció d’estil art nouveau, bastida el 1902, obra de l’arquitecte protestant danès Viggo Dorph-Petersen, autor també de bona part dels castells construïts a la plana rossellonesa per a la burgesia local, així com del petit temple protestant de Cotlliure i del Gran Hotel de Portugal al Vernet (Conflent). Els Bardou eren originaris d’Illa de Tet (Rosselló), on Joan Bardou feia de forner. Establert a Perpinyà, començà el negoci familiar del paper de fumar conegut amb el nom de JOB i el mateix Ramon Casas en dissenyà un artístic cartell de publicitat. Els seus descendents reuniren un patrimoni important que els permeté la construcció de bell nou, o també l’adquisició, de palauets emblemàtics en diferents punts de Catalunya Nord.
El d’Elna era propietat d’Eugeni Bardou i el 1927 el vengué a dos pagesos que no l’arribaren a ocupar mai, ja que els interessaven més les terres de conreu de l’entorn que no pas l’edifici. Deshabitat durant anys, Elisabeth Eidenbenz assumí la tasca de convertir un immoble mort i abandonat en un espai de vida i d’esperança per a nens i nenes que, probablement, no haurien pogut superar la duresa de la situació que vivien els seus pares, ja que, als camps, hi morien nou de cada deu nadons que hi infantaven. La Maternitat disposava d’una cinquantena de llits, distribuïts en cambres adaptades per a conviure-hi quatre o bé vuit embarassades o parteres i les cambres duien noms de ciutats i països com ara Barcelona, Bilbao, Madrid, Marroc, París, Polònia o Suïssa.
Si bé la majoria dels nadons pertanyien a famílies republicanes del sud, l’esclat de la guerra i la bogeria nazi comportà que moltes famílies que en fugien, com ara jueus i gitanos, hi trobessin també el recer adequat per al naixement dels seus fills, gràcies a l’equipament sanitari, les medecines i els aliments que els facilitava la Creu Roja Internacional. Atesa per personal voluntari, dones refugiades i infermeres enviades des de Suïssa cada sis mesos el primer infant hi arribà al món el 7 de desembre de 1939. Els nazis tancaren la Maternitat l’abril de 1944.
Elisabet Eidenbenz va néixer a Zúric el 12 de juny de 1913, ciutat suïssa on morí el 23 de maig de 2011, a punt de fer els 98 anys. La seva tasca humanitària li comportà diversos reconeixements internacionals, com la Creu de Sant Jordi de Catalunya, la Medalla dels Justos entre les Nacions d’Israel, la Legió d’Honor de França i la Creu de l'Ordre de la Solidaritat Social d’Espanya. Un carrer d’Elna en duu el nom i un altre el de Maternitat. S’han publicat diversos llibres sobre el tema, una exposició, una obra de teatre i dues produccions audiovisuals.
Per a saber-ne més:
- Tristan Castanier i Palau. Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat suïssa d’Elna (1939-1944). Edicions del Trabucaire. Perpinyà: 2021.
- Assumpta Montellà. La Maternitat d’Elna. Ara Llibres. Barcelona: 2016.
