En aquesta nova relectura, Un ballo in maschera deixarà polèmiques al marge i aprofundirà en els ambients que la dominen: "misteri, foscor i una atmosfera inquietant". "El color és un element que utilitzem de forma consistent", explica Boussard. "Però aquest color pot ser alhora clar i fosc, en un oxímoron. Una llum que amaga i oculta la foscor, la lleugeresa que oculta un drama, perquè una cosa sempre va lligada a l'altra". A banda d'aquests aspectes visuals de clara incidència en l'efecte de la trama, la producció també busca donar visibilitat a la intimitat de Riccardo, "un personatge especial, immers al seus somnis".
"Hem treballat molt en la realització d'una òpera moderna, intel·ligent i molt lligada a la dramatúrgia", afegeix Renato Palumbo, director musical. La llum, el color i el respecte a l'original han estat essencials. "Amb Boussard hem coincidit en el llarg camí de fer-ho possible, sense oblidar tot allò primordial que ja hi havia en una història que reuneix amor, poder, política i humanitat. I perquè els dos sabem que la modernitat per si sola no fa sentit", en una al·lusió evident al precedent de Bieito.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nX2lDb3FN4M[/youtube]
En aquest sentit, l'obra arriba en una adaptació que reuneix un talent de primer nivell: Boussard i Renato en les direccions escènica i musical, respectivament; Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema com a Amelia, i la col·laboració de VEUS – Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. Cal destacar, també, que l'adaptació compta amb el vestuari d'un referent en l'àmbit de la moda, el francès Christian Lacroix. "Fa més de quinze anys que treballem junts", prossegueix Boussard. "La voluntat és establir un vincle entre el temps del compositor (s.XIX), el que somia (s.XVII) i el temps actual".
Un ballo in maschera és un melodrama en tres actes, llibret d'Antonio Somma i música de Giuseppe Verdi. Es va estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatro Apollo de Roma i va trigar poc menys de dos anys en arribar al Liceu, el 31 de gener de 1861, just tres mesos abans del primer gran incendi que afectaria el teatre barceloní. La darrera vegada que es va poder gaudir a Barcelona de l'obra va ser el 3 de gener de 2001.
| Una obra afectada per la censura |
|---|
|
Un ballo in maschera s'endinsa en un joc d'enveges i conspiracions –també de passions amoroses, gelosia, venjances i el perdó final– que va despertar les ires de la censura del moment, obligant el compositor italià a convertir el rei Gustau III de Suècia en el governador Riccardo de Boston. Els censors no permetien que es representés la mort d'un sobirà en escena, o de cap personatge relacionat amb la monarquia, fet que va comportar el trasllat de l'acció i el canvi de rang del protagonista. A banda de l'acció de la censura, Verdi va acabar creant una obra que destaca per una gran quantitat de moments àlgids, àries pensades pel lluïment dels solistes, com Ma se me forza perderti de Riccardo, el duet Teco io sto, o la que molts consideren una de les millors àries per a baríton escrites pel compositor, Eri tu, que protagonitza Renato. 
El Liceu obre temporada amb «Un ballo in maschera», de Verdi Foto: Patrice Nin |
