Les Nacions Unides van declarar aquest 2025 Any Internacional de la Pau i la Confiança. Pot semblar un sarcasme enmig d’un panorama mundial que dona poc espai a l’optimisme. Però, si més no, és un bon contrapunt contra la desesperança i la Fundació Irla —vinculada a ERC— ha celebrat la seva Nit anual atorgant el seu Memorial Lluís Companys a l’organització FundiPau i a l’historiador i expresident del CIDOB Antoni Segura i Mas.
El Memorial Francesc Macià, l’altre guardó de la Irla, ha estat un reconeixement a les entitats en defensa de la llengua i la cultura catalana. Els premiats han estat la filòloga Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).
En la seva intervenció, Segura ha recordat els seus parents republicans i els seus mestres, com Joan Salvat, Emili Giralt i Rafael Aracil, rememorant els joves morts a la Guerra Civil, caiguts molts d’ells abans que ni tan sols poguessin votar. Ha esmentat la justícia espanyola, “que ho és tot menys justícia”. Ha citat Günther Grass, gran escriptor i jove voluntari de les Joventuts Hitlerianes, que va dir dirigint-se als alemanys: “Podeu dir que no sabíeu res, però no podeu negar l’olor de carn cremada”.
Segura: "Assistim a la banalitat del mal"
Segura ha criticat els grans silencis davant els crims del món, com Ucraïna i Gaza, però també el que es produeix davant d’altres conflictes com el que viu la regió del Kivu, a la República del Congo (“un conflicte mortífer en una regió rica en coltan, en un món on no volem renunciar al mòbil”), o les guerres civils al Sudan i a Myanmar. “Assistim a la banalitat del mal”, ha dit. Uns conflictes que mereixen esmentar una frase de Segura: "La història no es repeteix, però els errors sí".
Segura ha demanat als presents a “seguir dempeus” i ha fet una menció a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ha advertit que se n’anirà si a la Conferència de Presidents que tindrà lloc divendres a Barcelona, es parla català: “Parleu-li català, a veure si se’n va d’una vegada”.
En nom de FundiPau, el seu president, Enric Masllorens, ha invocat els valors de la pau i la democràcia. “Una democràcia que es fa malbé si no es fa servir”, ha dit, fent una crida a treballar tots plegats en favor de reforçar els valors de la construcció democràtica. Per l'APPEC, Germà Capdevila ha destacat els 40 anys de l'entitat, fruit del treball desinteressat de molts voluntaris que entronquen passat i futur.
Teresa Cabré ha agraït el premi explicant el que li van dir quan li van comunicar el guardó: "Perquè no només has parlat sinó que has fet". Ha esmentat uns orígens rurals que li han donat sempre un sentit de proximitat, així com la voluntat de fer una feina que "deixi empremta", treballant en equip. "El fet de saber no m'ha atret mai pel simple saber. Sempre m'ha agradat saber per deixar coses". "La llengua no morirà -ha dit- mentre hi hagi ciutadans que la sostinguin des de la convicció".
Raül Romeva, en nom de la Fundació Irla, ha presentat l’acte amb una explicació del fet de fer pàtria des d’una visió republicana, “que no es basa en el lloc de naixement sinó en la voluntat”, amb els grans eixos: llengua (“sense el català no som”, ha dit citant Joan Solà), cultura (”l’opció més revolucionària a llarg termini”, com deia Montserrat Roig) i memòria, que Joan Fuster considerava un deure. Romeva ha conclòs dient: “La pàtria no és un lloc, és una mirada de mirar-nos i mirar els altres”.
Junqueras: "El món s'assembla al sorgit de la Primera Guerra Mundial"
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha agraït els guardonats per la seva tasca en defensa de la llengua i del paper de Catalunya al món. En plena polèmica pels murals salvats durant la guerra civil a Sixena, ha recordat que una de les primeres tasques de l'IEC —fundat el 1907— va ser preservar l'art romànic de la vall de Boí. Ha explicat que els investigadors van haver d'anar amb tren fins a Tolosa i entrar a la vall des del nord, el que ja diu molt de l'estat de les infraestructures en aquells moments.
Junqueras ha esmentat el pessimisme d'aquell moment, que expressa molt bé Raimon Casellas a Els mots feréstecs. Però alhora, la societat catalana bullia i tenia clar que el futur demanava salvar la llengua. El líder d'ERC s'ha referit a la situació internacional, assenyalant que la UE no és vista per molts com la gran referència de benestar i que "en molts aspectes el nostre món s'assembla molt al sorgit de la Primera Guerra Mundial".
