En podrien ser molts més, podrien ser uns altres. D'entre la gran quantitat de llibres del curs, hi ha obres tant remarcables com El meridià de París (un assaig tot terreny de Lluís Calvo), El navegant (el retorn, esplèndid, de Joan-lluís Lluís), Els ocells (Víctor Garcia Tur), Mística conilla (el retorn de Jordi Lara), Jambalaia i Joyce i les gallines (premis Llibres Anagrama), El dol és aquella cosa amb ales (Max Porter), Argelagues (el debut de Gemma Ruiz), L'aniversari (un thriller rodó d'Imma Monsó), Brúixola (el premi Goncourt de Mathias Enard), L'aquari (David Vann), Sortir a robar cavalls (Per Petterson), Per què ens estimem les dones? (Mircea Cartarescu), El dia que va morir David Bowie (l'eclosió del jove Sebastià Portell), o Res no és perfecte a Hawaii (la intriga hawaiana de Màrius Serra).

1. Germà de gel, Alícia Kopf (L'Altra)

D'irrupció fulgurant, no hi ha dubte que un dels grans noms d'aquest 2016 ha estat Alícia Kopf, nom artístic de la gironina Imma Ávalos. Èxit del boca-orella, premi Documenta, premi Llibreter, premi El Ojo Crítico de RNE. Gèlida i absorbent, la lectura del llibre ens fa acompanyar la narradora en un viatge que remet a d'altres temps, en un llibre que no vol ser una autobiografia, sinó que parteix d'unes experiències i les reelabora literàriament. Un exercici valent on es fonen diferents narratives, inquietuds i descobertes.

2. Rayos, Miqui Otero (Blackie Books)

Fulminant i deliciosa. Rayos beu directament d'una tradició que abraça les Últimas tardes con Teresa i El día del Watusi, Marsé i Casavella. Una novel·la amb l'aparença d'una crònica, un relat on hi ha el dia a dia d'uns joves, d'un periodista i dels llogaters expulsats. També la idea de la vida entesa com a passeig. Un retrat generacional, amb adults convertits, per sempre més, en joves. I un autor que ofereix una visió única sobre la Barcelona d'avui en dia, que és proper amb l'escalf d'una història que sacseja, que fa somriure, que ens enganxa des de la veritat.

3. Allò que va passar a Cardós, Ramon Solsona (Proa)

Imaginem-nos la recerca de l'or a l'antic oest, tots aquells mites fundacionals fets de gent de carn i os, amb homes a la recerca d'un futur, d'una nova pàtria, mentre la pols ho recobria tot i calia ser un valent per sortir del rail que marcava una vida previsible. Ambientat en les èpoques de les obres hidroelèctriques, la darrera novel·la de Solsona s'endinsa en els budells d'unes obres gegantines, formades pel teixit de relacions d'una comunitat que maldava per despertar-se de la llarga letargia de la dictadura franquista. Una obra de misteri, passions, amor, record i, sobretot, memòria.

4. Tu no ets una mare com les altres. Angelika Schrobsdorff (La Campana)

Una prova d'amor, una commoció, una deliciosa confessió a cau d'orella. Angelika Schrobsdorff arriba per primera vegada traduïda al català, després d'haver venut 500.000 exemplars a Alemanya. Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l'Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que opta per tenir una vida bohèmia, en contra d'allò que li té reservat la família, i que tindrà tres fills de tres pares diferents. Un recorregut que ens porta de l'eclosió dels "bojos anys vint", a la tragèdia més gran d'Europa: com sobreviure a l'Holocaust.
 
5. No aconseguireu el meu odi, Antoine Leiris (Edicions 62)

Un llibre que escapa de l'àmbit estrictament literari, però que esdevé un dels títols que millor explica el dolor, la pèrdua, el dol i el sense-sentit del terrorisme. No aconseguireu el meu odi testimonia les hores i els dies posteriors als tràgics atemptats produïts la sala Bataclan. De 34 anys i amb un fill de 17 mesos, la sala Bataclan va estroncar la vida d'Hélène, la dona de Leiris. Però, també, el futur d'una família. Llegir aquest llibre –lúcid, colpidor i valent–, no deixa d'estremir i d'emocionar. Un sacseig que no cau en el sentimentalisme i que proclama la victòria de la vida sobre l'odi.