Ha mort als 71 anys el cantautor Ramon Muntaner, un dels noms de la Nova Cançó. Nascut a Cornellà de Llobregat, Muntaner portava anys allunyat de l'escena i dedicat a la gestió cultural com a delegat a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE). Però Muntaner va ser una figura destacada de la cançó catalana des que el 1975 va editar el seu primer disc, Cançó de carrer, on ja mostrava un nervi de crítica social i un esperit de compromís. 

Muntaner va començar fent de teloner de Lluís Llach, però de seguida va dibuixar un perfil propi, amb un treball acurat per musicar grans noms de la poesia catalana, des de Pere Quart a Miquel Martí i Pol (que va inspirar el seu segon disc, Presagi), passant per l'obra de Josep Maria de Sagarra, que es va fer present a un altre volum seu, Balades i cançons.

Va ser un dels autors més interessats en posar música a peces del teatre i pel·lícules. Anys després, el 1982, va musicar La plaça del Diamant, el gran clàssic de l'escriptora Mercè Rodoreda. El seu vessant com a gestor cultural no va fer que la seva creació fos oblidada i fa tres anys se li va retre un homenatge amb participació d'altres exponents de la Nova Cançó. Un infart que no ha pogut superar se l'ha endut.    

A Cançó de carrer, es proposava ser millor que el seu pare, "cansat i sense fer renec o riallada", i mostrava l'afany per superar la realitat grisa del franquisme: "Destruirem un món/estúpid i sense ànima./Cavem els fonaments/d'una vida més alta".