El cantautor Raimon i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals Foto: Jordi Palmer / Nació Digital “Els ciutadans que tenim la 'sort' de pertànyer a nacions petites i no reconegudes internacionalment, i amb els veïns que tenim, hem d'internacionalitzar allò que som”. Amb aquestes paraules el cantautor Raimon (Xàtiva, 1940) ha resumit la actitud i filosofia que engloben la seva trajectòria de més de cinquanta anys sobre els escenaris, “sempre cantant en català”, tot agraint el reconeixement que ha rebut d'Òmnium Cultural, que l'ha distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres catalanes en la seva 46à edició, un guardó dotat amb 15.000 euros que reconeix la seva tasca i contribució a la llengua catalana i la vida cultural dels Països Catalans.
Davant d'un món “amb tendència a la homogeneïtzació, on es vol que tothom parli anglpès o espanyol”, Raimon ha defensat la seva decisió irrevocable a utilitzar el català, per la necessitat de donar a conèixer “qui som”, especialment en l'actual situació política, amb el procés sobiranista engegat a Catalunya i les repercussions que tot plegat pot tenir al País Valencià, on ha assegurat, fent seves unes declaracions del també cantautor Feliu Ventura, que ja se senten “els danys col·laterals”. De fet, Raimon assegura que no “se sap” que passarà, però que si Catalunya esdevé independent, “al País valencià només hi ha dues possibilitats, que augmenti l'anticatalanisme, o just a l'inrevés”.
A més, el de Xàtiva ha tret ferro al fet que ell sigui el primer cantant i lletrista que rep el guardó, tot assegurant que en el seu cas, “no és tracta només de música o poesia cantada, també és interpretació i actitud”. “Sóc el primer Raimon que premien”, ha afegit.
