Ramon Pellicer (Barcelona, 1960) presentarà aquest diumenge, juntament amb Helena Garcia Melero, la 25a edició de La Marató de TV3. Abans d'enfrontar-se a aquesta marató de solidaritat, el presentador del Telenotícies explica a NacióDigital les sensacions que desperta un programa que ja s'ha convertit en una autèntica tradició.

- Amb l'edició d'enguany La Marató farà 25 anys. Què significa per a una persona de la casa presentar aquesta edició del programa i a més, repetint?

- Per a mi és un honor immens, no només per les vegades que he pogut presentar-lo, també per fer-ho durant l'aniversari. Què la direcció et proposi a tu és un orgull! La Marató és un programa de la casa que fa la gent de manera desinteressada. I no penses allò de "m'ha tocat", és veritablement un gust.

- Amb tots aquests anys a l'esquena, sembla com si La Marató s'hagi arrelat a la societat catalana d'alguna manera. Què creus que vol dir?

- Que com bé diu l'eslògan (Diu molt de tu), diu molt d'aquest país. És impressionant veure com s'organitzen altres telethons (programes benèfics televisats) arreu de l'Estat i no aconsegueixen els mateixos resultats. Aquesta complicitat, la solidaritat, com la gent s'entrega com ho fan aquí... I ja no és anecdòtic, són 25 anys sense defallir. La gent entén que s'ha d'implicar amb la lluita per combatre aquestes malalties absurdes. 

- Ha estat sempre així?

- No totes les malalties provoquen la mateixa reacció. N'hi ha que toquen molt de prop, com el càncer el 2004. La diabetis també s'ha de combatre i investigar però és probable que el grau d'implicació no sigui el mateix. La diferència però, mai es nota en la predisposició. La gent ho té a l'agenda: quan encara no saben de què anirà La Marató ja saben que hi col·laboraran.

- Enguany l'ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques seran les protagonistes. Quin impacte espereu generar?

- Una de cada sis persones probablement podem patir un ictus. Cada minut que no s'irriga el cervell com caldria per tap o vessament es destrueixen dos milions de neurones! I en el cas dels adults, no es tornen a regenerar. I no només l'ictus, també les lesions medul·lars traumàtiques. Les lesions tenen a veure amb l'altra gran causa de mort, que són els accidents de trànsit. Són malalties que toquen a un espectre gran i de les que malauradament no te'n pots recuperar del tot.

- Durant la jornada passen moltes històries personals pel plató. Per a qui les acompanyeu també ha de ser un cúmul d'emocions gran.

- Com a professionals hem de tendir a marcar una certa distància que ens permeti connectar-hi, ser el vehicle perfecte per generar els dubtes, els interrogants. Però el que podem resoldre de manera professional ha de quedar al marge de la resposta que pot generar. La nostra obligació és saber mantenir l'equilibri, interpel·lar amb la màxima proximitat possible però sempre mantenint la professionalitat.

- De vegades pot ser molt difícil... Tu mateix et vas trencar a l'edició del 2004.

- Sí, era el final de la gala i justament l'acumulació que portava a sobre em va poder. Des de les 10 del matí estàs sotmès a una pressió constant entre el directe i tot el que has de tenir sota control. Paral·lelament a això, discorren les emocions que van per lliure i van fent un pòsit. Al final, quan a més tens la sensació que la gent s'hi ha entregat, que la resposta ha estat per sobre de les expectatives, aquest pòsit es posa a tremolar i és el moment més difícil de controlar.

- Però de vegades no es corre el perill de caure en la llagrimeta fàcil?

- Està bé preguntar-s'ho, però nosaltres no busquem la llagrimeta fàcil, busquem una descripció acurada i precisa del que passa. I és tan fort que només amb això ja provoques una reacció, ja no et pot deixar indiferent, commou. Fins i tot pot crear rebuig si ets aprensiu. Nosaltres no cal que ens esforcem en aquesta part, els testimonis ho expliquen tot. És la gent tal com raja, és un exercici d'expressivitat en estat pur. Nosaltres només som el vehicle, no necessitem aprofundir.

- Aquest any vehiculareu el programa tu i l'Helena Garcia Melero. Parella de presentadors de la casa. Com ho veus?

- Estic encantat de treballar amb l'Helena. No sé per quines circumstàncies no havíem coincidit mai, aquesta és la primera vegada. I que sigui per aquest motiu encara em resulta més satisfactori. Quan em van dir que l'altre nom era el seu no vaig tenir cap dubte que ens entendríem. És una professional amb grans virtuts en el terreny del periodisme audiovisual i estem al servei de la mateixa causa. És una persona que genera complicitat. L'Helena és senzilla i directa.

- Què ens portarà de nou aquesta edició de La Marató?

- Doncs hi haurà una part dedicada al 25è aniversari que no passarà per alt i moltes sorpreses que no es poden desvelar. Però el més potent és la valentia dels testimonis. No és fàcil explicar el seu cas. Pot provocar incomprensió, pot semblar que aquesta persona no vulgui fer el que fan els altres quan en realitat és perquè no pot. Aquesta impotència no és senzilla de portar, és un esforç admirable. Són aquests detalls els que marquen la diferència.