El Bernat Surroca, que ahir va passar el matí amb Pedro Sánchez i Salvador Illa, escriu que, després de l'accident de Toledo, comença una altra campanya. També ahir vaig deixar escrit que la tragèdia instal·lava un núvol negre damunt de la convocatòria i que l'atmosfera era ara més llòbrega a més de crispada -això darrer ja és rutinari a la política espanyola i avui a la tarda en tindrem un tast a la compareixença d'Óscar Puente. Però és evident també que, malgrat l'ambient i que ahir les enquestes de la premsa conservadora miraven de xiular un victoriós final de partit que duria el PP i Vox a la Moncloa, quatre setmanes de campanya són una eternitat. Sobre tot això i la possible reaparició del centre us deixo la conversa que hem tingut amb el Roger Pi de Cabanyes al nostre "Snooker de butxaca".
La funció del periodisme sempre és ser-hi, escoltar a uns i a altres, destriar el gra de la palla, i explicar-ho de forma entenedora. Això és el que intentem fer sempre i amb honestedat i llibertat a Nació i el que m'encarreguen en aquesta campanya des de Madrid, on la batalla de les urnes també es lliura als despatxos, les redaccions i els tribunals. La ciutat on avui m'instal·lo i la seva política són velles conegudes meves (vaig fer-hi de corresponsal polític entre 2000 i 2007 i entre 2015 i 2016), però el context és diferent. Ja sabeu que la història no es repeteix, però tot sovint rima. De finals de cicle ja n'hem gestionat alguns i d'hiperventilacions de la dreta per tornar a un poder que sovint creu que li pertany de manera natural també.
Encara que hagi cobert moltes campanyes, viscut nombrosos dies històrics (massa) i que sovint res no sembli nou, l'obligació del periodista és conservar la mirada perplexa davant del que veu o del que ve i posar-se al lloc del lector per trobar enfocaments i històries originals i fer-les llegidores. Quan surts menys del que voldries de la redacció -i escrius anàlisi i opinió- corres el risc de rovellar-te. No sé si la frase era original de Raúl del Pozo -li vaig sentir fent un vermut de Reus al bar Manolo, darrere del Congrés-, però deia el veterà periodista que ens va deixar fa poc que "un columnista és un reporter cansat". Amb encert, animava a rebel·lar-se contra això i a aprofitar quan l'ocasió s'ho val.
Aniré a alguns mítings escollits, però no serà l'objectiu principal. Això ho expliquen bé els companys de les agències i els audiovisuals, que informen amb solvència de les compareixences, dels grans actes de campanya, de les entrevistes i dels debats de candidats. Intentaré explicar-vos claus de la campanya, presentar-vos personatges i llocs interessants que he conegut o que coneixeré i que us permetran entendre perquè som on som, què pot donar de si novembre i què és el que ve després d'anys de més soroll que canvis de fons. Així ho demostren la no resolució del conflicte polític o la frustració per l'habitatge.
I com ho faré? Doncs amb quatre formats que voldria que trobéssiu interessants (espero no acabar esllomat i ara i aquí ja dono les gràcies i demano perdó a l'Oriol March i al Bernat Surroca, dos puntals que hi posaran encara més el coll coordinant la redacció i endreçant el diari). Publicaré "Des del front de la Moncloa", una sèrie de cròniques, retrats i converses que us permetran copsar l'ambient del 29-N des de Madrid. També podreu tenir, en exclusiva pels socis registrats del diari i els lectors del Despertador, accés al canal de Telegram que faré aquests dies i on us compartiré comentaris, enllaços i vídeos que no veureu al diari (ja us hi podeu subscriure aquí). I continuarem gravant l'Snooker de butxaca amb el Roger Pi i també us enviaré cada matí El Despertador. El butlletí serà en una versió més reduïda: no hi trobareu les seccions habituals, però sí la visió més interpretativa i l'opinió a més de les notícies imprescindibles del dia.
En tot això, és clar, no estaré sol. L'equip de política i el de continuïtat que lideren el Marc Orts i l'Anna Mira han preparat una cobertura del 29-N perquè no se us escapi res amb cròniques, entrevistes i directes, sí, però també nous formats i productes editorials d'interès que anireu descobrint els pròxims dies. El Roger Tugas Vilardell, el nostre periodista de dades, us permetrà amb unes eines espectaculars resseguir i analitzar bé com s'han comportat i evolucionat els partits aquests anys en els temes clau per jutjar amb informació fiable i contextualitzada. Cada vespre rebreu (us agradarà molt) "la Caravana", el butlletí més insider de campanya on es combinaran l'Oriol i el Bernat i que us posarà a l'abast el més imprescindible i curiós. I el Víctor Rodrigo publicarà cada matí la secció "Llenya al foc" perquè de polèmiques i sortides de to a les televisions, les ràdios i les xarxes en tindrem a dojo i caldrà donar-ne fe.
Són només algunes de les coses que farem al diari. Ben aviat rebreu un correu convidant-vos a, si no ho heu fet ja, completar de forma gratuïta el vostre registre a Nació per poder-ho seguir tot de forma més còmoda. Estem en contacte i gràcies per fer-nos confiança!
Avui no et perdis
- Salvador Illa canvia de cap de gabinet: Xavier Amor relleva Eduard Rivas; per Bernat Surroca.
- Els lloguers de temporada s'enfonsen a Catalunya; per David Cobo.
- El català i el castellà ja empaten com a llengua d'ús habitual a Andorra; per Lluís Girona.
- Anàlisi: Tenir Elon Musk en contra; per Roger Rosich.
- Futbolitica: L’Aston Villa, el rei del futbol a l’Anglaterra victoriana; per Ramon Usall.
El passadís
L'advocada Miriam González lidera un projecte polític de línia centrista que es presenta el 29-N sota el nom de Democràcia 21. N'hem informat a Nació, explicant l'origen de la iniciativa. González, alta directiva especialitzada en dret europeu, fa temps que manté contactes amb sectors diversos de la societat civil madrilenya i catalana, inclosos empresaris i perfils de línia catalanista moderada. Serà només a Madrid i Barcelona on presenta candidatura. Per això ha sobtat que el cap de llista a Barcelona sigui David Andrés Díaz, provinent de Ciutadans. Democràcia 21 va formalitzar una candidatura amb les restes del partit d'Inés Arrimadas. Però interlocutors del món econòmic han mostrat decepció pel fitxatge d'un candidat -empresari del sector digital- que va ser número 3 del partit taronja a les eleccions darreres al Parlament. A la llista hi ha altres dirigents provinents de Ciutadans, com Jordi Cañas Manubens, que no és l'exeurodiputat, però sí un altre seguidor d'Albert Rivera. Hi havia qui esperava una altra cosa.
Vist i llegit
L'antropòleg Manuel Delgado és un personatge que sempre sorprèn, que té una mirada alternativa sobre molts aspectes de la vida que sempre obliga a pensar-hi una mica. Ho va demostrar aquest cap de setmana a la seva secció del Via lliure de Xavi Bundó, a Rac1. Quan va parlar del perquè de les identificacions selectives d'aquest cap de setmana a Barcelona, però també quan va haver-li de respondre a la seva neta què carai és això de ser avi. Va ser un bon moment de ràdio. El podeu recuperar aquí.
Recordem
Fa uns mesos la missió Artemis II va enviar una nau tripulada de la Nasa a l'espai. La cursa espacial segueix i l'ésser humà busca encara nous camins per a la ciència i arribar a nous móns. Tal dia com avui de l'any 1957 l'URSS va enviar a l'espai el primer ésser viu, la gosseta Laika, que va morir d'un cop de calor durant la missió a l'Sputnik II. Els científics, però, van poder monitorar el seu comportament i la reacció d'un ésser viu dins una nau. Als anys 50 els soviètics anaven davant i el 1961 van posar òrbita el primer ésser humà, Yuri Gagarin, però va girar la truita i els americans van ser els primers a arribar a la lluna el 1969 quan Neil Armstrong va posar-hi els peus. Així van recordar a la Sexta la història de la gosseta.
