Podem rabejar-nos tant com vulguem en afirmar les evidències de la crisi climàtica i encara trobarem a qui, per terraplanisme o per comoditat, la negarà i ens recordarà que aquesta setmana ha plogut "més bé que mai", que deixem enrere la sequera i que els cims dels Pirineus estan plens de neu. Però les evidències de quina és la situació (que incorpora la dramàtica novetat del creixent nombre de desplaçats climàtics) s'acumulen més enllà dels rècords de calor amb els que ja ens hem familiaritzat.
Les raons, que es recullen en les deu magnituds de L'informe sobre l'estat del clima que acaba de presentar l'Organització Meteorològica Mundial haurien de fer inexcusable un canvi de mentalitat, també en els que ens governen i cal fer-se les preguntes adequades abans de prendre grans decisions. Ahir el comitè assessor d'infraestructures de Barcelona promogut per Jaume Collboni i que presideix l'exconseller Santi Vila va mostrar-se favorable a l'ampliació "urgent i necessària" de l'Aeroport del Prat, bo i admetent que "preferiblement" és millor que no afecti l'espai protegit de la Ricarda. És improbable que ho pugui fer perquè és un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 de la UE.
Però tot apunta, d'acord amb els interessos d'alguns sectors econòmics, a una ampliació del trànsit aeri a l'aeroport, que ja és dels més importants d'Europa i per on l'any passat van passar més de 55 milions de passatgers. I més vols per portar més turistes (no havíem quedat que ja havíem arribat al límit i que ara tocava gestionar bé?), sigui amb una pista al mar, allargant-ne alguna, optimitzant les que hi ha o desviant vols a Girona o a Reus, implicarà més emissions de CO₂. L'Informe sobre l'estat del clima ens parla d'una concentració un 150% superior a l'era preindustrial i els morts per contaminació no són cap broma a Barcelona i la seva corona.
El clima, és clar, té una afectació en el model econòmic i de planificació territorial. I per això, i encara que dimarts el Govern matisés les paraules amables de Salvador Illa per no desairar la líder del seu partit a l'Aragó, la ministra Pilar Alegría, té molt poc sentit desenterrar la proposta de Jocs d'hivern, que ara serien per a l'any 2038, com pretén la dirigent socialista. Tornant a l'Informe, ens indica que les glaceres estan en un claríssim i accelerat retrocés. Les projeccions de l'Observatori Pirenaic del Canvi Climàtic —una entitat científica de cooperació entre Espanya, França i Andorra— afirmen que el 2050 el gruix de neu haurà baixat un 50% als 2000 metres, la quota mitjana de les estacions d'esquí. Té sentit apostar el model turístic i de creixement a un fenomen en clara davallada? No hi ha cap argument millor per apostar per la modernització i el desenvolupament de la zona?
No n'hi ha prou amb no abonar el negacionisme climàtic. Cal ser, sobretot, coherent en els fets.
10 magnituds que mostren l'avanç de la crisi climàtica (més enllà del rècord de calor); per Arnau Urgell i Vidal.
Incursió d'Illa al Madrid DF: lideratge català, antagonista d'Ayuso i puntal de Sánchez; per Bernat Surroca.
El fangar de Madrid impossibilita el retrobament ERC-Junts; per Oriol March.
El Govern reivindica l'allau d'obres a Rodalies per calmar els ànims: prop de 200 actuacions abans de 2027; per Bernat Surroca.
- El Sabadell i el BBVA blinden les seves cúpules en vigílies del veredicte de Competència; per Pep Martí.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.