S'ha repetit per activa i per passiva. El 2024 no només es va batre el rècord anual de temperatura, sinó que va ser el primer any a superar la barrera d'un escalfament d'1,5 °C. Ara bé, l'avanç de la crisi climàtica va molt més enllà de la calor. Ho mostra L'informe sobre l'estat del clima que acaba de presentar l'Organització Meteorològica Mundial en qüestions com la concentració de CO2, l'acidificació de l'oceà, l'augment del nivell del mar i l'extensió del gel marí, entre altres.

Des de l'agència de Nacions Unides destaquen precisament que les temperatures “són només una petita part d'una imatge molt més gran”. “Les dades mostren que els oceans van continuar escalfant-se i el nivell del mar va continuar augmentant. La criosfera es fon a un ritme alarmant: les glaceres continuen retirant-se i el gel marí de l'Antàrtida va assolir el segon valor més baix mai registrat”, destaca Celeste Saulo, màxima responsable de l'OMM. “El nostre planeta emet més senyals de socors, però aquest informe mostra que encara és possible limitar l'escalfament global a 1,5 graus”, afegeix António Guterres, secretari general de l'ONU. A continuació, les deu principals magnituds que caracteritzen la realitat climàtica del 2024.

1. La major concentració de CO2 en 800.000 anys

L'actual concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera és un 150% superior a la preindustrial. A més, tal com passa amb el metà i l'òxid nitrós, se situen als nivells més elevats dels darrers 800.000 anys. L'última dada oficial anual és la del 2023 amb 420,0 parts per milió, 2,3 ppm més que el 2022. Tanmateix, la realitat supera les dades passades, ja que el febrer d'enguany es va arribar a una mitjana de 427 i a inicis de març es va superar per primera vegada, en una mesura diària, la barrera dels 430 ppm. Cal recordar que el llindar segur s'ha establert tradicionalment en 350.

2. L'any més càlid mai registrat

El 2024 va batre el rècord establert el 2023. Si la reanàlisi del projecte europeu Copèrnicus va fixar un escalfament d'1,60 °C respecte a l'era preindustrial, l'OMM té en compte la resta de models -tres d'americans, un de britànic i un de japonès- per determinar que es va situar en 1,55 ± 0,13 °C. Sigui com sigui, és el més càlid en un registre d'observacions instrumentals de 175 anys i el primer que supera el llindar d'1,5 graus.

3. Una dècada amb els deu anys més càlids

El rècord del 2024 va superar l'establert el 2023 que, al seu torn, havia superat el del 2016. Són anys en què a l'escalfament global provocat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle s'hi han sumat episodis del Niño. Ara bé, també quan hi ha Niña o les condicions són neutrals, les temperatures també acaben sent altes. No en va, segons destaca l'OMM, cadascun dels anys de la dècada 2015-2024 es van situar en el TOP-10 dels més càlids registrats.

4. Cap a un escalfament permanent d'1,5 °C

Més enllà del rècord puntual establert el 2024, quin escalfament mitjà viu el planeta? L'informe de l'OMM el situa entre 1,34 i 1,41 °C respecte a l'època preindustrial (1850-1900), malgrat que el mateix organisme assenyala que cal treballar per reduir els intervals d'incertesa. La majoria de les projeccions apunten que l'escalfament permanent d'1,5 °C -un dels objectius de l'Acord de París- pot ser una realitat a finals d'aquesta mateixa dècada.

5. Vuitè rècord consecutiu de calor a l'oceà

Vora el 90% de l'energia atrapada pels gasos d'efecte hivernacle al sistema terrestre s'emmagatzema a l'oceà. El 2024, segons l'OMM, el contingut de calor de l'oceà va assolir el seu nivell més alt en el registre d'observació de 65 anys i encadena vuit anys consecutius amb rècords. De fet, la taxa d'escalfament dels oceans en el període 2005-2024, és més del doble que del 1960 al 2005. Un fet que provoca la degradació dels ecosistemes marins, la pèrdua de biodiversitat i la reducció del dipòsit de carboni oceànic, però també alimenta les tempestes tropicals i contribueix a l'augment del nivell del mar.

6. Continua l'acidificació de l'oceà

L'acidificació de la superfície de l'oceà continua, com ho demostra la disminució constant del pH mitjà global. Les disminucions regionals més intenses es donen, segons l'OMM, als oceans Índic, Austral, Pacífic equatorial oriental, Pacífic tropical nord i algunes regions de l'Atlàntic. Provoca afectacions a la biodiversitat, a la pesca de marisc i a l'aqüicultura així com als esculls de corall. Les projeccions mostren que l'acidificació continuarà creixent al llarg del segle, a un ritme que dependrà de les futures emissions.

7. Es més que duplica la taxa d'augment del nivell del mar

El 2024, segons l'informe de l'estat del clima, el nivell mitjà mundial del mar va ser el més alt d'ençà que es registra el 1993. A més, la taxa anual ha passat de 2,1 mm en el període 1993-2002 als actuals 4,7 mm (2015-2024). Segons l'OMM, provoca “impactes perjudicials en cascada” sobre els ecosistemes costaners i les infraestructures, a banda de provocar inundacions i salinització de les aigües freàtiques.

8. El pitjor balanç de les glaceres

El període 2022-2024, segons l'informe de l'OMM, representa el balanç de massa de tres anys més negatiu mai registrat. A més, set dels deu anys amb les pitjors dades des del 1950 s'han produït des del 2016. L'any passat, de fet, es van experimentar balanços de massa -la diferència entre la pèrdua i guany de glaceres- excepcionalment negatius a Noruega, Suècia, Svalbard -un arxipèlag a l'oceà Àrtic- i als Andes tropicals.

9. El gel marí continua disminuint

En els darrers 18 anys s'han produït les 18 extensions mínimes de gel marí a l'Àrtic. En el cas de l'Antàrtida, per la seva banda, el 2024 es va produir el segon pitjor registre tant en el mínim com en el màxim anal en un registre iniciat el 1979. La situació no està millorant. De fet, aquest febrer, el projecte europeu Copèrnicus va constatar el rècord absolut de menor gel marí al conjunt dels dos pols.

10. El greu impacte dels esdeveniments meteorològics extrems

Els esdeveniments meteorològics extrems van provocar el 2024 el nombre més gran de nous desplaçaments anuals des del 2008 i van provocar greus impactes en habitatges, infraestructures, boscos, terres de cultiu i biodiversitat. A més, la coincidència de sequeres, conflictes i l'augment de preus, van provocar l'empitjorament de les crisis alimentàries a 18 països del món.