A les 9.19 del matí, quan ja havia arrencat la sessió de control al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián ha fet un tuit especialment breu. Només tenia una emoticona. Una rata, en concret. Era la resposta a una publicació de Josep Maria Cruset, diputat de Junts, en el qual celebrava l'admissió a tràmit d'una proposició de llei contra les ocupacions i hi feia constar que ERC hi havia votat en contra. A les 10.10, el cap de files dels republicans a Madrid ha penjat el vídeo d'una intervenció en què acusava el partit de Carles Puigdemont de "col·locar amiguets" a les empreses espanyoles. Una activitat intensa a les xarxes que denota fins a quin punt el fangar de Madrid impossibilita el retrobament entre ERC i Junts.
Qui va començar les hostilitats? Tenint en compte els desencontres entre els dos partits a Madrid -i a Catalunya, on ni tan sols la legislatura del referèndum va ser plàcida pel que fa a la unitat independentista-, la resposta és complexa. Si bé ERC i Junts van fer costat a la moció de censura de Pedro Sánchez i, mesos després, en plena arrencada del judici del procés al Tribunal Suprem, vam tombar la tramitació dels primers pressupostos del PSOE, els camins es van començar a bifurcar el 2019. Els republicans, tot i saber que no prosperaria -s'acabaria celebrant una repetició electoral-, van votar a favor d'investir Sánchez sense haver obtingut cap contrapartida concreta a canvi.
Quan el líder socialista els va agrair el gest, va fer constar que havia estat "a canvi de res". Aquest a cambio de nada va ser el combustible de tota la campanya de Junts en la repetició electoral del novembre del 2019, amb Laura Borràs com a candidata. El trencament palpable -tot i que les dues formacions compartien Govern a Catalunya, sota el lideratge de Quim Torra i Pere Aragonès- va arribar quan ERC va pactar la investidura de Sánchez a canvi de la taula de diàleg. Aquell dia, a Palau, s'hi va sentir algun renec. Torra va cridar a consultes Aragonès -fins aquell moment no se l'havia informat de res- i els retrets van volar en públic i en privat. La discrepància ja era irreversible.
Malgrat això, l'aleshores president -que mai va arribar a tenir el carnet de Junts i ja estava visiblement incòmode en el càrrec- va voler-se asseure a la primera reunió de la taula, celebrada a la Moncloa quan quedaven només quinze dies per la declaració de l'estat d'alarma davant l'esclat del coronavirus. Amb Puigdemont a Waterloo i Junqueras a la presó, les vies de comunicació sempre es feien a través d'intermediaris, alguns dels quals van acabar tips per la manca de resultats concrets. Les eleccions catalanes del 2021 van servir per reeditar la coalició ERC-Junts, però ja amb un deix de desgana i amb l'oposició silent de figures com Puigdemont i Borràs. A Madrid, les discrepàncies continuaven.
I, encara que Junts hagi investit Sánchez en la línia del que ja va fer ERC a principis del 2020, la mala maror persisteix. Hi ha un component personal -Rufián i Nogueras no tenen una relació cordial-, de cara a la galeria -el portaveu dels republicans ha construït una imatge particular que busca el cos a cos amb el partit de Puigdemont de manera quasi orgànica- i també estratègic. Hi ha episodis que no es perdonen a Rufián, com ara la intervenció en què comparava membres de l'entorn de l'exili amb "senyorets que es creien James Bond" pels presumptes vincles amb Rússia, finalment descartats en seu judicial. Un repàs a X denotava aquest dimecres el ressentiment de quadres de Junts cap a Rufián.
El problema és que aquest nou episodi -dit alçat inclòs en direcció als escons de la "dreta catalana"- arriba quan Junqueras i Puigdemont s'havien conjurat públicament per encetar una nova etapa de col·laboració. Així ho van acordar en una reunió a Waterloo en la qual van estar acompanyats per Jordi Turull i Elisenda Alamany. Malgrat això, la competició continua sent el motor de la relació a Madrid, perquè tant ERC com Junts aspiren a treure rèdits de la relació amb el PSOE. I si el còctel inclou una mala relació personal i agressivitat comunicativa, el fangar és complet. I afecta directament el nucli del retrobament que les dues formacions principals de l'independentisme tenen pendent des del 2017.