La fi de procés i l'arribada al govern espanyol de Pedro Sánchez, la primavera del 2018 per una moció de censura propulsada pels escàndols de corrupció del PP i el conflicte català, va desplaçar el focus d'atenció mediàtica del Parlament al Congrés. El líder del PSOE va accedir al poder de bracet dels partits catalans i, ja d'entrada, ERC, aleshores molt més ben posicionada i nodrida que Junts al Congrés, va entrar en una dinàmica d'acords. Els postconvergents, que durant uns quants anys encara serien socis dels republicans a Catalunya, estaven instal·lats en una retòrica unilateralista que, si bé no va desembocar en cap temptativa de tornar sobre 2017, els separava del calze dels pactes a Madrid.
Això va bifurcar les estratègies a ulls de molts votants. ERC pactava, el PSOE se'ls rifava i intentava complir tan poc com podia (posava en pràctica la geometria variable i entendre's amb Ciutadans o forces regionalistes), i Junts blasmava qualsevol acord signat pels republicans. Míriam Nogueras, Laura Borràs i Carles Puigdemont repetien una vegada darrere l'altra que els republicans pactaven "a canvi de res" i que, quan ells ho fessin, cobrarien sempre "per avançat". Els republicans sempre se situaven a la defensiva.
Esquerra no se'n va sortir (com tampoc ho van fer al seu dia CiU o el PSC) amb l'execució pressupostària o amb la posada al dia de Rodalies, i va tenir la sensació de quedar curta amb el català a l'audiovisual malgrat els esforços del seu Govern, però va cobrar vells deutes de l'addicional tercera, millorar les finances de la Generalitat o gestionar l'Ingrés Mínim Vital. I, sobretot, va arrencar modificacions del Codi Penal i els indults als presos polítics tot i que Sánchez havia garantit, en la campanya electoral de 2019, el compliment íntegre de les penes del Suprem.
Del perdó arrencat a l'Estat se'n va beneficiar Oriol Junqueras, però també l'actual secretari general de Junts, Jordi Turull, que va recuperar la seva llibertat com la resta de presos. El foc de morter constant dels juntaires, la fixació d'expectatives massa altes (es va presentar com a possible el referèndum acordat), els errors tàctics en la relació amb els socialistes, i la poca convicció per reivindicar èxits com els indults van accentuar la sensació de poc peix al cove o d'aixecada de camisa constant a ERC.
Tot va canviar després de les eleccions espanyoles de 2023. Fa uns dies, en un esmorzar a Bilbao, el president del PNB, Andoni Ortúzar, va explicar (ho podeu escoltar al minut 4) que, després de sortir de la presó l'estiu de 2021, Turull li va demanar que l'ajudés a aplanar el camí a un escenari de negociació a Madrid perquè no sabia "com fer-ho". El basc va facilitar els contactes, entorn d'una bona taula, entre el partit de Puigdemont i el dirigent socialista navarrès Santos Cerdán i la tardor de 2023 Junts va acabar investint Sánchez.
En un cicle marcat pel canvi de rumb juntaire primer i per la pèrdua del Govern per part de l'independentisme després, els republicans van pactar el traspàs de Rodalies, el català al Congrés, la reducció del deute de la Generalitat i el finançament singular en diferents tongades negociadores. Els juntaires van acordar el català a Europa, el traspàs de la gestió de la immigració i consells d'administració del sector públic. Els cobraments per avançat, però, no han estat possibles i tot s'ha hagut de gruar. Uns i altres van arrencar una llei d'amnistia que l'alta judicatura encara es nega a aplicar. Aquí recollíem compliments, incompliments i carpetes pendents.
La sincronització d'estratègies no ha enterrat la competència. No és fàcil el traspàs de Rodalies i tampoc ho serà fer prosperar l'acord d'immigració (Podem i diputats de Sumar el volen bloquejar) i gestionar-lo després de forma ambiciosa en temes com ara el català. Els problemes amb els sindicats de Renfe i les cessions del ministeri van fer que Junts afirmés que s'havia signat el "certificat de defunció" del pacte d'ERC, ja criticat quan es va signar. Si en alguna cosa ha estat coherent Junts és a l'hora de no donar mai per bo cap acord dels republicans amb els socialistes. Tots transiten entre la presa de pèl i la reculada.
L'endemà que es constatessin els problemes amb Rodalies, Junts feia públic un acord per al repartiment dels immigrants menors no acompanyats que n'ha d'enviar molts menys a Catalunya que a Madrid o a Andalusia després d'anys d'un esforç d'acollida que la Moncloa va reconèixer de forma explícita. Fa més d'un any es va arribar a un acord de repartiment, però aleshores Junts, que no va participar dels acords, va unir els seus vots als del PP i als de Vox per bloquejar-lo. Els juntaires estan, per ara i en la seva aposta per evitar fugues a Aliança Catalana, posant l'accent en la necessitat de limitar la immigració més que no pas en la integració.
ERC aplaudeix les consecucions dels socis perquè pensa que en la confrontació hi té més a perdre que a guanyar i intenta que Junts i altres actors apuntalin les seves, tal com reclama de nou Junqueras en l'entrevista que li vam fer ahir mateix per valorar el congrés d'ERC. Les seves peticions no aniran enlloc fins que tots els interpel·lats arribin a la conclusió que, com les competències d'immigració, un traspàs nítid i dotat de Rodalies o un finançament singular no són un tema de partit i sí de país i que sense pressió institucional i popular serà més difícil que arribin a bon port.
- Entrevista: Oriol Junqueras: «No ens plantegem de cap manera entrar al Govern d'Illa»; per Ferran Casas i Oriol March.
- Junts esprem la carpeta de la immigració per marcar perfil (aquí i allà); per Oriol March.
- El TSJC intensifica l'ofensiva contra el català a l'escola.
- Els llogaters tenen el triple de possibilitats de ser pobres que els propietaris; per David Cobo.
- Crònica: Casassas critica el «despotisme il·lustrat» de Passola en un debat a l'Ateneu carregat de retrets; per Pep Martí.
El passadís
Míriam Nogueras no vol fotos amb la bandera espanyola. La setmana passada, en la reunió amb Pedro Sánchez a la Moncloa, no la va evitar. Però al Congrés fa, per desesperació dels periodistes, mans i mànigues per defugir-la. La passada legislatura la portaveu de Junts va tenir problemes amb els serveis de la cambra perquè en alguna ocasió va apartar la bandera espanyola del tir de càmera a la sala de premsa. Per això ara sempre fa declaracions a peu dret (molt més incòmodes de seguir pels periodistes) al pati del Congrés. Ho fa envoltada de micros o bé demana que li habilitin un micro perquè el so arribi a la sala de premsa. Ahir volia parlar d'immigració, però no podia fer les declaracions a l'aire lliure perquè plovia a la capital d'Espanya. Va pensar en el set de televisió que hi ha a la zona de premsa, però allà també hi ha una bandera espanyola. Al final va acabar fent declaracions al passadís com va poder. Sense bandera espanyola, això sí.
Vist i llegit
La premsa nord-americana ha informat del conflicte inaudit entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el poder judicial. Després que l'Administració nord-americana, dissabte passat, deportés uns 250 immigrants veneçolans al Salvador, gràcies a un acord amb el president d'aquest país, Nayib Bukele, un jutge federal del districte de Colúmbia, James Boasberg, va considerar que el govern no tenia potestat per fer-ho i n'ha ordenat el retorn. Trump ha contestat demanant l'impeachment (destitució) d'aquest jutge. Ara, el president del Tribunal Suprem dels Estats Units, John Roberts, ha emès un comunicant deixant clar que "en els darrers 200 anys s'ha establert que el judici polític no és l'apropiat per respondre a desavinences amb una sentència". Tot i el to mesurat de Roberts, el xoc és brutal i els mitjans nord-americans l'analitzen amb cura. Josh Gerstein, Kyle Cheney i Meredith Lee Hill, tres periodistes de Politico, han publicat un article on subratllen el caràcter excepcional de la intervenció de Roberts. L'article assenyala que després dels atacs de Trump als jutges que rebutgen les seves decisions, un seguit de legisladors republicans ja preparen munició contra ells. Una situació que, de no controlar-se, amenaça l'edifici constitucional del país i els seus sòlids checks and balances, fet que hauria portat Roberts -un conservador moderat que va arribar al Suprem designat per George W. Bush- a sortir al pas davant el panorama d'una greu crisi institucional.
El nom propi
Aquesta tarda, els focus estaran al Parlament, on compareix la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per donar explicacions sobre el caos de Rodalies de les últimes setmanes. Les cessions als sindicats, en forma d'una empresa mixta que continuarà formant part del grup Renfe, van desconvocar la vaga prevista, però no van impedir les incidències. Paneque compareixerà després d'unes últimes hores amb moviments organitzatius a Rodalies. Ara, l'empresa pública estatal ha situat l'enginyer valencià Josep Enric García Alemany com a nou director operatiu. És un dels noms del dia -i dels pròxims mesos-, perquè té per davant el repte de millorar el servei. Ho farà colze a colze amb un altre nom propi: Uli Wessling, que serà el nou gerent d'operacions.
Tots dos treballaran amb Antonio Carmona, que continua com a director de Rodalies, però amb un paper més diluït per la reestructuració interna, encaminada a reforçar la professionalització de Rodalies, oferir un més bon servei i millorar la interacció amb els usuaris. García Alemany és enginyer de camins, canals i ports, i especialitzat en el sector de l'explotació i l'operació del transport públic i la mobilitat sostenible. Va ser director general de l'Empresa Municipal de Transports de València i té experiència com a consultor, formador i gestor d'empreses de transports. Tant el seu nomenament com el de Wessling han estat consensuats amb la Generalitat, un gest que no és casual.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.