Aquest diumenge l'Ara va publicar una enquesta de l'Institut YouGov pel Parlament. Explicava que ERC revifa i que Aliança es dispara, bàsicament per la gran patacada de Junts. Deixava en situació no massa diferent el PSC i la resta de partits. El sondeig mostra la mateixa tendència que el que uns dies abans publicava Electomania i que el darrer del CEO del passat novembre. El del diari era, però, especialment negatiu pel partit de Carles Puigdemont, que ara passaria dels 35 escons actuals a entre 11 i 14. Això feia, sobretot, més notable la recuperació del partit d'Oriol Junqueras. L'institut públic n'havia de publicar un altre a finals de març, però, tal com us vam explicar, la burocràcia l'està retardant. N'estarem molt pendents.
Les enquestes, com passa amb debats com el de la immigració, haurien d'incorporar un manual d'ús ateses les reaccions que provoquen. Així, se solen atribuir intencions de manipular l'opinió pública a qui les encarrega, i donar-los credibilitat o no en funció de la confirmació dels biaixos i preferències de qui les valora. I a l'hora de llegir-les cal tenir en compte dues coses: la primera és que un sondeig (i si són diversos coincidents encara més) mostra tendències de fons, i la segona és que no és un vaticini del que passarà a les eleccions sinó una foto fixa d'un moment determinant. El vot cada cop és més tàctic i volàtil i això explica moviments de darrera hora.
La de l'Ara mostra un enorme creixement d'AC a costa de Junts, però també d'altres formacions dretanes, com Vox o el PP. I que, d'acord amb els vents internacionals, més d'una tercera part de la cambra estaria en mans de la dreta intransigent (Aliança i les dretes espanyolistes), que ERC puja tot i que encara és lluny del millor moment i ha d'assumir la contradicció de recuperar-se amb vot postconvergent i socialista, que el PSC s'estanca, i que Junts està en emergència.
El manual d'ús ha de tenir també en compte que, pel boicot judicial a la llei d'amnistia, Esquerra no sap si Junqueras podrà ser candidat ni Junts quan Puigdemont tornarà de l'exili. En cas que ho faci, pugui reanimar el partit recorrent-se el país i ser, per fi, candidat efectiu haurà de decidir si s'exposa a una quarta derrota. Com a cap de llista va perdre el 2017 contra Inés Arrimadas, el 2021 contra Salvador Illa i Pere Aragonès, i el 2024 contra l'actual president. I, finalment, un aspecte que pot impactar uns espais polítics en moviment, especialment el de la dreta nacionalista: abans de les eleccions al Parlament vindran les municipals (que presenten incògnites que aquests dies repassem al diari) i les espanyoles.
Junts ha de resoldre el gran interrogant del candidat a Barcelona amb un nom que arrossegui una mica a les ciutats mitjanes i al cinturó de Barcelona, el seu forat negre. En el mentrestant, ha optat per la confrontació amb els socialistes i amb ERC al Congrés i al Parlament que retratava ahir i que, paradoxalment, beneficia el PSOE. Això inquieta alguns alcaldes i l'escora a la dreta amb l'argument de reconnectar amb l'esperit de CDC. Per ara, els resultats no arriben i el discurs, que davant la manca de full de ruta independentista ha esdevingut identitari, tampoc tapona fugues a Orriols. Aliança no s'alimenta de vot descontent de l'esquerra, com va fer l'extrema dreta a França, sinó dels partits conservadors, com ha fet Vox a Espanya a costa del PP i de Ciutadans.
I el PSC, que com ERC és clau en qualsevol escenari, governa en solitari amb 42 escons i no n'obté premi en forma de vot catalanista. Ni la presidència d'Illa, ni els acords amb Madrid, ni la bona imatge a Catalunya de Pedro Sánchez, erigit en antagonista de Donald Trump, el propulsen. Això passa, segurament, per tres factors.
El primer és que el govern de l'autonomia pot, amb les seves estretors, generar més decepció que satisfacció. El repàs a la sort dels presidents a les urnes les tres darreres dècades ho demostra. El segon és que la bona gestió promesa pel PSC per recuperar la "dècada perduda" del procés embarranca en assumptes nuclears com l'educació o Rodalies. I el tercer és que, amb Junts en caiguda lliure i ERC en el carril dels pactes, desapareix el "risc" independentista que mobilitzava i concentrava en Illa vot unionista, bàsicament el provinent de Ciutadans després de constatar-ne la ineficàcia. Aquest votant no canvia de papereta, però si no té por i els socialistes es preocupen pel català i l'autogovern per no quedar-se sols al Parlament es desmotiva i no vota.
Hi ha encara molt partit fins a les eleccions catalanes, però ningú pot desoir les pistes de les enquestes, confiar-se més del compte o no revisar, si cal, estratègies.
Avui també són notícia
- Què sabem ben bé del paper del català en la regularització de migrants?; per Lluís Girona.
- Què passa amb l'altra pròrroga dels lloguers, la que no ha decaigut i ja consta a la llei?; per David Cobo.
- Entrevista a Laure Vega: «L'esquerra potser no s'ha preocupat prou del que li passava a la gran majoria de la gent»; per Bernat Surroca.
- El Jordi Pujol Ferrusola «polític»: com va influir per triar Artur Mas com a successor del pare?; per Oriol March.
- La llengua germana del català a 2.000 quilòmetres de distància; per Bernat Castanyer Colomer.
El passadís
El pont de l'1 de maig, malgrat que l'operació sortida i tornada a provocar grans cues a les carreteres, no va castigar especialment les manifestacions sindicals. A la de CCOO i UGT s'hi van deixar veure els principals dirigents del PSC, ERC i els Comuns. Altres, com l'alternativa de la tarda o la de l'Organització Juvenil Socialista, van ser també concorregudes, però sense líders de primera fila. Un dels propòsits d'Oriol Junqueras en la seva segona etapa a ERC és connectar amb les classes treballadores, inquietes pels baixos salaris, l'habitatge o el transport. Va tenir un primer de maig intens i sindicalment plural atesa la indefinició dels republicans quant a sigles.
El president d'Esquerra va esmorzar, abans de la tradicional ofrena a Francesc Layret, amb sindicalistes del partit, va assistir a la marxa dels dos sindicats estatals a la Via Laietana, i va acabar al dinar que, després de manifestar-se, la Intersindical-CSC feia amb els seus afiliats davant del Mercat del Born. El sindicat independentista, molt actiu en les vagues d'educació i amb presència creixent als centres de treball, acaba de superar els 7.000 afiliats en un context advers per al moviment sobiranista. A més de Junqueras, a l'acte de la Intersindical també hi havia el diputat de Junts Agustí Colomines, que anima un espai progressista a la formació.
Vist i llegit
Un monòleg teatral es pot acabar convertint en una mena de conversa sobre l'amor i la vida entre qui l'escriu i qui l'interpreta. És el que passa, amb girs passionals i que en algun moment poden desorientar el públic, però que aconsegueixen que no perdi l'atenció, a Robert. L'ha escrita i dirigida la dramaturga Laia Alsina Ferrer i l'interpreta esplèndidament Robert González. Aquests dies encara la podeu veure a la Gleva (teatres del Farró) de Barcelona. Us farà pensar!
Pilota a l'olla
El Barça haurà d'esperar. La victòria del Madrid a Cornellà va impedir que ahir a la nit es proclamés matemàticament campió de lliga escurçant la distància en l'històric amb el club de la capital d'Espanya. El Madrid va resoldre sense massa problemes i complica una mica més la vida a un Espanyol que va començar el campionat com un tro, però que fa mesos que no juga a res i que no té bons resultats. L'entrenador Manolo González, molt popular entre l'afició, està ja qüestionat. També s'està complicant la vida el Girona, que ha fet una temporada molt irregular i que va perdre a casa contra el Mallorca, rival directe. Seria una pena que el Barça, que ahir va celebrar el bitllet a la final femenina de Champions després d'una gran victòria al Camp Nou, es quedés sol a Primera.
