Si no hi ha cap canvi d'última hora, l'expresident Jordi Pujol, de 95 anys, s'haurà de traslladar a Madrid dilluns vinent per sotmetre's a un examen mèdic -un altre- que servirà al tribunal de l'Audiència Nacional per acabar de determinar -ara sí- si pot afrontar o no l'interrogatori com a acusat. Ho hauria de fer en la fase decisiva del judici que investiga l'origen del patrimoni familiar.
Les reaccions al viatge de l'expresident expliquen algunes coses. D'entrada, la citació només s'entén des de la mala fe i la voluntat d'humiliar, no per cap objectiu de justícia. Ja va ser sorprenent que els jutges el mantinguessin a la causa. I ho és encara més que ara forcin un desplaçament innecessari quan hi ha informes i evidències que acrediten la situació de Pujol. L'expresident té problemes d'oïda i marcadors d'Alzheimer que desaconsellen un desplaçament a Madrid i, encara més, un judici i un interrogatori d'aquesta dimensió.
L'Audiència Nacional és conscient, o n'hauria de ser, que Pujol difícilment podrà aportar res. Més aviat al contrari, fins i tot podria estar en risc el seu dret de defensa. Hauria estat millor poder-lo jutjar amb la resta d'acusats? Sens dubte, però per això no haurien d'haver trigat més d'una dècada a instruir el cas. La causa va néixer el 2014 i de pressa no n'hi ha hagut, i forçar la màquina ara només busca la fotografia i l'escarment.
Quan va arrencar el judici, Pujol va dir al tribunal que volia declarar, però admetia que no estava en el seu millor moment. Cinc mesos després, la situació no és millor. Ja no va assistir a l'acte de l'Any Casals al Vendrell perquè se sentia "fluix", com va revelar ahir Salvador Illa. "I el Vendrell està més a prop que Madrid", va recordar. El sentit comú faria pensar en una rectificació necessària dels jutges, però tot sovint el "seny" és aliè a la judicatura espanyola.
Les reaccions que, a Catalunya, ha provocat la decisió demostren fins a quin punt se n'està reparant la figura. Aquest ja és un viatge que s'ha fet. Des de la confessió del 2014 no s'ha descobert res nou sobre la seva obra de govern, el seu paper en la Transició, les seves relacions amb la corona o amb els grans partits espanyols, que vam abordar en tota la seva complexitat en l'especial de cinc capítols de l'Snooker. Què ha passat doncs? Gràcies al pas dels anys i a l'evidència que la família, especialment el fill gran, poden haver comès delictes fiscals o de tràfic d'influències, però han estat víctimes de l'operació Catalunya i dels seus polítics i comissaris corruptes, les coses han canviat.
Repassar què van dir els seus deixebles a Convergència, aleshores ja en liquidació però que presidia la Generalitat, o els líders de les formacions d'esquerres quan va confessar "la deixa" en l'intent de fer un tallafoc amb els fills és revelador. Li van retirar els privilegis i la porpra d'expresident i líder moral de bona part del catalanisme. El van sotmetre a una cancel·lació pràcticament total que, també per voluntat pròpia, ha anat deixant enrere.
Fa temps que, en l'intent de recosir l'espai i dotar-se d'una nova identitat i rumb en el postprocés, Junts ha incorporat a la seva oferta la reivindicació i rehabilitació de Pujol. Ho han fet els més clàssics, com ara Jordi Turull, que ahir mateix el va visitar, però també altres que arrufaven el nas quan sentien a parlar de CDC, tal com vaig explicar fa uns mesos.
I Illa també fa temps que s'hi ha abonat. Ahir va defensar-lo públicament i va criticar la justícia espanyola. Ho va fer amb la seva habitual moderació, però la crítica a un poder de l'Estat és extraordinària en ell. El president i líder del PSC ha conreat una bona relació amb Pujol i la seva agenda i les seves formes són força similars a qui presidí la Generalitat entre 1980 i 2003. Es podria dir que pujoleja de valent: avui, diada de Sant Jordi sobre la que trobareu tot el que us cal en aquest especial, Illa començarà el dia amb una missa a Palau i una xocolatada al Pati dels Tarongers. Passa, però, que ni Junts té la fiabilitat política que tenien Pujol i CDC ni el PSC la seva ambició nacional. Aquest viatge encara no l'han fet.
Avui no et perdis
- Sant Jordi 2026, matar el drac amb la defensa de la llengua; per Gerard Mira.
- Entrevista a Bienve Moya: «Sant Jordi simbolitza el naixement de la civilització»; per Pep Martí i Vallverdú.
- Entrevista a Jordi Xuclà: «Hem tingut menys interès que els bascos a produir diplomàtics i alts funcionaris»; per Pep Martí i Vallverdú.
- De Susqueda, al Foix i la Baells: per què els embassaments són l'escenari perfecte dels crims a Catalunya?; per Marc Orts i Cussó.
- Què va ser l'Olimpíada Popular, l'esdeveniment antifeixista que ara Barcelona vol recordar?; per Josep Bort.
El passadís
Salvador Illa i Josep Rull tenen bona relació, i no se n'amaguen. El president del Parlament, de fet, va ser una de les poquíssimes autoritats que va visitar Illa a l'hospital, quan va tenir la infecció òssia. Ahir, tots dos van tenir reunions similars, però amb diferències subtils i tal vegada significatives. Illa es va reunir amb l'ambaixador del Canadà a Espanya, Jeffrey Marder, a Palau, el mateix dia que Rull rebia al Parlament una delegació de diputats del Quebec, capitanejada per la presidenta de l'Assemblea Nacional, Nathalie Roy. "Som dues nacions sense estat amb agenda compartida", deia Rull durant la trobada.
Aquests pròxims dies abordaran qüestions relacionades amb el turisme, el patrimoni, l'habitatge o la resiliència climàtica. Els organitzadors de la trobada volien que fos per Sant Jordi, una manera d'explicar Catalunya al Quebec. Abans de passejar pels carrers, i aprofitant que estan a Barcelona, la delegació passarà per Palau, per ser la xocolatada. Allà se saludaran amb Illa, però sense reunió a porta tancada.
Vist i llegit
S'ha escrit molt sobre les cambres d'eco i com tenen ressò determinats discursos molt poc fonamentats que tenen el seu origen a les xarxes o en pseudomitjans. El politòleg Pablo Simón, un riojà que va estudiar a la UPF i que és un dels més populars d'Espanya, va explicar dimarts de forma gràfica a l'Hora25 de la Cadena Ser com funcionen. El podeu veure i escoltar aquí.
La cançó
Els Amics de les Arts és una de les millors bandes (i de més èxit) del panorama musical català. El 2023, amb motiu dels 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, la gran dama de les nostres lletres, li van dedicar una cançó d'homenatge. A la lletra hi havia cites d'algunes de les seves novel·les, com ara La plaça del Diamant, Mirall trencat o Quanta, quanta guerra. "Rodoreda té unes frases i aforismes que són per caure de cul", van explicar en una entrevista. Us en deixo la versió que van cantar amb Judit Nedderman i us aconsello fortament visitar l'exposició que el CCCB ha dedicat a l'escriptora.
