Mentre els Mossos d'Esquadra busquen els assassins del veí de Berga que va aparèixer sense vida, surant i embolcallat en una tela al pantà de la Baells, han informat al jutjat que instrueix el doble crim de Susqueda del 2017 que no poden tancar la investigació perquè l'embassament té massa aigua. Són dos casos independents amb un denominador comú: els assassins van optar per llençar els cossos de les seves víctimes als pantans i la policia encara no els ha resolt.
Això mentre encara ressona el crim de la Guàrdia Urbana, que es va destapar amb la troballa del cadàver de l'agent Pedro Rodríguez en un cotxe cremat a prop del pantà de Foix i va finalitzar amb la dona, Rosa Peral, i el seu amant, Albert López, també agents del cos, condemnats a presó per assassinat amb traïdoria. Els aficionats al true crime també tenen present el crim de Boadella, on el 2018 va aparèixer un home rus que havia estat apallissat fins a morir lligat amb pedres al fons del pantà.
Tot plegat deixa una pregunta clara: per què els embassaments són l'escenari perfecte dels crims a Catalunya? L'explicació és un conjunt de motius geogràfics, d'orografia, legals i de gestió policial que, com explica a Nació la periodista especialitzada en successos i autora d'El pantà maleït: les morts de Susqueda Tura Solé, permeten amagar proves i dificulten les investigacions policials.
Aïllats i sense control policial: com es vigilen els pantans?
Tot i que hi ha pantans més accessibles que altres, com el de la Baells, que compta amb diverses àrees d'aparcament, pícnic i activitats aquàtiques; la majoria estan allunyats dels nuclis urbans i de les vies de comunicació, la qual cosa en dificulta el control policial. Per exemple, el pantà de Susqueda es troba a la vall del Ter, en un municipi dispers i sense un poble central, mentre que el de Sau és en ple Espai Natural de Guilleries-Savassona i l'accés motoritzat està molt regulat.
Les tasques de control d'afluència i activitats és responsabilitat dels Agents Rurals, que tenen les competències en matèria ambiental. Això vol dir que són els que s'encarreguen de la vigilància de la pesca furtiva, la caça il·legal, abocaments i contaminació de l'aigua, protecció de la fauna i la flora, risc d'incendis, i acampades, accessos i usos prohibits del medi natural. Els Mossos només hi actuen a posteriori, si s'han produït robatoris, furts, agressions, accidents greus, conducció temerària als accessos i altres alteracions de l'ordre públic. Això, en extensions de terreny molt grans, molt difícils de controlar de manera permanent i, en tot cas, sense arguments d'optimització que ho avalin.
