El Último de la Fila ha desembarcat aquest diumenge a Barcelona gairebé 30 anys després de la dissolució del grup el 1998, en la primera cita a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Després del tret de sortida a Fuengirola (Màlaga), la capital catalana ha acollit el segon concert de la gira de retorn del de Manolo García i Quimi Portet, amb un gran peix presidint l'escenografia de l'espectacle com a metàfora involuntària de la pluja que ha descarregat des de l'inici del concert.
El públic ha corejat clàssics com Huesos i Conflicto armado, creats quan la banda es deia Los Burros. Altres cançons que han ressonat a l'Estadi han estat Querida Milagros i Sara. El recinte tornarà a tenir els artistes barcelonins el pròxim dijous, abans de dirigir-se a Roquetes de Mar (Almeria).
Format el 1985 a Barcelona com a continuació de Los Rápidos i Los Burros, El Último de la Fila va irrompre a l'escena musical fusionant influències rock, pop i flamenques i amb una trajectòria plena de reconeixements i múltiples discos d'or i de platí. Des de la seva separació oficial el 1998, tant Manolo García com Quimi Portet han desenvolupat les seves carreres en solitari i, ara, s'han tornat a reunir en una gira durant la primavera i l'estiu d'enguany.
🔴 El Último de la Fila torna a Barcelona després de 30 anys amb un concert passat per aigua https://t.co/gw5vcrWxqL pic.twitter.com/PdevJB0hVx
— NacióDigital (@naciodigital) May 4, 2026
Un concert de risc: "És una pista de patinatge"
García i Portet han retornat als escenaris de la ciutat que va veure iniciar les seves carreres artístiques. L'escenografia ha comptat amb la silueta d'un gran peix i el concert ha persistit tot i la pluja. El mateix García ha bromejat amb la possibilitat de caure durant l'actuació degut a les gotes d'aigua: "Això és una pista de patinatge".
Per la seva banda, Portet ha recordat les paraules que pronunciava García per acomiadar els seus primers concerts, on hi assistien pocs centenars de persones: "Aneu i multipliqueu-vos". "Moltes gràcies per multiplicar-vos", ha agraït Portet a un estadi ple a vessar. Amb tot, amb Portet a la guitarra i la veu de García, han omplert el recinte al so de Como un burro amarrado en la puerta del baile, No me acostumbro, Lápiz y tinta i El loco de la calle, entre d'altres.
