Barcelona viu impregnada de la petjada del gran arquitecte modernista Antoni Gaudí, que moria el 10 de juny del 1926 a l’edat dels 74 anys a conseqüència d’un atropellament amb un tramvia. Enguany farà 100 anys de l’efemèride i, per aquest motiu, el Palau de la Música Catalana l’homenatjarà el mateix dia, el 10 de juny de 2026, amb ‘Set somnis de Gaudí’, una obra creada per l’aclamada compositora catalana Olivia Pérez-Collellmir. “El nom de Gaudí no té el reconeixement internacional que té Dalí o Picasso, per exemple, no es coneix tant”, apunta la compositora que, en arribar-li l’encàrrec, va tenir clar des d’un principi que aquesta obra havia d’honorar a les dimensions de la Sagrada Família, amb una orquestra simfònica i amb els tres cors de l’Orfeó.
La peça, dirigida per la directora estatunidenca Marin Alsop, compta amb un llibret de la guardonada poeta catalana Anna Gual i reuneix a 200 músics de la London Philharmonia Orchestra i els cors de L’Orfeó Català, incloent-hi el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor de Noies de l’Orfeó Català, juntament amb la soprano catalana Núria Rial. “Les primeres converses per muntar aquest sarau van començar 4 anys enrere, quan començo un procés d’investigació amb la Universitat Politècnica de Catalunya i amb Galdric Santana -director de la càtedra de Gaudí-, que ha creat les campanes de la Sagrada Família que sonaran per primera vegada a la meva obra”, relata Pérez-Collellmir, que detalla com la visió del mestre Gaudí era que les seves campanes formessin part d’una obra completa, més enllà de tocar al temple.
Els ‘Set somnis de Gaudí’
El concert promet ser una aventura emotiva que servirà per recordar a un dels grans mestres de l’arquitectura de casa nostra, Antoni Gaudí. En aquesta línia, l’obra es divideix en set somnis que tracen la seva evolució artística, espiritual i humana. “L’obra s’inicia amb la figura del Gaudí infant com un homenatge a ‘La natura’ i a la profunda inspiració que en va extreure. Aquesta connexió amb el món natural es presenta com l’origen del seu pensament arquitectònic i amb el fonament que va donar forma a tota la seva obra“, apunta la compositora sobre el primer moviment. El segon és ‘El Taller’, on treballava el seu pare, que era ferrer. “Aleshores, calia trobar quins eren aquells materials més agradables per a l’oïda, però calia trobar-hi la pedra, per descomptat, o el coure, entre d’altres”. Una investigació profunda que la compositora va fer amb la resta de l’equip, acompanyada en tot moment de la directora Marin Alsop.
En el moment que li donen el títol d’arquitectura a la primera promoció de l'escola d'arquitectes, els professors li van dir a Gaudí; "li hem donat el títol a un boig o a un geni, només la història ho dirà". Un moment que serveix com a llavor del tercer moviment, ‘La Dualitat’, que aborda el contrast entre el geni visionari i l’home turmentat per les convencions estètiques de la seva època. Seguidament, ve el quart somni, que és ‘El Dol’, “com el va marcar la mort i el dolor, un moviment cabdal d’homenatge a la mort de la mare que el va marcar de per vida”.
El cinquè és ‘La Revolta’, on la música es transforma per recordar la Setmana Tràgica i l’impacte que els disturbis socials van tenir en la sensibilitat profundament religiosa de l’arquitecte. La segueix ‘La Pregària’, que pren un protagonisme rellevant a causa de la fe que tenia l’artista, que li servia com a refugi i impuls creatiu. Finalment, es tanca els set somnis amb ‘La Basílica’, moviment dedicat a la Sagrada Família com a colofó del seu univers artístic.
Una obra escrita per a 200 instruments
La compositora comparteix com els ‘Set somnis de Gaudí’ és l’obra de la seva vida. “He escrit per 200 instruments! Per fer això, has de tenir un estil de vida una mica monacal, dedicant-li moltes hores a l’estudi respirant l’obra”. Però, com s’arriba a escriure per a 200 instruments? “És complex i molt difícil passar d’un microcosmos com pot ser un duet, un trio, un quartet o un cantautor amb piano a una obra com aquesta on intervenen tants músics. Per arribar a aixecar una obra així existeixen milions de combinacions possibles, de sonoritats i de notes, i aquí hi entra la física del so, la tecnologia i la creativitat, una mescla dels tres ingredients que es produeixen en un procés d’investigació”. De fet, la compositora s’autoanomena investigadora, “som artistes investigadors”.
Un altre fet que en destaca és que no s’ha utilitzat en cap cas eines d’intel·ligència artificial al llarg de la seva composició. “Ha estat un procés totalment manual, i m’encanta que hagi estat així”. Pérez-Collellmir obra la motxilla que l’acompanya i extreu les eines que ha utilitzat en la seva composició; “aquesta és la meva col·lecció de llapis especial que uso quan em ve la inspiració, amb les meves gomes d’esborrar i amb pergamí, com feia Mozart; fletxa amunt, fletxa avall”. Per inspirar-se, apunta a la importància d’estar connectada amb la natura, fet que l’ajuda a sortir a córrer, caminar, tocar els arbres o sentir els ocells. Completa el procés de creació amb el piano, i confessa que quan compon, sempre l’utilitza mentre canta. “Tinc tres pianos, un dels quals és el de Francis Ford Coppola -perquè treballo amb el seu compositor-, que l’he fet servir per acabar l’obra”.
D’una altra bossa extreu el llibret de l’obra de grans dimensions; “aquest és el llibret, què us sembla?”, exclama emocionada. “Quan ho veig acabat, no tinc paraules, em sento la persona més feliç del món i penso en la sort que vaig tenir de poder marxar i fer la carrera als Estats Units”. La compositora no va voler escoltar l’obra fins que no estigués del tot finalitzada, un procés que l’ha acompanyat Anna Gual, la poeta que n’ha elaborat el text. “Ha estat meravellós treballar amb l’Anna perquè, quan escric, penso en el text i escolto la sonoritat, la melodia lliga amb la sonoritat. Llavors, l’Anna té la capacitat de donar-li la volta i on està aquella consonant, aquella vocal o aquella síl·laba, hi col·loca el poema”. Pérez-Collellmir assegura que una feina així només es fa si hi ha una gran passió al darrere. Una passió que desborda en aquesta conversa, on es mostra satisfeta i amb ganes de doner a conèixer el resultat al públic. “He estat feliç, no, el següent”.
